Segons com es comportin davant l'acció deformadora de les forces, els cossos es classifiquen en:
cossos rígids,
cossos plàstics
i cossos elàstics.
La força és una magnitud vectorial, i per descriure-la completament no n'hi ha prou amb indicar-ne la intensitat. Una força té quatre components principals:
1. Intensitat (o mòdul): El valor en newtons (N). Com més gran és la intensitat, més llarg ha de ser el vector que la representa.
2. Direcció: Una línia imaginària que conté el vector (pot ser vertical, horitzontal o diagonal).
3. Sentit: Indicat pel cap de la fletxa, que defineix cap a on es dirigeix la força dins d'una direcció fixada.
4. Punt d’aplicació: El punt del cos receptor on s’aplica la força i d’on parteix el vector. En les forces per contacte, és el punt de contacte, mentre que en les forces a distància (com el pes o la força magnètica), es considera el centre de masses del cos.
Unitat de mesura Les forces es mesuren amb dinamòmetres i la unitat de mesura és el newton (N). Un newton (1 N) és la força que cal aplicar per donar una acceleració d’1 m/s a un cos d’1 kg de massa.
De vegades, sobre un cos hi actua més d'una força. En aquests casos és útil emprar el concepte de força resultant com a resultat de la suma de totes les forces que actuen sobre el cos.
Com que les forces són vectors, les sumem com a tals.
I si no coincideixen amb els eixos, la força es descompon trigonomètricament.
Sobre un mateix cos actuen alhora dues forces paral·leles, però en sentit contrari. La primera de les forces és de 150 N, mentre que la segona és de 200 N. Representa esquemàticament les forces i calcula la força resultant.
Sobre un mateix cos actuen tres forces. La primera, de 20 N, s'exerceix sobre l'eix x i en sentit positiu. La segona, de 30 N, actua també sobre l'eix x, però en sentit negatiu. Finalment, de 15 N, ho fa sobre l'eix y, en sentit positiu. Calcula el vector força resultant i el mòdul de la força.
Si el motor del nostre coet proporciona una força de 21 000 N i la massa del coet és de 3 tones, quina acceleració ha patit el coet?
Si el motor ha estat en funcionament 10 segons, quina velocitat haurà assolit el coet en aquest temps?
Activitat 2: Llançament coet
Si la massa de gas propulsada pel coet ha estat de 25 kg, quina acceleració han experimentat els gasos? Agafa les dades de l'activitat anterior.
Un mòdul auxiliar del coet té una massa de 1.200 kg. Si durant el llançament rep una força constant de 6.000 N:
Quina acceleració experimenta el mòdul?
Quina velocitat tindrà al cap de 5 segons si surt des del repòs?
Quina distància haurà recorregut en aquest temps?
En un planeta desconegut, el coet aterra i detecta que, amb la mateixa força de 21.000 N, l’acceleració del coet és ara de 10 m/s².
Quina és la massa aparent del coet en aquest planeta?
Si el coet triga 6 segons a aturar-se completament, quina era la seva velocitat inicial?
Quina distància haurà recorregut mentre frena?
Un objecte de 50 kg és impulsat per una explosió que li proporciona una acceleració de 60 m/s² durant 0,2 segons.
Quina força ha generat l’explosió?
Quina velocitat ha assolit l’objecte?
Si després continua movent-se amb aquesta velocitat constant, quina distància recorrerà en 4 segons?
Les forces ens envolten. Formen part de la nostra vida i dels nostres actes. El pes, la normal, la força de fregament o la força centrípeta ens permeten caminar, córrer, saltar... Res seria el mateix sense aquestes forces.
Una atleta de salt d’alçada té una massa de 65 kg.
a) Calcula el pes amb què la Terra l’atrau.
b) Indica la direcció i el sentit d’aquesta força en el moment més alt del seu salt.
Una llançadora de pes descansa sobre una plataforma plana. La seva massa és de 65 kg.
a) Quina és la força normal que exerceix el terra sobre ella?
b) Com canviaria la força normal si es trobés sobre un pla inclinat?
Dues corredores competeixen en una cursa de velocitat. El coeficient de fregament entre la pista i les sabatilles és de 0,6, i una de les atletes té una massa de 65 kg.
a) Calcula el valor màxim de la força de fregament que pot actuar sobre l’atleta.
b) Explica què passaria si el coeficient de fregament fos molt baix (ex: la pista estigués mullada).
Una atleta gira un martell lligat a una corda d'1,2 m de llargada a una velocitat de 10 m/s. La massa del martell és de 4 kg.
a) Calcula la força centrípeta necessària per mantenir el moviment circular.
b) Quina força proporciona aquesta força centrípeta?
Una càmera utilitzada per fer plans zenitals de la pista d’atletisme penja del sostre del recinte. Té una massa de 20 kg i està completament quieta, suspesa per un sistema de cables verticals.
a) Calcula la tensió que suporta el cablejat mentre la càmera està quieta.
b) Com canviaria la tensió si la càmera comencés a pujar verticalment amb una acceleració d'1,5 m/s²?
Els cossos elàstics són els que es deformen quan se'ls aplica una força, però recuperen la forma anterior quan la força cessa.
La llei de Hooke ens diu que la deformació que es produeix en un cos elàstic és directament proporcional a la força que la produeix:
En què k és una constant característica del cos i el signe negatiu indica que la força recuperadora de la molla s'oposa a la deformació.
Com hem dit anteriorment, per mesurar forces podem fer servir un dinamòmetre. El dinamòmetre és un instrument que utilitza la proporcionalitat entre les forces aplicades i les deformacions produïdes.
Tenim una molla de 15 cm. Quan exercim una força de 50 N sobre un dels seus extrems, la molla assoleix una longitud de 18 cm. Respon:
Quina és la constant k de la molla?
Quina serà la longitud de la molla si hi apliquem una força de 75 N?