Certificacions de Google

Recibiste una invitación para definir el curso de desarrollo profesional para un plan de integración tecnológica de 3 años con Google Workspace for Education Fundamentals. Los directivos y los profesores del distrito solicitan asistencia para garantizar que se cumplan los objetivos del plan. ¿Cómo podrías preparar un plan de desarrollo profesional continuo que ayude a los profesores y los alumnos?

Para comenzar, haz una investigación de los participantes. Una de tus primeras prioridades debe ser hablar con los líderes sobre este plan de 3 años para comprender los resultados que desea obtener la organización. Entre las opciones de asistencia, se incluyen las siguientes:

• Programa reuniones presenciales o un Hangout con Calendario de Google, y usa Gmail para mantener la conversación.

• Mantén la comunicación con los líderes para analizar las necesidades de los profesores en función de las sesiones de desarrollo profesional y los aprendizajes previos, la población de alumnos, los dispositivos y las herramientas tecnológicas disponibles, y las habilidades que los profesores actualmente demuestran tener con Google Workspace for Education Fundamentals.

• Crea una breve encuesta con Formularios de Google para recabar datos sobre los profesores y recopilar respuestas rápidas. Puedes analizar esa información con los gráficos del informe de "Resumen de las respuestas".

• Solicita informes sobre el uso que hacen los profesores desde el panel del Administrador, o bien revisa la actividad de Capacitación de Google Workspace.

En función de esta información, determina el formato de desarrollo profesional más adecuado y, al mismo tiempo, incluye planes de capacitación continua que satisfagan las necesidades de los participantes.

Següent pas:
Triar el mètode de capacitació:
- Presencia: Activitats en grup junts, mentories 1 a 1, codocències, etc.

• En línia síncron. 

• Semipresencial: Bancs de recursos combinats amb tutories o trobades.

Per desenvolupar un pla de desenvolupament prefessional cal identificar:

• ¿Qué marco tecnológico funciona mejor con tu público y la visión de liderazgo establecida?

• Analiza y cumple el cronograma asignado de la capacitación.

• Establece metas intermedias para lograr un aprendizaje exitoso y reflexionar sobre la capacitación.

• Determina cómo se asistirá al público durante la capacitación y después de ella.

Bàsicament en presenta 3: LoTi, SAMR i TPACK

He fet un llibret de notebookLM amb les fonts i li he demanat un resum.
Les fonts proporcionen informació sobre diversos marcs i models que aborden l'ús de la tecnologia en l'educació, cadascun amb les seves pròpies característiques i enfocaments pedagògics:

1. Marc de Loti (Levels of Technology Integration)

El Marc de Loti és un marc conceptual dissenyat per mesurar l'ús de la tecnologia a l'aula per part dels mestres. Va ser conceptualitzat inicialment pel Dr. Chris Moersch el 1994 com una eina de recerca per avaluar l'ús autèntic de la tecnologia. Més tard, es va transformar en un model conceptual per mesurar l'aplicació dels principis de l'alfabetització digital pels professors, reflectits en els Estàndards Nacionals de Tecnologia Educativa per a Docents (NETS-T). El Marc de Loti se centra en l'equilibri entre l'ensenyament, l'avaluació i l'ús efectiu d'eines i recursos digitals per promoure el pensament d'ordre superior, l'aprenentatge implicat de l'estudiant i pràctiques d'avaluació autèntiques, totes elles característiques vitals de l'ensenyament i l'aprenentatge del segle XXI.

El marc inclou sis nivells que descriuen la progressió de l'ús de la tecnologia:

• Nivell 0 - No utilització: L'ús d'eines i recursos digitals és inexistent. L'enfocament de la instrucció pot variar, però no implica tecnologia, sovint a causa de prioritats curriculars, manca d'accés o percepció d'inadequació. Els materials són predominantment basats en text.

• Nivell 1 - Consciència: L'enfocament de la instrucció posa l'accent en la difusió d'informació (conferències, presentacions multimèdia creades pel professor). L'aprenentatge se centra en el desenvolupament de coneixements cognitius més baixos (coneixement, comprensió). La tecnologia és utilitzada pel professor per a tasques de gestió o per millorar presentacions, o pels estudiants com a recompensa.

• Nivell 2 - Exploració: L'enfocament de la instrucció emfatitza la comprensió del contingut i recolza l'aprenentatge del domini i la instrucció directa. Els estudiants utilitzen recursos digitals per a activitats d'extensió, enriquiment o recollida d'informació que reforcen les habilitats cognitives de baix nivell. Hi ha un ús generalitzat de productes multimèdia creats pels estudiants.

• Nivell 3 - Infusió: L'enfocament de la instrucció posa l'accent en el pensament d'ordre superior de l'estudiant (aplicació, anàlisi, síntesi, avaluació) i l'aprenentatge participatiu. S'utilitzen estratègies de pensament com la resolució de problemes, la presa de decisions, la reflexió i la investigació científica. Els estudiants utilitzen eines digitals per a tasques dirigides pel professor que emfatitzen un major nivell de processament cognitiu.

