L'eclosió de les criptomonedas en els mercats financers, que va començar com un fenomen quasi exòtic, s'ha convertit en un potent imant per a molts inversors atrets per les seues altes rendibilitats, però també en una font de problemes per l'elevat potencial d'aquests actius per a l'especulació a gran escala, els fraus piramidals, l'evasion fiscal i el blanqueig de diners, a més de l'escassa protecció amb la qual compten els xicotets inversors que inverteixen els seus estalvis. Malgrat els reiterats advertiments per part dels reguladors i supervisors –a Espanya, per exemple, la CNMV– sobre l'alt risc que comporten aquests actius, el bitcoin i altres criptomonedas continuen movent-se en terra de ningú davant l'absència de regulacions o directrius coordinades internacionalment que permeten abordar el seu tractament fiscal o evitar el seu ús amb finalitats fraudulents,
El mes passat setembre, la Comissió Europea va elaborar un primer esborrany l'objectiu del qual és augmentar la vigilància sobre els proveïdors de serveis d'aquests actius. A principis d'aquesta setmana, i de manera paral·lela a la pitjor ratxa del bitcóin des del seu enfonsament de març, el regulador dels mercats del Regne Unit va advertir de manera cotundente sobre el risc que corren els inversors de criptomonedas de perdre tots els diners, un missatge d'alerta al qual s'ha sumat també la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, qui ha recordat que les criptomonedas no són divises i tenen una naturalesa altament especulativa que fa possible negocis dubtosos i pràctiques de blanqueig de capitals.
La capitalització del mercat de criptomonedas, que integra més de 8.000 actius, ha superat ja el bilió de dòlars, amb el bitcoin al capdavant, que supera ja els 750.000. De moment, el projecte més avançat de regulació és el que prepara els EUA, una normativa que de tirar avant limitarà l'anonimat de les criptodivisas. Malgrat això, les característiques d'aquests actius fan extremadament complex la seua supervisió per part d'un únic regulador i aconsellen avançar cap a una normativa coordinada que permeta exercir un cert control sobre aquests actius i limite el seu ús amb finalitats il·legals, així com desenvolupar algun tipus de protecció per als inversors més vulnerables. A ningú se li escapa, no obstant això, que qualsevol model de regulació en aquest àmbit tindrà molt possiblement forats que el mercat s'afanyarà a detectar i aprofitar, però en aquest com en altres àmbits, una normativa imperfecta pot ser millor que cap normativa.