A l’hora de realitzar una compra o una inversió, si no comptem amb els recursos necessaris, solem recórrer al finançament alié. En moltes ocasions, no ens parem a pensar si realment necessitem aqueixa compra, i si sol·licitem finançament, a quin cost i què ens suposa.
Hem de reflexionar sobre les implicacions del que pot semblar una simple operació.
Contraure un deute amb una entitat pot desequilibrar les nostres finances i comprometre seriosament la nostra economia.
Evitar el sobreendeudament és l'objectiu. En aquesta part n’oferim pautes útils a l'hora de subscriure
qualsevol operació de finançament. No es tracta d'alarmar, sinó de conscienciar sobre el consum responsable i el finançament coherent i meditat, reduint en la mesura que siga possible els perills de l'endeutament excessiu.
Per això, presentem una llista de qüestions hem de contestar ABANS de fer un pas en fals.
Necessite realitzar eixa despesa/inversió?
Es tracta d'una necessitat o d'un capritx?
És una compra impulsiva? Si espere uns dies, continuaré volent fer aqueixa compra o despesa?
És bon moment per a això?
Puc esperar i estalviar?
Quant en necessite?
Quines són les condicions: tipus d'interés, comissions, etc.?
Durant quant temps estaré pagant el préstec?
Quina serà la quota que hauré de pagar?
Quants diners retornaré en total?
Què ocorrerà si deixe de pagar alguna quota?
Hem de reflexionar sobre l'oportunitat o no de la compra o despesa i de l'operació financera que ho farà possible.
Necessitem estudiar quin és l'estat de la nostra economia. Ja sabem com realitzar i manejar el nostre pressupost, per tant, ara analitzarem si podem permetre'ns una compra o despesa i si necessitem finançament alié.
És important ser absolutament sincers amb nosaltres mateixos, valorar els ingressos segurs i les despeses fixes actuals més els eventuals que puguen esdevindre a curt-mitjà termini. No condueix a res enganyar-nos, pensar que potser més endavant comptarem amb ingressos superiors als que tenim en l'actualitat o que podrem satisfer les nostres necessitats bàsiques amb menys diners.
Per a saber fins a on ens podem comprometre, aprendrem a treballar els termes “Capacitat d'endeutament”i “Límit d'endeutament”.
CAPACITAT D'ENDEUTAMENT = 35% INGRESSOS NETS
LÍMIT ENDEUTAMENT = 40% INGRESSOS NETS
Aquestes dues fórmules són molt clares. Els seus propis noms ens indiquen, d'una banda com és la capacitat de la nostra economia per a afrontar nous endeutaments sense exposar-nos a problemes i on està el límit.
A partir de les columnes d'ingressos i despeses del pressupost podrem saber com és la nostra capacitat d'endeutament. Si la suma total de les despeses supera el límit del 40% dels ingressos, podem incórrer en una situació d'alt risc de sobreendeudament.
Encara que els números “quadren”, és a dir, no superen els límits d'endeutament, no hem d'oblidar deixar un marge de maniobra per a cobrir possibles eventualitats i imprevistos que es poden presentar: reparacions, malalties, etc.
Així mateix, hem de tindre en compte els canvis que poden esdevindre en la nostra vida tant a curt com a mitjà termini, així com els imprevistos, els quals poden influir i condicionar la nostra situació personal i econòmica. Ni tot està planejat al cent per cent ni ho podem tindre controlat, no som infal·libles planificadors.
Volem realitzar una compra o despesa. Atés que no comptem amb el capital necessari i sabem que la nostra capacitat d'endeutament ho permet, sol·licitarem finançament. El següent pas consistirà a analitzar quin tipus de producte financer és el que millor s'adapta a les nostres necessitats.
1. PRÉSTECS
Un préstec és una operació per la qual el prestador (l'entitat financera) cedeix una quantitat de diners a un prestatari (el client) qui es compromet a retornar l'import en un termini i a un tipus d'interés pactats.
Elements d’un prèstec.
• Quantia / Import: És l'import d'aquest, anomenat nominal. Es determina en funció de les necessitats del sol·licitant i de la capacitat d'endeutament i garanties d'aquest.
