Ja fa més de deu anys des de la fallida del banc Lehman Brothers que marca l'esclat d'una bomba de rellotgeria l'ona expansiva de la qual ha tingut un caràcter mundial. La seua capacitat de contagi va ser sistèmica i va accentuar tant la crisi financera que els anys posteriors han sigut qualificats com la gran recessió, emulant la gran depressió del 29. En el fons, com demostra la història econòmica, l'origen de la crisi sempre és el mateix: un creixement exagerat de l'endeutament que fa que siga insostenible. Així, quan els agents econòmics s'endeuten en excés, finançar a aqueixos agents té un elevat risc, ja que és possible que no puguen fer front als seus compromisos.
La recent crisi financera ha donat moltes lliçons i de les mateixes s'han adoptat mesures de gran importància per a intentar evitar o esmorteir les conseqüències de futures crisis. Potser la més important és que els bancs no tenien suficients recursos propis per a afrontar una crisi sistèmica de la magnitud de la gran recessió, i per això les reformes implementades els exigeixen ara molt més capital i de més qualitat, sense haver de recórrer a la butxaca del contribuent.
Però hi ha una altra lliçó que mai cal oblidar i és la importància de l'educació financera per a entendre qüestions que haurien de ser òbvies, com que aconseguir una major rendibilitat exigeix assumir més risc. Si les decisions d'inversió es prenen a la lleugera i damunt sense l'assessorament d'experts, les conseqüències poden ser lamentables, posant en greu perill el patrimoni de les persones.
En aquest context, s'entén l'oportunitat i conveniència que existisca el Dia de l'Educació Financera gràcies a la iniciativa de "Finances per a tots", amb un Pla d'Educació Financera que desenvolupen conjuntament el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), organismes que supervisen a les institucions financeres i protegeixen als estalviadors/inversors.
L'objectiu és conscienciar als ciutadans de la importància de la cultura financera. La societat ha de preocupar-se de la cultura financera al llarg de tot el cicle vital de les persones i d'ací la importància de la formació financera en els diferents nivells i anys del sistema educatiu, que és el moment en el qual més s'inverteix en educació.
Però no oblidem la importància de l'educació en la família, sobretot en el que al foment de la cultura de l'estalvi es refereix. Una bona gestió de les finances personals és una cosa necessària al llarg de tota la vida, per la qual cosa la inversió en educació financera és alguna cosa que ha de preocupar-nos també durant tota la vida.
En el cas dels joves, l'informe PISA que realitza l'OCDE i que avalua les competències dels alumnes de 15 anys, també qualifica les competències financeres (a més de les competències en matemàtiques o compressió lectora) en aspectes bàsics com els diners, la planificació i gestió de les finances, el binomi risc-rendibilitat, i el panorama financer.
Dels 15 països que analitza l'informe PISA en competències financeres, Espanya se situa clarament per davall de la mitjana (posició 10), molt allunyada de la Xina, Bèlgica, el Canadà o els Estats Units, i també per darrere d'Itàlia. Per tant, queda molt per fer en el sistema educatiu espanyol perquè els nostres joves estiguen millor preparats per a prendre decisions financeres.
En el cas dels menys joves, també hi ha molt de marge de maniobra per a incrementar la cultura financera veient els nivells excessius d'endeutament aconseguits quan va esclatar la crisi en 2007.
Si les famílies no saben com arribar a fi de mes, que no s'ha d'invertir en el que no s'entén, que hi ha informació pública per a fugir dels xiringuitos financers, que hi ha límits en l'assegurança dels depòsits bancaris, que cal diversificar les inversions, que es pot perdre diners en un fons de renda fixa, que no és el mateix una targeta de dèbit que de crèdit, que el cost d'un préstec no és sol el tipus d'interés, que la inflació es menja part dels nostres estalvis, que és important saber el significat de termes com a Euribor o TAE, etc., no haurem aprés res de la crisi.
La taxa d’estalvi de les llars espanyoles ha caigut fins al 4,9% el 2018, registrant la xifra més baixa dels últims vint anys, incloses les etapes de crisi, segons dades de l’INE. Una millor educació financera de la població permet prendre consciència de la importàcia de l’estalvi i planificar l’economia domèstica a mitjà i llarg termini, sense esperar dependre en el futur d’una pensió de jubilació, una prestació de la qual s’acabarà no rebent el que s’espera. No solament la falta de coneixement econòmic explica aquest descens, hi ha elements que també hi influeixen: el baix nivell dels sous, l’elevada taxa d’atur, el nivell d’inflació, l’elevat cost de la vivenda i subministraments i un alt nivell impositiu contribueixen a un escenari poc equilibrat.
Una societat amb nivells d’educació financera deficients té un impacte perjudicial per a si mateixa i per a l’economia del país. Està demostrat en diversos estudis que una millora en l’educació financera de la població resulta en un comportament millor en qüestions com l’estalvi, planificació de jubilació, l’adquisició de productes financers d’inversió o la selecció de crèdits, hipoteques o refinançaments. Alguns dels beneficis d’una bona alfabetització són tenir una millor capacitat per a administrar els recursos familiars, aconseguir els objectius financers, prendre decisions d’estalvi i inversió, millorar el control de crèdit i ajudar a equilibri les despeses i els ingressos.
L’alfabetització financera és un repte tant per a la població adulta com per als joves. Un estudi fet amb 370 estudiants de grau de la universitat i a personal col·laborador dut a terme per professors dels Estudis d’Economia i Empresa l’any 2018 destaca que els enquestats, de mitjana, només responen correctament la meitat de les preguntes sobre coneixements financers. Principalment fallen en preguntes sobre la rendibilitat, el funcionament d’un bo i el tipus d’interès. Un 66% de la mostra no sap diferenciar un tipus anual amb pagament trimestral d’un amb pagament anual, i menys d’un 15% coneix correctament el funcionament d’un bo, que es considera un producte financer d’actiu no complex.
La variable tipus d’interès és bàsica en economia perquè representa el preu del diner. Aquest valor es pot presentar en diferents unitats de mesura i la societat no sap interpretar-les correctament; sovint es barregen termes tan bàsics com tipus nominal amb diferents freqüències, tipus d’interès real, rendiment o tipus anual efectiu, explica l’experta. Tot i que aquests conceptes semblen iguals, en realitat mesuren coses molt diferents.
En el mateix estudi també s’analitza la capacitat numèrica dels enquestats i la capacitat per a estimar el risc. Els resultats encara són més preocupants, ja que el 53% de la mostra no respon bé cap pregunta, cosa que demostra una habilitat numèrica nul·la i no saber fer correctament operacions matemàtiques; i el 41% dels enquestats demostra no tenir capacitat per a estimar el risc adequadament.
Quan s’analitzen les dades amb més detall, es constaten buits importants i inquietants segons el gènere. En els càlculs i operacions matemàtiques, el 61% de les dones no va respondre cap pregunta numèrica correctament enfront del 42% dels homes. Pel que fa a la valoració del risc d’un producte, només el 30% dels homes no és capaç de respondre una pregunta correctament enfront d’un percentatge més alt entre les dones, un 50%.
En l’estudi es van incloure dos conjunts de preguntes diferents sobre capacitació financera. El primer conjunt de preguntes mesurava la capacitat financera bàsica i contenia operacions numèriques, conceptes com la inflació o sobre les diferències entre una targeta de crèdit i una de dèbit, per exemple. En aquest cas, el 13,3% dels homes va respondre correctament totes les preguntes, mentre que només un 3,7% de les dones les va contestar bé.
En el segon conjunt de preguntes s’estimava la capacitació financera avançada, en particular la familiaritat amb els productes i conceptes financers: avaluar actius financers com ara les accions, els fons d’inversió, els rendiments de riscos dels diferents actius, etc. En aquest bloc, molts menys enquestats van ser capaços de respondre correctament totes les preguntes, però els resultats reflecteixen que els homes tenen més capacitat que les dones, un 7% responen totes les preguntes correctament versos un 1%.
Els resultats que mostra l’estudi són prou rellevants i preocupants si pensem en tot el que ha passat en els darrers deu anys, després de l’última crisi financera i econòmica. Una de les principals conseqüències d’aquesta crisi va ser la destrucció de llocs de treball i l’impacte que això va tenir a tot l’Estat espanyol.
Per a recuperar llocs de treball, una de les opcions viables és l’establiment de polítiques que ajudin a impulsar l’emprenedoria, afegeix la professora. La Comissió Europea assenyala que un dels primers reptes als quals s’enfronten els emprenedors és la complexitat i la dificultat de les finances i l’accés als mercats financers. Si els nivells de coneixement financer són tan baixos —especialment entre les dones—, no es garanteix que les activitats emprenedores que es duguin a terme siguin sostenibles a mitjà o a llarg termini.
Per això són necessàries polítiques que ajudin a educar més i millor en tots els temes referits a les finances i el risc si volem tenir persones més preparades per a iniciar noves activitats empresarials i també perquè la diferència de gènere en l’àmbit de l’emprenedoria siga menor.
Cada vegada són més les famílies que ja es troben en una situació límit o estan en risc de caure en ella. Potser una part important d'aquests problemes podien haver-se evitat d'haver comptat amb uns coneixements bàsics així com amb informació i assessorament previ.
Conscients en la nostra associació d'aquest greu problema naixen estos materials , subvencionats per la Conselleria d’Economia Sostenible, Comerç i Responsabilitat Social.
L'objectiu del material és múltiple: d'una banda, brindar una sèrie de consells per a gestionar les nostres finances. Per un altre,proporcionar coneixements bàsics sobre temes financers que eviten incórrer en una espiral d'endeutament que puga comprometre l'economia familiar i el futur. Finalment,l'objectiu més difícil, ajudar a resoldre les situacions d'endeutament ja existents.
Aquest material s'articula en diverses àrees. Inicialment abordem la importància de treballar amb el pressupost familiar com a principal eina de control de l'economia domèstica, així com avaluar la necessitat i/o oportunitat de realitzar una operació de finançament i els riscos de l'endeutament.
A continuació, proporcionem informació sobre de les diferents opcions de finançament i la comparació de les ofertes. En tercer lloc, es plantegen les diferents situacions d'endeutament i les seues possibles vies de solució.
La part final es dedica a l'estalvi i a la inversió.