La gran capacitat que té el carboni de combinar-se amb si mateix fa que formi llargues cadenes en què l'esquelet és una seqüència de carbonis. Segons la seva forma, aquestes cadenes poden ser de tres tipus:
Si observes aquestes seqüències, veuràs que hi ha quatre tipus diferents de carboni segons la seva localització.
Els àtoms de carboni es classifiquen en primaris, secundaris, terciaris o quaternaris segons el nombre de carbonis als quals estan units.
A diferència dels compostos inorgànics, la gran diversitat de possibilitats porta a utilitzar diferents tipus de fórmules segons el que ens interessi destacar.
Hi ha una altra fórmula, anomenada fórmula empírica, que proporciona la relació més senzilla entre els elements:
F. empírica: CH2
F. molecular: C2H4, C3H6...
Veuràs que hi ha més d'una possibilitat per a la fórmula proposada.
CH3—O—CH3 ← C2H6O → CH3—CH2—OH
S'anomenen isòmers els compostos amb mateixa fórmula molecular i diferents fórmules desenvolupades i propietats.
Escriu les fórmules semidesenvolupada i desenvolupada de tots els isòmers que puguis obtenir de C5H12 i de C7H14 (nota: un d'ells té un cicle).
Els compostos formats únicament per carboni i hidrogen s'anomenen hidrocarburs. Tenen un esquelet carbonat i en el cas de tenir enllaços múltiples anomenats insaturacions, es poden classificar en:
Alcans: tots els carbonis estan units per enllaços simples. La seva fórmula molecular respon a CnH2n+2, en què n és el nombre de carbonis.
Alquens i alquins: tenen almenys un doble enllaç o un triple enllaç, respectivament, i quan només en tenen un les seves fórmules moleculars son CnH2n i CnH2n−2, respectivament.
Gasosos fins a quatre carbonis i líquids fins a quinze, són insolubles en aigua i tenen poca reactivitat, més en el cas dels insaturats.
Localitza al teu entorn: metà, propà, butà, octà i pentà. Quin és l'origen d'aquests compostos i quina i utilitat tenen?
Formula aquests compostos
pent-2-è
etilpentà
2,2-dimetilhex-3-è
3-metilpentà
Anomena aquests compostos: