Com ja sabem, la matèria es pot presentar en tres estats, sòlid, líquid i gasós, de manera que les combinacions possibles d’aquests estats ens donaran com a resultat diferents dissolucions.

De manera ordenada, podem veure a la taula següent totes les combinacions possibles de sistemes en dissolució:

Les dissolucions líquides més importants són les que impliquen l’aigua.

Quan les forces amb què les molècules del dissolvent atreuen les partícules del sòlid són més fortes que les que exerceixen les partícules entre elles, aquestes forces aconsegueixen separar-les i dispersar-les, i es forma la dissolució.

Perquè els líquids formin una dissolució han de tenir la propietat de ser totalment miscibles entre ells, com passa amb l’aigua i l’alcohol, per exemple, i no passa entre l’aigua i l’oli, que són immiscibles.

Els gasos es dissolen sempre en aigua, en una proporció més o menys alta, depenent de la pressió que se’ls administri. Així es formen les begudes carbòniques, com ara les coles, les tòniques, les gasoses, etc

Com que les partícules dels gasos es mouen lliurement, es difonen entre elles amb molta facilitat, i de seguida s’obté una mescla homogènia.

L’exemple més important de dissolució gasosa és l’aire. Conté una mescla de gasos en proporcions lleugerament variables: nitrogen (78 %), oxigen (21 %) i altres, com el diòxid de carboni (0,03 %) i l’argó (0,93 %).