Nota: si voleu més informació sobre l'artista, a tenir en compte que a la capçalera de cada obra, hi ha un vincle que porta a una pàgina dedicada a l'autora

Mireia Serra Bernadó, artista lleidatana i més coneguda pel nom artístic de Lily Brick, és una de les grans referents actuals de l’art mural i de carrer. Ella mateixa però, comenta: 

“No em puc definir com a dissenyadora, artista o grafitera. Em considero creativa i m'agrada tota  mena d'expressió gràfica.”

Lily Brick té un estil molt personal on es pot copsar el coneixement i la influència de la història de l’art: Alfons Mucha, August Renoir, Tamara de Lempicka, Impressionisme, Romanticisme…

Crea murals de gran format amb pintura en esprai en espais, principalment, rurals on predominen les dones pèl-roges caracteritzades per tenir una mirada forta però cal.lida alhora. Aquesta presència important de la dona es vincula amb un dels seus principals objectius artístics: “Pinto els meus murals per enfortir les dones”, com diu ella. Escenes o situacions on la narrativa no és pas quelcom clar i concret, sinó que busca obrir la ment de l’espectador, com si fossin “poemes visuals”.

L’obra “Juliette”, 2015, en una paret de l’espai natural de Lo Clot de la Unilla, va fer-la coneguda i valorada a escala nacional i internacional. 

Per destacar algunes de les seves obres:

• El 2015 va fer un mural a Agramunt on feia un homenatge a les dones, especialment a l’àvia i la mare del propietari. Com explicava l'autora: "A mi les mirades tristes em transporten a un determinat moment. També són molt rellevants per a mi les persones que parlen només amb els ulls, i aquesta dona de la façana és una d'aquestes persones que m'enamoren només mirant-la, amb la que puc tenir una conversa amb la mirada, i la gent que passi per aquí també podrà tenir-la".

• El 2018 va fer un mural de benvinguda al Cogul (Lleida) en gran format, on es troba el conjunt rupestre de la Roca dels Moros. En aquesta peça es van representar motius relacionats amb el poble i el paisatge del territori, fent referència a l'època prehistòrica en què s'habitaven les coves del Cogul. 

• El 2020 va culminar un mural a la Fuliola dedicat a les Festes del Segar i el Batre, en una façana ubicada a peu de la carretera C-53, realitzat per commemorar els nou-cents anys del municipi. La peça representa un segador vestit de forma tradicional que duu una dalla, segons l'artista "és un homenatge a aquest patrimoni de la Fuliola, en un moment en què la festa requereix més compromís" 

• El 2021 va participar en l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, duent a terme un mural d'homenatge a Pau Casals a Penelles que també fou la imatge del cartell de la Diada, amb motiu del 50è aniversari del seu discurs a l’ONU. La imatge final del mural fou el cartell de l'acte.

En resum Lily Brick diu: «L'excés de murals urbans ha cansat la gent, cal reivindicar el professionalisme». La creativa lleidatana assegura que és necessari prestigiar aquest ofici després d’una trajectòria artística meteòrica que va començar de manera autodidàctica fa només pocs anys.

Extra bonus 1: Va adoptar el seu pseudònim l'any 2014 en homenatge a l'artista russa Lília Brick, la gran musa del Constructivisme i la model pel famós fotomuntatge d’Aleksandr Ródtxenko de 1925, Llibres.

Extra bonus 2: “La pell dels murs” (2022): una sèrie documental de 10 episodis on es mostra el procés de creació de grans obres murals per part de diversos artistes i on destaca un capítol dedicat a Lily Brick.

Extra bonus 3: Es parla de què algunes de les seves noies protagonistes ens poden recordar el personatge infantil de la Pippi Langstrump, protagonista d’una famosa sèrie televisiva la dècada dels anys setanta del segle passat. Caldrà tornar-la a veure, no?.

Pintora i escriptora valenciana instal·lada a Barcelona. Es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de València i va completar la seva formació artística a Santiago de Xile, Nova York i Urbino (Itàlia). Durant la dècada dels 2000, Paula Bonet va ser professora de literatura en un institut, tenia un taller al barri del Carme de València on donava classes de pintura i, a més, va treballar a l’estudi de MacDiego (dissenyador i editor de còmic valencià). La seva popularitat va esclatar el 2013, quan va realitzar una il·lustració per a un festival de cinema a la capital del Túria. Molts dels cartells penjats en espais públics foren arrencats pels seus seguidors, que volien conservar-los a casa.

Ha publicat una desena de llibres (entre textos i/o il·lustracions): “Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End”, “813” (homenatge al director cinematogràfic francès François Truffaut), “La Sed”, “Por el Olvido” o “Roedores” (llibre on parla sobre l’experiència pròpia d’haver patit dos avortaments consecutius), entre d’altres. El 2021 va publicar la seva primera novel·la, “La Anguila”, inspirada en la vida amorosa de l'autora i la dels seus avis, on reflexiona sobre les agressions que reben moltes dones en el dia a dia. Com podem comprovar, la seva narrativa s’impregna d’una gran consciència feminista.

Dins de la seva rica producció artística diversa també farà cartells, com el de la Fira del Llibre de Madrid, adaptacions il·lustrades, com la de “Tirant lo Blanc” i molt més.

Ha exposat la seva obra gràfica arreu (Londres, Santiago de Xile, París, Londres, Santiago de Xile, París, Urbino, Berlín, Roma, Mèxic, Miami…).

Extra bonus 1: “Taller La Madriguera”: un espai de creació i aprenentatge on es desenvolupen tècniques vinculades amb la gràfica i la literatura.

Extra bonus 2: L’any 2018 va rebre de la Generalitat Valenciana l’alta distinció amb la “Medalla al Mèrit Cultural”.