• Nivell 4a - Integració: Mecànica: Els estudiants es dediquen a explorar temes de la vida real i a resoldre problemes reals utilitzant eines digitals. Es posa un fort èmfasi en l'aprenentatge aplicat i els models constructivistes basats en problemes. L'ús d'eines digitals per part dels estudiants és inherent i motivat per preguntes generades per ells mateixos.

• Nivell 4b - Integració: Rutinària: Els estudiants participen plenament en l'exploració i resolució de problemes del món real amb eines digitals. El professor se sent còmode promovent un model d'ensenyament basat en la investigació que implica l'aplicació de l'aprenentatge al món real. Es prioritzen les estratègies centrades en l'alumne que promouen l'establiment d'objectius personals i l'autocontrol.

• Nivell 5 - Expansió: Les col·laboracions s'estenen més enllà de l'aula per a la resolució autèntica de problemes per part dels estudiants. Es promouen col·laboracions amb diversos grups (altres escoles, cultures, empreses, agències governamentals) utilitzant recursos digitals.

• Nivell 6 - Refinament: Les col·laboracions que s'estenen més enllà de l'aula són la norma. El currículum d'ensenyament està totalment basat en l'alumne, i el contingut emergeix segons els interessos i les necessitats dels estudiants, amb accés il·limitat a les aplicacions digitals més actuals. No hi ha divisió entre la instrucció i les eines digitals, proporcionant un mitjà transparent per a consultes d'informació i resolució creativa de problemes.

El Marc de Loti ofereix eines com el "Loti Profiler Reporting Tool" per seguir les interaccions del grup amb l'Enquesta d'Edat Digital de Loti.

2. Model SAMR

El model SAMR, desenvolupat pel Dr. Ruben Puentedura el 2010, és una eina que ajuda els mestres a seleccionar, utilitzar i avaluar la tecnologia en l'educació. El seu objectiu és facilitar la introducció de la tecnologia a l'aula, evitant la paràlisi per l'excés d'opcions.

El model SAMR es pot acoblar amb la Taxonomia Revisada de Bloom per guiar la integració tecnològica. A mesura que la tasca avança de nivells inferiors a superiors en la taxonomia de Bloom, també ho fa en els nivells de SAMR.

• Nivells d'Enriquiment (Enhancement):

    ◦ Substitució (Substitution - S): La tecnologia actua com a eina de substitució directa, sense canvi funcional. S'associa amb les habilitats de Recordar i Comprendre de Bloom. Exemple: utilitzar llibres electrònics per adquirir coneixements bàsics.

    ◦ Augment (Augmentation - A): La tecnologia substitueix l'eina tradicional, però amb una millora funcional significativa. S'associa amb les habilitats de Comprendre i Aplicar de Bloom. Exemple: utilitzar una eina de visualització com GeoGebra per explorar conceptes i resoldre problemes.

• Nivells de Transformació (Transformation):

    ◦ Modificació (Modification - M): La tecnologia permet un redisseny significatiu de la tasca. S'associa amb les habilitats d'Analitzar i Avaluar de Bloom. Exemple: aplicar la resolució de problemes a preguntes sorgides de materials en línia, reconstruint i verificant el raonament dels autors originals.

    ◦ Redefinició (Redefinition - R): La tecnologia permet la creació de tasques noves, prèviament inconcebibles sense la tecnologia. S'associa amb l'habilitat de Crear de Bloom. Exemple: refinar una explicació en un projecte de vídeo digital curt per utilitzar-lo en materials d'instrucció futurs.

L'acoblament SAMR-Bloom té resultats desitjables, ja que l'impuls per assolir els nivells superiors de Bloom també impulsa els nivells superiors de SAMR, proporcionant passos clars per a la introducció de tecnologia. No obstant això, aquesta associació no és sempre necessària; es poden fer tasques de creació noves amb ús bàsic de tecnologia. Per obtenir els millors resultats, cal una motivació clara per al canvi (independent de la tecnologia) i un flux d'aplicacions senzill.

3. Marc TPACK (Technological Pedagogical Content Knowledge)

El marc TPACK és un model educatiu que descriu les interseccions entre la tecnologia, la pedagogia i el contingut per a la integració efectiva de la tecnologia en l'ensenyament. Va guanyar popularitat a principis dels anys 2000 i va ser desenvolupat per Mishra i Koehler el 2008. La seva creació va estar motivada per la necessitat d'entendre "què han de saber els mestres" i "com poden desenvolupar-ho" per incorporar adequadament la tecnologia en la seva pràctica.

TPACK divideix el coneixement contextual (XK) d'un professor en tres categories principals:

• Coneixement del contingut (CK): Fa referència al coneixement del professor sobre una matèria específica, incloent conceptes, teories, idees i marcs organitzatius. Una instrucció efectiva del contingut implica involucrar els estudiants en activitats d'ordre superior amb exemples autèntics del món real facilitats per la tecnologia.

