Enquestes

Una enquesta o sondatge és un qüestionari per a conèixer l'opinió d'un nombre petit, però representatiu d'un col·lectiu o grup (mostra).

L'enquesta és l'única tècnica basada en un formulari de preguntes preestablertes, tancades amb unes categories de respostes també tancades. L'instrument que utilitza és el qüestionari. L'anàlisi de les dades recollides ens permetrà obtenir conclusions que respondran als objectius del l'enquesta.

De la mateixa forma que l'entrevista, l'enquesta és una forma d'atansar-se a les fonts primàries d'informació i està considerada com una tècnica quantitativa que ens proporciona dades amb les que podrem fer anàlisis tant quantitatius com qualitatius.

Per triar entre realitzar entrevistes i enquestes, us mostrem alguns avantatges de cadascuna de les tècniques:

Comparació d'avantatges entre entrevista i qüestionari

A favor qüestionari

• Menys cost i personal

• Evita influències de les persones que entrevisten

• Assegura el caràcter anònim.

A favor de l'entrevista

• Es pot aplicar per a persones que no saben llegir i escriure

• Facilita la col·laboració amb la persona enquestada

• Les persones solen donar més importància a l’entrevista que als qüestionaris

• Permet aclarir respostes

• Permet obtenir informació més complerta, rica i profunda de qüestions compromeses.

Les enquestes són utilitzades per recollir opinions, creences, informació sobre un tema determinat que volem investigar. Es tracta d’un instrument de recollida d’informació molt efectiu per conèixer l’opinió dels membres de la Comunitat Educativa sobre aspectes relacionats amb el projecte d’innovació. Tanmateix ens ofereix evidències d’allò que està funcionant i del què hem de millorar. No obstant, per aconseguir aquest objectiu, les enquestes s’han de dissenyar tenint en compte una sèrie d’aspectes que mostren a continuació seguint l’esquema de Mc Millan i Shumacher (2005) :

1. Justificació

2. Definició d'objectius

3. Localització de qüestionaris ja existents

4. Selecció dels recursos i població a la qual va dirigit

5. Elaboració del qüestionari

6. Redacció de qüestions i enunciats: escriure i revisar els ítems

7. Construcció del format general

8. Pre-test

9. Revisió

10. Aplicació del qüestionari

1-2. Justificació i definició d'objectius: Definir la finalitat i els objectius. El primer pas és definir el propòsit i els objectius de l'enquesta. Això hauria d'incloure un enunciat general i els objectius generals que defineixen, i amb detall la informació que necessita recollir. Els objectius haurien de ser el més clars, curts i concisos que sigui possible . Una acurada consideració dels objectius també ajuda a concretar quins aspectes han de destacar i quines tractar-se d'una forma més superficial.

3. Localització de qüestionaris ja existents: es poden consultar altres models d’enquestes per orientar-nos en el disseny però ha de ser creada pel centre per adaptar-se a les necessitats i aconseguir els objectius que ens hem proposat.

En aquest enllaç, teniu un exemple d'una enquesta que està molt ben elaborada per l'Ajuntament de Piera. Tot i ser del 2013, el més rellevant és com està dissenyada ja que tant la justificació, com la definició d'objectius, els terminis d'entrega i el contacte per consultes, la varietat d'informació que cerca i la diversitat de preguntes que utilitza fan de l'enquesta que us adjuntem un excel·lent referent. Segur que també trobareu altres models de qualitat que us puguin servir de referència.

4. Selecció dels recursos i població a la qual va dirigit: Cal prendre decisions sobre la quantitat total de temps i de personal disponible abans de dissenyar un mètode específic per a la recollida de dades .També és important definir la població o el grup sobre el qual es durà a terme l’enquesta.

