Nota: si voleu més informació sobre l'artista, a tenir en compte que a la capçalera de cada obra, hi ha un vincle que porta a una pàgina dedicada a l'autora

Pintora barroca neerlandesa que es va especialitzar en el gènere dels bodegons o natures mortes de flors. Destaca per tenir una carrera artística de més de 60 anys, una producció amb més de 100 obres i també per criar i educar personalment 10 fills.

El seu pare era un eminent botànic, metge i anatomista, fet que condicionarà la seva producció artística, com també a l’altra germana artista, Anna. Va començar el seu aprenentatge artístic a quinze anys amb un prominent pintor de Delft, conegut pels seus quadres de flors, Willem van Aelst. També va rebre classes de Maria Sybilla Merian, pintora especialista en botànica i una de les primeres naturalistes europees que treballaran a partir de l’observació directa. Amb divuit anys ja s’havia convertit en una pintora capaç de poder viure dels seus quadres. L’any 1693 es va casar amb un retratista, Juriaen Pool i Rachel serà la primera dona admesa al gremi de Sant Lluc de la Haia. Entre 1708 i 1716 va treballar com a pintora de cort, juntament amb el seu marit, per Johan Wilhem, elector palatí a Düsseldorf. Després retornarà a Amsterdam on continuarà treballant i donant classes a altres artistes en el seu taller fins als vuitanta-tres anys. Va ser una artista molt cèlebre a la seva època, fins i tot, Jan Van Gool, coetani seu, va fer una biografia sobre ella. Ella és l’artista més documentada del seu temps, a més, sobresurt per signar les seves obres amb el cognom familiar i no pas amb el de casada. Les seves típiques natures mortes consisteixen en unes flors dins d’un gerro, normalment situat sobre un ampit de marbre o pedra i amb un fons fosc. 

Extra bonus 1: En el seu moment, es pagaven més diners per obres seves que no pas per les de Rembrandt. Era considerada pels seus coetanis “el prodigi de l’art d’Holanda” o “la nostra subtil heroïna d’art”.

Extra bonus 2: Ella va ser una de les artistes presents a la famosa exposició “Woman Artists, 1550-1950, celebrada a Los Ángeles l’any 1976.

Extra bonus 3: La seva germana, Anna Ruysch, també va pintar i amb una temàtica força similar. Alguns exemples de la seva producció.

98 #donART Maria Sybilla Merian (1647-1717), Surinam.

“Metamorfosi dels insectes de Surinam”, 1705.

Maria Sybilla Merian fou una naturalista, exploradora i pintora alemanya de l’època del Barroc. Per bé que fou ignorada durant molt de temps, és considerada actualment com una de les més importants iniciadores de l'entomologia moderna, l’estudi dels insectes, gràcies a les seves detallades il·lustracions. De joveneta, el seu padastre, Jacob Marrel, famós pels seus quadres de flors, la va iniciar en el món de la creació artística. A tretze anys ja pintava les primeres imatges d’insectes i de plantes, a partir de models que capturava directament. L’any 1655, amb 18 anys, Maria Sybilla es va casar amb Johann Andreas Graff, pintor especialitzat en arquitectura, amb qui tindrà dues filles. Amb 28 anys publicarà el seu primer llibre, “Nou llibre de flors” i quatre anys més tard, l’any 1679, publicarà la seva segona gran obra, “L’eruga, meravellosa transformació i estranya alimentació floral”. El 1685 Maria Sybilla es va separar del seu marit per anar  a viure amb les seves filles a una comuna protestant luterana als Països Baixos, època en què realitzarà les il·lustracions del text de Johannes Goedaert, “Metamorphosis et historia naturalis insectorum”.

L’any 1699, a  52 anys, va viatjar amb la seva filla més jove a Surinam (al nord-est d’Amèrica del Sud), tot i que els amics li van desaconsellar de fer aquest viatge pel fet de ser perillós per dues dones soles. Aquest tipus de viatges científics eren gairebé desconeguts en l'època. Allà van realitzar nombroses excursions a l’interior del país. Maria Sybilla va descriure tot el que anava descobrint sobre la metamorfosi dels insectes tropicals i va realitzar un gran nombre de dibuixos i aquarel·les. El 1701 es va contagiar de malària i va haver de tornar a Amsterdam. Després de tres anys de treball intensiu, el 1705 va publicar la seva obra més important: “Metamorfosi dels insectes de Surinam”. En aquesta obra donava a conèixer tot un seguit d'animals i plantes completament nous per a Europa. La seva classificació de les papallones en exemplars de dia i de nit és vàlida encara avui.  A la seva època aquests llibres eren bastant cars i Maria Sybilla no podia viure només gràcies a la seva pintura, per tant, també es dedicarà a donar classes de dibuix i a la venda d’estris  de pintura i preparacions de tota classe d’espècies. Els dibuixos de plantes, serps, aranyes, iguanes i coleòpters tropicals realitzats per la seva mà són considerats fins i tot avui dia com a obres d'art i col·leccionats per afeccionats de tot el món.

