Per saber-ne més
Quantes dones portem per ara?
Desembre de 2023 (Total 114)
Anterior al segle XVI: 7
Segle XVI: 4
Segle XVII: 11
Segle XVIII: 6
Segle XIX (1800-1850): 10
Segle XIX (1850-1900): 16
Segle XX (1900-1920): 18
Segle XX (1920-1945): 22
Segle XX (1945-2000): 20
Segle XXI: 2
Blocs cronològics
Segle XX (segona meitat)
Primers noms de dones artistes catalanes
La signatura és una de les proves d'identitat més considerades en una obra d'art i en el cas de les dones artistes, cada nom de dona plasmat en una obra és un tresor que cal preservar.
A Catalunya, el nom més antic que trobem, en aquest cas brodat, és el de "Maria" a l'estola gironina de Sant Narcís, del segle X. No queda ben clar, però, si es tractaria de l'autora material, de la comitent o de les dues coses a la vegada (una monja que l'hagués brodat ella mateixa?).
Al segle XII tenim el nom d'Elisava al penó de Sant Ot, nom que avui dia rep una de les més conegudes escoles d'art i disseny del país. I si arribem a l'època moderna, tenim a la pintora de les portes de l'orgue d'Ulldemolins signant amb el cognom feminitzat del marit, Angèlica Andreua, deixant de banda el propi, que seria Giustiniano o Giustiniani. Finalment, també ens apareix curiosament "signat" un elegant vestit de finals del segle XVII, que duu el nom de Gertrudis Subirà. Peça de roba pensada no pas per ser portada per una persona sinó per “vestir” una obra escultòrica (segurament una santa o una mare de déu).
En resum, cal agrair a Maria, Elisava, Angèlica i Gertrudis ser les pioneres en posar les dones al lloc que es mereixen dins de la Història de l’Art. Una abraçada, noies.
MARIA
Estola de Sant Narcís, segle X. Església de Sant Feliu, Girona.
"MARIA ME FECI(T)"
Va ser la comitent o la brodadora de la peça?
ELISAVA
Penó de Sant Ot, s.XII. Museu del Disseny, Barcelona.
"ELISAVA ME F(E)CIT"
Primera obra signada per una dona
ANGÈLICA ANDREUA JUSTINIANO
Portes de l'orgue d'Ulldemolins, c.1640
"ANGELICA ANDREVA P(INXIT)"
Primera obra documentada feta per una dona
GERTRUDIS SUBIRÀ
Vestit d’imatge, 1689. Museu Episcopal de Vic.
"GELTRVDS SVBIRA ME FT 1689"