La meva seqüència d'activitats és, aproximadament la seqüent:

0) Faig fotos tipus carnet a tothom.

1) Arribada de les caixes a l'aula: Arriben 3 caixes amb mides i pesos compatibles amb l'animal de la classe (Mycromerix Florencianus). A la caixa hi ha informació escrita, gràfica i potser algú codi QR. En la informació s'explica que aquestes caixes són intel·ligents i responen a la demostració de coneixement. No poden obrir ni foradar les caixes i han d'esbrinar què hi ha dins. Si demostren a les caixes que la seva lògica funciona bé, els anirà donant més informació. Fem foto de les caixes i l'enganxem a la xarxa.

2) Exploració de les idees prèvies. Fent 1-2-4, cada equip elabora una llista de les coses que hi poden haver dins de la caixa. Després fem una posada en comú. Guardem aquesta llista que hem fet amb possibles candidats: Fem foto a la llista de candidats i cap a la xarxa.

3) Després de fer la posada en comú, d'alguna manera, la caixa els diu que ja els ha facilitat les principals característiques i que si ells els faciliten les seves característiques principals, els facilitarà més informació. Quines són les característiques principals de cada un de nosaltres? Què ens fa ser qui som i ens diferencia dels altres?

4) Individualment, cada alumne fa un text on parli de les que creu que són les seves característiques principals. Aquest document serà un dels de la avaluació inicial. Quan els tinguem enllestits, les persones que vulguin sortiran a llegir la seva informació. Anirem recollint a la pissarra els aspectes dels que parla cada voluntari afegint els que encara no s'havien comentat. Al acabar, hauriem de tenir una llista amb les característiques principals d'una persona (aspecte físic, aficions, magnituds físiques, caràcter, sentiments, x). Apuntem bé totes aquestes categories.(foto i a la xarxa)

5) Amb les fotos de mida carnet del pas 0, fem un "¿Quien es quien? amb la gent de la classe. EN necessitem un parell o 4 de taulells. Veiem que fent bones preguntes podem descartar a molta gent i que ens falta informació d'algunes persones.

6) Amb les categories del pas 4 apuntades a la pissarra, cada alumne fa la seva fitxa complementant tots els camps. Recordem les normes d'ortografia, on tenim el referent a la classe així com el PER (Pensar, Escriure i Revisar). Quan tothom l'hagi fet i revisat. La intercanvien i un company la coavalua. Parlen dels aspectes que creiuen que ha de millorar l'altre i quan tenen clar què han de millorar es posen a fer-ho. Quan les donin per acabades les entreguen a la docent que les avaluarà i fotocopiarà perquè n'hi hagi un joc per a cada "QesQ".

7) Llegir les fitxes amb tota la informació de cada alumne és feixuc. I si poguéssim trobar una manera de transmetre tot el que hi ha en aquella fitxa, o les coses més important de forma fàcil i visual? Els parlo del Dixit que és un joc amb imatges que evoquen moltes coses. Els el presento, el juguem un parell de partides. Foto d'ells jugant al Dixit a la Xarxa.

8) Plantejo l'objectiu de fer una representació artística que representi els seus aspectes principals. Per agafar idees de maneres de fer-ho analitzarem les cartes del Dixit.

9) Projecto algunes de les cartes de Dixit i parlem de les sensacions que ens generen. Busquem relació entre els elements de les cartes i les sensacions que ens generen. Cada alumne pren notes dels recursos que li semblen interessants per poder-les aprofitar per la seva representació. Posem nom als elements bàsics del llenguatge visual: El traç, la forma, el color i el volum. Foto i a la Xarxa

10) A partir del que hem vist a classe i el que hem pensat, cada alumne pensa a casa una idea del que vol fer i busca alguna obra que li agradi per ampliar les seves referències. Me les envien per correu i les imprimirem més endavant en el format carta per afegir-les al Dixit amb informació de l'obra.