Extra bonus 1: La paraula alemanya Vogelspinne (taràntula), literalment 'aranya-ocell' (Vogel-ocell, spinne-aranya) deriva probablement d'un dels seus gravats de Surinam, on es representa una aranya capturant un ocell.

Extra bonus 2: En els últims anys del segle xx, tot el seu treball va ser redescobert i ella fou visibilitzada. Per exemple, la seva imatge es va usar per a un bitllet i un segell. Fins i tot la ciutat de Warnemünde va botar un vaixell amb el seu nom. 

Extra bonus 3: El fet que ella publiqués en alemany la va fer popular en l'alta societat. Per aquesta mateixa raó, era ignorada pels estudiosos del seu temps, ja que la llengua oficial per a la ciència era el llatí. I a més, l’església considerava els insectes com a “bèsties del diable”.

Extra bonus 4: Les seves dues filles, Johanna Helena Herolt i Dorothea Maria Graff, també seran pintores. Treballaran també la temàtica animal, floral i principalment els bodegons, gènere molt propi de les dones en el segle XVIII.

Si hi ha una artista que va tenir els “pinzells” d’assolir fites avançades per una dona a la seva època, aquesta va ser Vigée Le Brun. Als 15 anys ja va iniciar el seu propi taller i als 19 ja formava part de l’Acedèmia de Sant Lluc. Va ser mestra de ple dret de les 10 acadèmies més importants d’Europa. Va deixar el seu home, es va divorciar i després de la Revolució Francesca va estar més de 10 anys voltant per l’estranger amb la seva única filla, Julie. 

El seu pare tenia raó quan li va dir «Filla meva, o tu seràs pintora o no hi haurà pintors a la terra».  Va fer més de 600 retrats (principalment de la cort i la noblesa, tant francesa com europea). De la seva producció podem destacar els retrats de Mª Antonieta (a qui va pintar més de 30 vegades), els seus autoretrats i els que es fa amb la seva filla.

L’any 1782 visita Flandes i descobreix “Dona amb el barret de palla” de Rubens, obra que li servirà d’inspiració pel seu famós autoretrat i que Adelaïda Labille-Guiard, el 1785, reinterpretarà pel seu “Autoretrat amb 2 alumnes”.

Élisabeth va dir: "Aquesta passió per pintar és innata en mi. Mai ha disminuït; de fet, crec que només ha crescut amb el temps. A més, a aquesta divina passió li dec no solament la meva fortuna sinó també la meva felicitat". Va pintar fins al final de la seva vida, als 86 anys.

Maria Cosway va ser una pintora, música i teòrica de l’educació britànica coneguda per la seva habilitat artística i la seva vida fascinant. Va viure entre Anglaterra, França i Itàlia, cultivant un gran cercle d'amics i clients. Va rebre una educació excel·lent en arts visuals i música des de ben jove. 

Va estudiar pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència, on va néixer, i es va especialitzar en retrats i paisatges. A més de la pintura, també era talentosa amb la música, compositora consumada, tocava el clavicordi i cantava amb habilitat. El 1781 es va traslladar a Londres, on va guanyar reconeixement com a artista i es va convertir en una figura destacada de la societat cultural. Va exposar les seves obres a la “Royal Academy of Arts” i va esdevenir membre de la “Royal Society of Arts”. Allà va conèixer i es va casar amb Richard Cosway, un conegut pintor de miniatures. Van formar una parella artística interessant i van ser coneguts per la seva vida social i la seva participació en cercles intel·lectuals i artístics. Maria Cosway organitzava concerts i recitals a casa seva, la famosa Schomberg House al carrer Pall-Mall del centre de Londres, per això era coneguda com “La Deessa de Pall-Mall”. El 1786 la parella es va traslladar a París. Van fer amistat amb destacats personatges com Thomas Jefferson, qui servia com enviat diplomàtic a França, i amb qui va mantenir correspondència fins a la seva mort, el 1826. La relació entre ells dos va ser intensa i va generar especulacions sobre una possible història d'amor. Després de la Revolució Francesa, els Cosway van tornar a Anglaterra i van continuar la seva carrera artística. Van tenir una filla, no obstant això, el matrimoni es va deteriorar i es van separar. Maria va fundar una escola de senyoretes a París, que va dirigir des de 1803 fins a 1809. Poc després del seu tancament, va fundar un convent catòlic i una escola per a nenes a Lodi, al nord d'Itàlia, que va dirigir fins a la seva mort. Durant aquest temps va continuar pintant i exposant les seves creacions, des de retrats fins a escenes històriques i paisatges. 

