Possiblement els productes financers siguen els més comuns a totes les persones. Els consumim totes les persones i a pesar d’això ningú no ens prepara per entendre’ls i usar-los. L’educació financera no ha arribat a entrar mai en l’educació reglada. Per això fer esforços d’educació financera no reglada és imprescindible en la societat del segle XXI per moltes i diverses raons:
El final de l’era postindustrial i l’inici del model de Nova societat en xarxa ha trencat molts dels vincles que arrelaven al client respecte a la seua entitat bancària. Podríem parlar de la liquiditat de les relacions comercials entesa com a una desafecció. Els clients són menys fidels i a més moltes vegades són compartits. A més a més, l’atomització dels productes que intenten ser cada vegada més personalitzats fa que siguen també cada vegada més complexos. D’una banda hi ha un sector de la clientela que és més exigent i vol tindre més informació sobre els productes i d’altra banda es produeix un altre conjunt de clients que poden caure en exclusió financera simplement per falta de formació en habilitats bàsiques especialment de coneixement de producte i d’autonomia tecnològica.
COMPLEXITAT
Els productes són cada vegada més complexos però no solament els productes, els canals també ho són. La fractura digital afecta de manera directa a la banca que en l’actual procés de reconversió intenta fomentar l’autonomia de serveis mentre recondueix els esforços cap a l’assesorament personal de cada cliente.
FIDELITZACIÓ
L’educació financera pot ser un jaciment important de fidelització de clients en un moment com l’actual on la liquiditat de les relacions comercials, la redimensió del sector i tancament d’oficines i les fussions bancàries són un element de confusió comercial.
NORMATIVES + EXIGENTS
A més a més, totes les recents normatives europees van en el camí d’incrementar les exigències i garanties de transparència i accessibilitat Això és un camí de dos trajectes. D’un costat les entitats han de fer un esforç per garantir que els productes contractats han sigut entesos i per tant seria molt afavoridor que els clients incrementaren la seua cultura financera.
COMPETÈNCIA
L’aparició de les Fintech, tot i que moltes fintech ja van associades a les grans marque bancàries formant un ecosistema de col·laboració i no de competició estricta, sí que genera un conflicte de confiança. Una de les primeres i més importants barreres que ha de vèncer qualsevol fintech és el dubte respecte a la seua duració i confiabilitat. L’educació financera impartida en l’àmbit informal fomenta els vincles de confiança per a les entitats que ja en tenen marques consolidades davant les fintech.
INCLUSIÓ
L’educació financera és un puntal molt important en la prevenció de l’exclusió financera. Fins fa ben poc l’exclusió financera, és a dir, la impossiblitat d’accedir a serveis bancaris per dur una vida normal era cosa d’altres indrets. Ara per ara, quasi la meïtat dels pobles d’Espanya no tenen oficina bancària i això fa que la lluita contra l’exclusió financera siga actual i vigent.
IMMADURESA
El consum en general i el consum de productes financers en particular en produeix cada vegada a edats més tempranes. Per això, l’educació financera és necessària per oferir eines i coneixements perquè els joves puguen començar a caminar en el món financer.
INTERNET
Evidentment l’aparició d’Internet fa que l’autoconsum de productes financers siga factible. És una pràctica que pot ser positiva si les dos parts (entitat bancària i client) estàn preparats per fer-la, és a dir, si el client coneix amb profunditat el producte i si l’entitat l’explica de manera suficient. En este àmbit l’educació financera també milloraria la contractació d’este tipus de productes.
CONFIANÇA
Els darrers temps han obert una crisi de confiança i reputació corporativa per a les entitats bancàries on tot el sector s’ha vist arrossegat per un tsunami de mala reputació barrejant aquelles entitats rescatades amb les que no ho han sigut o aquelles entitats que van vendre preferents amb aquelles altres que ni tan sols podien fer-ho perquè eren societats anònimes. L’educació financera pot contribuir a millorar la reputació corporativa de les entitats bancàries.