11) Penjo tutorials que expliquin la tècnica del collage, la pintura amb tempera i el dibuix amb llapis i ceres. S'agrupen lliurement per veure'ls segons la tècnica. Després utilitzen la tècnica que han triat (o tècniques mixtes) per representar les seves característiques principals tenint en compte les consideracions que hem fet i han anotat del llenguatge. Imatges de les tècniques a la xarxa.

12) Una vegada tenen l'obra feta, veiem uns vídeos d'alguns artístes presentant les seves obres amb la intenció. de veure com parlen i quina mena de coses expliquen. Prenem apunts individualment. Després per equips comparen el que han apuntat i s'enriqueixen. El mestre fa fotografies dels apunts individuals abans de compartir-los amb el grup i després. Una línia de la xarxa podria anar cap al mural amb les imatges dels artístes en els que ens hem inspirat.

13) Posem en comú les idees dels diferents equips de com ha de ser una presentació d'una obra d'art (text descriptiu, Adequació al registre, context i destinatari). La docent parla dels connectors que enllacen les oracions i prestem atenció als elements prosòdics i no verbals. Podríem fer un joc: En un pot tot d'emocions o estats i en l'altre oracions neutres. Un jugador agafa un paper de cada pot i ha de dir la oració amb la consigna de l'estat emocional. A veure si l'endevinem. Imatges d'ells jugant als prosòdes a la xarxa.

14) Es marquen en la planificació setmanal franges de mitja hora en moments de projectes que ens vagin bé. Hi hauria d'haver espai perquè s'apuntin més enllà d'una o dues setmanes. Si cal ja es passaràs a la setmana en curs el dilluns quan programem. Hauran de planificar quan s'enregistren fent la presentació i quan mostraran la presentació al grup. mesura que l'alumnat vagi tenint a punt les seves presentacions, s'apunten a la planificació. S'apunten a la planificació quan se sentin segur per fer-ho. Poden haver ensenyat la feina als companys, familiars o docents que vulguin abans de presentar-la oficialment (per fer-ne les millores que puguin i creguin). Quan enregistren el vídeo deixen una còpia escrita del que volen presentar

15) Tot aquest procés s'enregistrarà. L'estructura de les exposicions serà:

0) Es recorden les pautes de respecte a l'hora de parlar de les feines dels altres. Empatia, consells, les sensacions que ens genera i l'origen d'aquestes sensacions (si el podem identificar)

1) L'alumne deixa la seva obra a la vista /la projecta (segons la mida). Foto per la llibreta d'aprenentatge juntament amb el vídeo de l'artista i les valoracions dels companys.

2) El grup classe interpreta i comenta l'obra a partir del que veu i els elements del llenguatge artístic que hem treballat.

3) L'artista respon a les valoracions dels companys. Aspectes que s'adeqüen i els que no al que ell pretenia i altres aspectes que vulgui comentar.

4) Veiem la presentació que havia preparat l'artista prèviament.

5) Tornem a donar el torn al grup classe.

6) Coavaluació: El públic valora l'adequació de l'artista a les consignes que havíem establert (i recollit en una rúbrica) i l'artista valora les habilitats socials, emocionals i comunicatives del grup.

16) Les presentacions de les obres s'allargaran durant un mes i mig pràcticament. Les estones que no fem presentacions estarem centrats en les caixes. Treballarem per equips i de tant en tant anirem fent parades de control (dilluns o divendres, com vagi millor). Tots els equips compartiran una estructura de planificació que ompliran amb l'acompanyament de l'adult si s'escau. (Planificació, repartiment de rols, seguiment del procés, interacció i suma dialogada d'aportacions). Cada alumne tindrà una còpia de cada part. Aquest dossier ha d'incloure el llistat dels possibles sospitosos que vam elaborar entre totes. L'objectiu és acabar fent un QsQ amb els candidats, les preguntes correctes i que hi quedi el contingut com a carta triada.