• Coneixement pedagògic (PK): Aborda el coneixement professional del professor sobre la pedagogia, és a dir, els enfocaments i mètodes d'ensenyament per a un tema en particular o com estructurar un concepte per adaptar-se als diversos interessos i capacitats dels aprenents.

• Coneixement tecnològic (TK): Descriu com els mestres demostren un coneixement professional de la tecnologia, incloent-hi el que es requereix per integrar eines i recursos tecnològics en el contingut i la pràctica instruccional. Implica comprendre aplicacions multiplataforma i les habilitats necessàries per utilitzar la tecnologia de manera efectiva en la planificació.

A la intersecció d'aquestes tres categories principals, sorgeixen formes de coneixement més específiques:

• Coneixement Pedagògic del Contingut (PCK): La unió del coneixement del contingut i el pedagògic, destacant la comprensió del professor de com s'han d'ensenyar els temes segons els interessos i capacitats dels estudiants.

• Coneixement Tecnològic del Contingut (TCK): La unió del coneixement tecnològic i el del contingut.

• Coneixement Tecnològic Pedagògic (TPK): La unió del coneixement tecnològic i el pedagògic.

• Coneixement Tecnològic Pedagògic del Contingut (TPACK): La intersecció de les tres categories (CK, PK, TK), que representa la comprensió de les relacions entre elles per a una integració tecnològica efectiva en un context d'ensenyament.

El 2019, es va proposar una revisió del diagrama TPACK per emfatitzar el Coneixement Contextual (XK), que inclou aspectes com les polítiques escolars i les tecnologies disponibles, i les limitacions organitzatives i situacionals.

S'han utilitzat diverses estratègies per desenvolupar les habilitats TPACK dels educadors, com la planificació de lliçons col·laborativa i basada en el disseny, l'ús de mapes tecnològics, l'aprenentatge basat en jocs i la reflexió col·laborativa. Tot i la seva popularitat, el marc TPACK ha rebut crítiques, principalment relacionades amb la manca d'una definició precisa dels seus dominis i les "fronteres difuses" entre ells. També s'han assenyalat problemes amb la fiabilitat dels instruments d'avaluació i la complexitat del marc, que dificulta la seva operacionalització.

4. TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)

Les TIC, tot i que no són un plantejament pedagògic en si mateixes, són la infraestructura i els components que fan possible la computació moderna i, per tant, habiliten i impacten en els plantejaments pedagògics esmentats anteriorment. El seu objectiu és millorar la manera com els humans creen, processen i comparteixen dades o informació, i millorar les seves capacitats en diversos àmbits, inclosa l'educació.

Les TIC no tenen una definició universal a causa de la seva constant evolució, però generalment inclouen tots els dispositius, components de xarxa i aplicacions que ajuden les persones i organitzacions a interactuar al món digital. Abarca des de tecnologies antigues (telèfon fix, ràdio, televisió) fins a les més avançades (telèfons intel·ligents, intel·ligència artificial, robòtica, Internet de les Coses, metavers, realitat virtual, computació quàntica). Qualsevol tecnologia, infraestructura o dispositiu que permeti la comunicació, l'intercanvi de dades i la connectivitat global entre humans i màquines es pot considerar part de les TIC.

És important destacar que les TIC són un terme més ampli que les TI (Tecnologies de la Informació), ja que les TIC inclouen consideracions de dispositius i tecnologies de telecomunicacions, mentre que les TI es centren més en la gestió de tecnologies relacionades amb la informació (programari, maquinari, xarxes).

Les TIC han aportat estalvis de costos i oportunitats per a les empreses, com l'automatització de processos i la revolució del big data. Han canviat dràsticament la manera com les persones treballen, es comuniquen, aprenen i viuen, sent la base de la Quarta Revolució Industrial. No obstant això, també han creat desafiaments, com noves oportunitats per a la delinqüència cibernètica, el desplaçament de treballadors per l'automatització i l'exacerbació de problemes socials com l'aïllament i el ciberassetjament. La bretxa digital, la distribució desigual de les capacitats TIC, és un problema significatiu.

La Intel·ligència Artificial (IA) està tenint un impacte positiu en gairebé tots els aspectes de les TIC, fent-los millors, més ràpids, més eficients, més automatitzats i més innovadors. La IA millora la gestió de xarxes, el suport de ciberseguretat, el manteniment intel·ligent, l'automatització de tasques, l'anàlisi de dades de rendiment i l'optimització de recursos.

En resum, si pensem en l'educació com un viatge per construir coneixement, el Marc de Loti, el model SAMR i el marc TPACK són com diferents tipus de mapes o brúixoles que guien els professors en la incorporació de la tecnologia. Cadascun ofereix una perspectiva única: Loti mostra una escala de maduresa en l'ús tecnològic, SAMR proporciona un camí per transformar les tasques d'aprenentatge amb la tecnologia, i TPACK il·lumina les interconnexions essencials entre el que ensenyem, com ho ensenyem i les eines digitals que utilitzem. Les TIC, per la seva banda, són el terreny mateix, les carreteres i els vehicles digitals que fan possible aquest viatge.