La quantitat de solut que es pot afegir a la dissolució és variable, i per això podem trobar diversos tipus de dissolucions depenent de les proporcions relatives entre els seus components.
Tal com ja has vist, hi ha diferents tipus de dissolucions segons la quantitat de solut que hi dissolguis:
Segons les característiques de cada solut i de cada dissolvent, la saturació s’assolirà més aviat o més tard.
La saturació d'una dissolució es pot produir: amb molt poca quantitat de solut, quan aquest solut és insoluble, o amb molta quantitat, quan el solut és molt soluble.
S’anomena dissolució sobresaturada la que conté més quantitat de solut dissolt del que pot dissoldre. S’aconsegueix augmentant la pressió (en el cas de soluts gasosos) o la temperatura (en els soluts sòlids) i, després, deixant-la refredar lentament per aconseguir que, quan es refredi, l’excés no precipiti al fons del got.
Les dissolucions sobresaturades són inestables, de manera que una mínima agitació provoca la precipitació de tot l'excés de solut.
Hi ha uns quants factors que afecten la solubilitat:
Superfície de contacte: quan augmenta, i això es pot aconseguir mitjançant la polvorització del solut, creix la rapidesa de dissolució, perquè hi ha més interaccions entre les partícules de solut i dissolvent.
Agitació: perquè es dissolgui el solut, les partícules s’han de difondre per tot el dissolvent. L’agitació afavoreix la mobilitat, i així facilita la dissolució.
Temperatura: afecta la rapidesa i el grau de solubilitat. Quan puja la temperatura, s’afavoreix el moviment de les molècules en la dissolució. A més, l’increment de la temperatura provoca l’augment de l’energia de les partícules que formen el solut, cosa que indueix un creixement de la disgregació. En el cas dels gasos, aquest mateix procés d’augment de velocitat per augment tèrmic provoca justament el contrari: que disminueixi la seva solubilitat.
Pressió: en el cas de soluts gasosos, la seva solubilitat és directament proporcional a la pressió. És fàcil observar que quan s’obre una ampolla que conté una beguda amb gas al seu interior, disminueix la pressió, el gas abandona ràpidament la dissolució i surt en forma d’«explosió» de bombolles.