17) Recuperem les imatges de la xarxa de les caixes i el possibles candidats. Plantejem quines preguntes hauríem de fer per anar-los descartant (com si es tractés del joc de QsQ. Els mitjans per resoldre les preguntes poden ser empírics o de recerca d'informació. Els dos mitjans contaran amb instruccions escrites i en videotutorial per tal d'instruir en l'ús dels instruments així com les normes de seguretat d'aquests.

18) És inevitable que apareguin conceptes com la masa, la duresa, densitat, volum, pes, bàscula, balança i molts altres. Cal que tinguem una pàgina o una selecció de pàgines preseleccionades o preparades per tal de poder adreçar-els-hi quan sigui el moment. No se com, però estaria bé poder portar un registre dels grups que han fet aquesta investigació per tal de poder comptar amb un suport entre iguals donat el cas. Podríem fer que els que tinguessin clar algun d'aquests conceptes els afegissin a la xarxa. Els subsegüents poden millorar les aportacions dels anteriors en relació a aquests conceptes.

9) Cada grup, per poder descartar un candidat ha de trobar una qualitat que justifiqui aquesta eliminació i ha de quedar recollida en la seva fitxa. En l'ordre en que intenten eliminar els candidats s'els ha de fer veure que estan intentant fer una predicció. Serà un procés llarg. En les parades de control que potser seria millor que fossin en dies diferents per a cada grup, per tal de contar amb el docent per ells una estona sense que els altres hagin d'estar aturats. La gestió de l'agenda i els materials serà important.

20) Crec que el registre de la informació, si es donen bones pautes i es dedica alguna sessió a presentar-ho, podria ser en digital aprofitant l'experiència que tenim tots ja amb el Classroom. Així es podrien fer reculls multimèdia de forma molt més senzilla, facilitar plantilles i compartir tutorials i recursos. D'alguna manera s'hauria de registrar quí fa què i marcar quina part fan a la llibreta d'aprenentatge.

21) Les caixes intel·ligents aniran donant pistes sobre el contingut de la caixa a mesura que la xarxa vagi creixen. Aquest és l'element que ens permet accelerar o alentir el ritme del projecte.

22) El procés d'elaboració del QsQ pot ser en físic o en digital. Cada opció té pros i contres. En principi em decanto per fer-ne un en físic i els altres en digital (perquè

tothom en pugui tenir una còpia)

23) Avaluarem en les parades de control a partir de la llibreta d'aprenentatges de cada alumne i de cada equip.

Els 7 principis de l'aprenentatge

Principi 1:

- Amb quin encert integrem els Principis de l’Aprenentatge?

- Aconseguim la implicació activa? Quines activitat considerem implicació activa i quines no. Piràmide de l'aprenentatge

- Dediquem activitats a la metacognició? Com podem ajudar a l'alumnat, implicant-lo activament a que prengui consciència de les estratègies que li resulten útils.

- Quines activitats implementem que ajudin a l'alumnat a observar el seu procés d'aprenentatge?

- En l'Avaluació recollim també el que li manca per assolir?

Principi 2:

• Aconseguim implicar a tots en l'aprenentatge? Ho aconseguim a través del cooperatiu?

Principi 3:

• Tenim en compte el sentiment de competència del nostre alumnat? I el seu estat emocional?

Principi 4:

• Com planifiquem i acollim les diferències en el nostre alumnat?

Principi 5:

• Tenim una mentalitat de creixement? Aconseguim projectar-la i planificar-la en el nostre alumnat?

Principi 6:

Com proporcionem una resposta significativa al seu treball ?

De quines maneres els verbalitzem què s'espera d'ells perquè ho entenguin?

Aconseguim plantejar una Avaluació coherent amb els objectius d'aprenentatge? Està al servei de la funció formativa?

Tenim clara la finalitat de l'aprenentatge que plantegem en cada projecte, en cada activitat? Sabem valorar quan aquesta finalitat s'assoleix? Quines eines utilitzem per això?

al definir la finalitat de l'aprenentatge i com determinar quan s'assoleix amb éxit aquesta finalitat.

Principi 7:

• Plantegem problemes i situacions reals en els nostres projectes?