Extra bonus 1: La relació de Maria Cosway amb el president americà Thomas Jefferson es va portar al cinema amb la pel·lícula “Jefferson in Paris” (1995), dirigida per James Ivory.

Extra bonus 2: Del seu famós autoretrat es comenta que ella es presenta d’una manera atractiva, però un xic “enfadada”, i per què això? Sembla que el seu marit considerava que, per una dona virtuosa i d’alta classe com ella, l’afició a la pintura li era impròpia.

Extra bonus 3: El seu pare fou un exitós hostaler a Liorna. Regentava tres posades a la Toscana, freqüentades pels aristòcrates britànics que realitzaven el “Grand Tour” (Viatge de diversió/instrucció que realitzaven joves benestants, principalment des d’Anglaterra fins a Roma).

Extra bonus 4: Si voleu més informació sobre la seva persona hi ha la “Fondazione Maria Cosway”, situada a Lodi (Itàlia), on ella va viure i treballar durant l’última etapa de la seva vida.

Una de les principals representants del Neoclassicisme. Pintora austrosuïssa, especialitzada en la tècnica del retrat. Tot i que va excel·lir sobretot en la pintura, Kauffmann demostrà també passió per les altres arts, com ara la música i el cant.

El seu pare era Johann Joseph Kauffmann, un pintor modest de retrats que la va iniciar en les belles arts, fins i tot acompanyant-la a Itàlia a completar la seva formació artística i on el seu talent va aflorar. Ja de ben petita se la va reconèixer com una nena prodigi, dominava quatre idiomes, cantava i havia pintat diversos retrats abans dels quinze anys.  Destaca el seu primer autoretrat amb 12 anys, de més d’una quinzena que farà, on surt amb una partitura a les mans, en un moment en què estava interessada per la música i la pintura en igual mesura, tot i que finalment va optar per seguir el camí patern. 

El 1762 la família Kauffmann es va traslladar a Florència, l'any següent, a Roma i posteriorment Angelika va viatjar a Venècia, on va conèixer la dona d'un diplomàtic britànic que la va convidar al Regne Unit. Kauffmann es traslladarà a Londres, on va viure els següents quinze anys i on va establir una relació d'amistat amb el principal retratista de l'època: sir Joshua Reynolds. L'any 1768 es va convertir en una de les dues úniques dones membres fundadores de la Royal Academy of Arts de Londres, juntament amb la pintora Mary Moser. Precisament totes dues apareixen al cèlebre retrat de grup que Johan Zoffany va fer dels membres de la Reial Acadèmia. Com que en aquell retrat hi apareix un model masculí nu i les dones tenien vetat l’accés a les classes de dibuix anatòmic, a Angelika Kauffmann i Mary Moser se les representa amb dos retrats penjats de la pared en un curiós exemple de “metapintura”. A la mort del seu primer marit, es va casar el 1781 amb el pintor venecià Antonio Zucchi, amb qui marxà a viure al Regne Unit, Venècia, Nàpols i finalment Roma. En aquest període conegué i tractà el poeta i dramaturg Goethe, tal com queda reflectit en el transcurs del seu cèlebre “Viatge a Itàlia”, en el qual es fa palès que formà part del seu cercle d'amistats. També apareix a les memòries o “Souvenirs” d’Elisabeth Viggée Le Brun, que va anar a visitar-la durant el seu pas per la ciutat eterna.

Morí a Roma i fou sebollida, amb el seu marit, a Sant'Andrea delle Fratte. En el seu majestuós  funeral, dirigit per Antonio Canova i inspirat en el del gran geni del Renaixement, Rafael, es va fer una processó per part de tots els membres de l’acadèmia de Sant Lluc portant dues de les seves millors obres.

Extra bonus 1: L’any 2007 es va inaugurar a Schwarzenberg, Aústria, un museu dedicat a la seva vida i producció artística. http://angelika-kauffmann.com/ 

Extra bonus 2: L’any 2020 s’havia de fer una gran exposició dedicada a ella a la Royal Academy of Arts de Londres, però per culpa de la pandèmia es va haver de suspendre.

Extra bonus 3: A Sant’Andrea della Fratte, a més de la tomba de l’artista, es troben els dos àngels originals de Gian Lorenzo Bernini del Pont de Sant’Angelo. I per cert, aquesta església, d’origen romànic, fou reconstruïda en estil Barroc per Francesco Borromini.

Extra bonus 4: Serà la “inventora” dels acords prenupcials, Serà la primera artista a defensar el control propi sobre el qual guanyava com a pintora després del matrimoni. Es va casar dos cops.