• The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice (La naturalesa de l’aprenentatge: Emprar la recerca per inspirar la pràctica), 2010.

• Innovative Learning Environments (Entorns d’aprenentatge innovadors), 2013.

• Leadership for 21st Century Learning (Lideratge per a l’aprenentatge al segle XXI), 2013.

• Schooling Redesigned: Towards Innovative Learning Systems (Redisseny de l’escolaritat: Cap a sistemes d’aprenentatge innovadors), 2015.

El lideratge s'estudia a partir d'interrogants al voltant d'aquest lideratge:

Per què? Què? Qui? Quan? On? Com?

El pensament avaluador es presenta com un seguit de passos continus en comptes d’aïllats. Són:

Definir la innovació; múltiples parts interessades.

Diferents contextos.

Identificar l’objectiu o objectius de l’avaluació.

Mantenir la pràctica.

Preparar preguntes d’avaluació.

Recollir observacions adequades als fins.

Organitzar i analitzar les observacions.

Donar sentit a tot plegat.

Interpretació com a coneixement constructiu.

Captar i mobilitzar el nou coneixement.

Presenta un conjunt d’escenaris per al futur de l’ofici de mestre. Són quatre:

• “Mestres en monopolis educatius”

• “Professionals especialistes com a hubs a les escoles”

• “Un sistema de destresa flexible acreditat”

• “Al mercat obert”.

Com serien els sistemes d’aprenentatge que coincideixen amb una visió molt pròxima a l’esquema 7+3? Per ajudar a guiar les polítiques i la pràctica, seria útil poder mesurar el desenvolupament cap al “7+3”, i això requeriria una nova generació d’indicadors focalitzada en la innovació. Schooling Redesigned va oferir una primera llista.

Implicació elevada: En un sistema caracteritzat pel “7+3”, hi hauria un canvi cultural en actituds i implicació en l’aprenentatge, tant si es refereix als joves com als adults que hi participen. Hi hauria alts nivells d’implicació, les escoles i les aules “brogirien” i hi hauria una veu i una intervenció dels alumnes molt actives.

Professionalitat col·laborativa: Hi hauria un canvi que correspondria a les opinions, el coneixement i la pràctica dels educadors. Els entorns d’aprenentatge dedicarien força temps al debat professional sobre les estratègies d’aprenentatge en general, dins l’organització i en relació als alumnes individuals. S’implicarien activament en el lideratge per a l’aprenentatge, la innovació i la col·laboració professional, incloent-hi l’ensenyament en equip.

Pedagogies, enfocaments i emplaçaments rics: Hi hauria una mescla rica i diversitat de pràctiques pedagògiques, amb enfocaments personalitzats i avaluació formativa molt visibles. S’haurien fet esforços generals per crear un coneixement interdisciplinari al voltant de conceptes clau i el desenvolupament dels corresponents materials d’aprenentatge i pedagogies. Hi hauria un ampli ventall d’emplaçaments per a l’aprenentatge més enllà de les aules convencionals, més o menys integrades en les rganitzacions escolars.

Ús generalitzat de xarxes socials i TIC: Hi hauria un ús generalitzat de xarxes socials i TIC quan els que aprenen participessin en la recerca i l’intercanvi al voltant de projectes d’aprenentatge i els educadors es connectessin entre si, amb alumnes i amb altres aliats i xarxes. L’ensenyament, l’aprenentatge i la pedagogia sovint seran "riques en tecnologia”.

Una cultura dominant de la reflexió i del pensament avaluador: Hi hauria abundant recerca i desenvolupament al voltant de la destresa pedagògica. Hi hauria una cultura de pensament avaluador dominant, en la qual les observacions s’emprarien de manera formativa per configurar estratègies de disseny. Els sistemes d’informació estarien molt desenvolupats.

Aliances prominents: Aliats que anteriorment podien haver estat considerats externs esdevindran centrals per als sistemes d’aprenentatge. Hi destacaran famílies, òrgans comunitaris, comerços, institucions culturals, universitats, fundacions i altres entorns d’aprenentatge. Serien actives en el lideratge per a l’aprenentatge compartit.

Abundants barems d’avaluació i sistemes de responsabilitat relacionats: S’aplicarà una abundant diversitat de barems per avaluar l’aprenentatge, reflectint els diversos objectius dels entorns d’aprenentatge i sistemes més amplis per incloure el mestratge, la comprensió, la capacitat de transferir coneixement, la curiositat, la creativitat, el treball en equip i la persistència. Sistemes de control de la qualitat, que inclouen inspeccions, reconeixen quan els alumnes s’impliquen de debò i es pronuncien lliurement.

Alts nivells de col·laboració i interconnexió: Elevats nivells de col·laboració i implicació amb els aliats, incloent-hi altres entorns d’aprenentatge, indicaran l’existència de dispositius de nivell meso actius i densos en diverses demarcacions, xarxes, cadenes i comunitats de pràctica. En un món global, és habitual que aquestes aliances col·laboratives s’estenguin més enllà de l’àmbit nacional.