• Termini d'amortització: És el termini en el qual es retornarà el préstec. Dependrà del tipus de préstec: consum, hipotecari, etc.
• Tipus d'interés: És el tipus al qual es gravarà el finançament. Pot ser fix o variable:
◦ Fix: roman inalterable durant tota la vida del préstec.
◦ Variable: Està format per un índex de referència més un diferencial.se modifica segons l'evolució dels mercats. (Ex. EURIBOR + 0.5)
La determinació del tipus d'interés es realitza sobre la base d'uns índexs de referència oficials del mercat hipotecari publicats pel Banc d'Espanya. L'índex de referència més comuna i sempre més favorable és l'EURIBOR.
Però el tipus d'interés nominal no ens indica quin és el cost real del préstec. Per a això, hem de tindre en compte la TAE (Taxa Anual Equivalent). La T.A.E. ens brinda informació sobre el cost real anual del préstec, ja que en ell s'inclou no solament el tipus d'interés nominal sinó també les diferents comissions que s'apliquen.
T.A.E. = Interés nominal + comissiones + despeses
Comissions i despeses
Les operacions de finançament comporten despeses i comissions. Destaquem:
• Comissió d'obertura. Percentatge sobre l'import del préstec que es paga l'inici d'aquest.
• Comissió d'estudi. Percentatge sobre l'import del préstec o crèdit.
• Comissió de cancel·lació anticipada. Percentatge sobre l'import del capital del préstec
que es cancel·la.
En un pròxim capítol les tractarem en profunditat.
Quota
La quota és l'import periòdic a abonar, generalment per mensualitats. Es determina de la següent manera: Quota = Nominal * T.A.E.
Per a conéixer el cost total d'una operació de préstec, sumarem al capital prestat els interessos, les comissions i les despeses. Cost del préstec = Nominal + Interessos + Comissions + Despeses
Criteris de concessió.
La condició bàsica perquè una entitat concedisca un préstec és que tinga la seguretat que el mateix serà reembossat sense problemes d'acord amb les condicions pactades. Per a això, l'entitat analitza els següents aspectes:
• Historial del sol·licitant en la seua relació amb l'entitat i en altres operacions anteriors de crèdit.
• Ingressos periòdics del client i estabilitat en la percepció d'aquests.
• Situació financera i patrimonial actual.
A més, l'entitat ha de tindre cobertes les possibles contingències que puguen sorgir durant la vigència de l'operació, per al que pot proposar diverses opcions:
• Domiciliació de la nòmina.
• Avals personals que recolzen al titular del préstec. Són els anomenats fiadors o avalistes.
• Contractació d'una assegurança que cobrisca possibles eventualitats (defunció, invalidesa, accident, malaltia, desocupació, llar, etc.).
Documentació requerida.
Per a realitzar la tramitació, les entitats necessiten tota la informació pertinent per a la justificació d'ingressos i determinació de la solvència.
La documentació que es requereix habitualment és la següent:
• DNI o targeta de residència.
• Última declaració de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques.
• Nòmina o justificant d'ingressos.
• Declaració de béns.
• Informació sobre altres crèdits, en cas de tindre'ls.
• Pressupost del bé o servei que desitja adquirir (habitatge, cotxe, reforma, electrodomèstic...).
• En els casos en els quals aparega la figura de l'avalista, aquest també haurà de presentar els documents que justifiquen els seus ingressos.
En signar un contracte de préstec, adquirim unes obligacions, però també, com a consumidors, tenim reconeguts uns drets.
El contracte de préstec: drets i obligacions.
Drets
• Disponibilitat de l'import del crèdit en la data i forma pactada en el contracte.
• Obtindre una còpia del document del contracte sempre que se sol·licite o quan es tracte d'un crèdit al “consum”o el límit del crèdit siga inferior a 60.000€.
• Lliurament dels documents de liquidació i justificants de pagament, acompanyats d'un extracte amb el detall dels moviments del compte de crèdit, si escau.
• Si el crèdit està vinculat a un contracte de consum concret, dret a exercitar enfront de l'entitat de crèdit els mateixos drets que tinguera enfront del proveïdor dels béns o serveis finançats (article 15 de la Llei 7/1995, de 23 de març, de Crèdit al Consum).
Obligacions
• Pagament puntual de les quotes pactades (principal del préstec, interessos i comissions bancàries).
• Utilitzar el crèdit per a la finalitat recollida en el contracte.
• Informar de forma veraç a l'entitat de crèdit sobre les circumstàncies econòmiques i personals necessàries perquè l'entitat analitze el risc de l'operació de forma fidedigna, tant abans de concedir-la com durant el termini en què estiga vigent el contracte, quan així s'haja pactat en el contracte (comunicar canvis de domicili, estat civil i règim econòmic del matrimoni...)
• Altres punts que s'hagen pactat amb l'entitat com, per exemple: no garantir altres obligacions pròpies o alienes, comprometent béns particulars del patrimoni (garantia hipotecària, prenga) sense consentiment previ; no vendre o disposar dels béns inclosos en l'inventari sense autorització; etc.
Analitzar les ofertes de finançament.
Abans de comprometre'ns amb una determinada entitat, hem de recopilar una àmplia varietat d'ofertes i estudiar-les amb molt de detall per a saber com és la més avantatjosa per a nosaltres.
L'objectiu és trobar la que millor s'adeqüe a nosaltres, quant a terminis, condicions, requisits, etc. No hauria d'importar-nos dedicar temps a aquesta tasca, l'objectiu és no quedar-nos amb el primer que trobem o que ens oferisquen.
Moltes són les ofertes existents en el mercat. La publicitat ens pot ajudar quant a conéixer els qui ofereixen productes financers, però hem de desconfiar de la publicitat agressiva, i recordar que ningú ens regalarà res o ens ho oferirà pràcticament gratis. Si necessitem ajuda, podem recórrer a associacions de consumidors, entitats, com ara ACICOM.
Per a poder decidir com és l'oferta que millor s'adapta a les nostres necessitats a un cost menor, recomanem elaborar un quadre resum que continga les característiques fonamentals de cada oferta. Aquest quadre ens possibilitarà veure amb molta més claredat cada producte: garanties exigides, tipus d'interés, comissions, quota a pagar al mes i cost total de l'operació.
• Valorar la necessitat i/o oportunitat d'aquests “diners extres”. La facilitat d'obtenció d'aquests diners
pot eixir molt cara a mitjà termini. El resultat final pot ser “poc a canvi de molt”.
• Si sorgeix una necessitat puntual de diners, abans de sol·licitar aquest tipus de crèdits hauríem d'intentar
obtindre l'ajuda de familiars o amics. Una altra opció podria ser demanar a l'empresa un avançament de nòmina.
• És molt important ser conscient que aquests crèdits tenen uns tipus d'interés que poden arribar
a duplicar o triplicar molts dels oferits habitualment per les entitats bancàries, i sobretot,
que la major flexibilitat de pagament que solen oferir aquests productes no eximeix de complir puntualment
amb l'obligació de retornar, dins del calendari acordat, les quantitats percebudes, els
interessos reportats, primes d'assegurança i altres despeses incorregudes. El cost per un xicotet retard en
el pagament de quotes pot ser molt alt.
• Atenció a la lletra xicoteta: interessos, comissions per impagaments o retards.
• Si finalment decidim optar per aquest finançament, comparar les condicions d'ofertes similars i
sol·licitar l'operació a una entitat adherida al Sistema Arbitral de Consum.
• Llegir detingudament el contracte i assegurar-se d'entendre totes i cadascuna de les obligacions a assumir
abans de signar-lo: després, ja no es podrà fer res.
• Planificar a consciència la situació financera per a evitar possibles impagaments o incórrer en sobreendeudamiento.
• Tindre molt en compte que no existeix regulació d'aquest tipus d'activitats, per la qual cosa són moltes les
empreses que actuen al marge de la llei.
La nostra última paraula davant aquest tipus de finançament seria: NO!