5. Elaboració del qüestionari : s’ha d’especificar de manera molt clara les instruccions sobre l’enquesta (data i forma d’entrega, si és anònima o bé nominal, escriure una introducció per explicar el propòsit de l’enquesta i què se'n faran dels resultats, protecció de dades)

6.Redacció de qüestions i enunciats: escriure i revisar els ítems, es recomanable fer-ho amb un grup de persones que no sigui molt nombrós.

7.Construcció del format general: decidir el format de l’enquesta (online o bé en paper) és millor mitjançant un formulari, ja que facilitarà a organitzar els resultats).

8. Pre-test: abans d’enviar-la, s’ha de fer una prova a diferents persones que tinguin les mateixes característiques de la població a que va destinada. La prova pilot també ens proporciona una estimació de la quantitat del temps que portarà a completar l’enquesta, així com oferir-nos la seva opinió sobre el format i si s’entenen les preguntes i/o afirmacions, etc.

9. Revisió: un cop recollides les propostes del pre-test s’ha de revisar i reelaborar l’enquesta si és necessari.

10. Aplicació del qüestionari: S’ha de pensar en quin moment s’ha d’aplicar i donar un temps de termini prudencial per enviar-la o bé entregar-la.

Un cop tenim les enquestes entregades, s’ha d’organitzar l’espai , el temps i el personal per analitzar i reflexionar sobre els resultats obtinguts i valorar la influència que pot tenir en el procés d’avaluació del projecte d’innovació en relació a l’àmbit a millorar. Una altre aspecte a valorar és si es comparteixen aquests resultats amb els enquestats, és a dir, amb la Comunitat Educativa.

Tot seguit passem a explicar alguns aspectes importants a tenir en compte quan preparem un qüestionari. Entre altres aspectes destacarem com construir diferents tipus de preguntes així com diferents eines per a la creació d'enquestes de forma telemàtica.

Preparació d'un qüestionari

En aquest apartat, farem un recull bàsic dels aspectes més rellevant per a la correcta preparació d'un qüestionari.

Elecció de la mostra.

L'elecció de la mostra és un moment important ja que en funció de l'objectiu del qüestionari que hem definit prèviament, cal triar la població destinatària i poder fer una bona mostra representativa del conjunt d'aquesta si creiem que no tenim la possibilitat d'arribar a tot l'univers de població.

Normalment, en els centres educatius, tenim la possibilitat de fer arribar l'enquesta a tot l'alumnat, a tot el professorat, a totes les famílies... un altre tema és el percentatge de retorn de les enquestes enviades. En aquest sentit, el càlcul òptim de la mostra per poder fer significatius o no els resultats serà important.

Per posar un exemple:

Si volem fer una enquesta a l'alumnat del centre, suposant que el centre té 500 alumnes, una mostra aleatòria de 217 individus és suficient per estimar, amb una confiança del 95% i una precisió de +/- 10 unitats percentuals.

Per fer els vostres càlculs, trobareu pàgines a internet que us poden ajudar a fer-los com per exemple: https://www.imim.cat/ofertadeserveis/software-public/granmo/

Per saber-ne més, podeu accedir al següent contingut de l'IOC: https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/CMA0_VEC/VEC_CMA0_M04/web/html/WebContent/u3/a1/continguts.html

La redacció del qüestionari.

Per una correcta redacció d'un qüestionari cal:

• Determinar el nombre de preguntes

• Redactar-les de manera precisa i comprensible

• Ordenar-les tenint en compte:

  • Facilitar la introducció de preguntes que facilitin la comunicació

  • Organitzar el qüestionari per temes .

  • Seqüència de les preguntes de forma lògica

  • Facilitar la transició d’un tema a l’altre amb connectors adequats

• Introduir un apartat on recollir de forma ràpida i anònima alguna característica de la persona enquestada. La informació que es considera bàsica en un recull estadístic és l'edat i el sexe ja que posteriorment ens permet desagregar les dades en el seu anàlisi si ho considerem necessari. Si no demanem aquestes dades, no podrem fer cap tipus d'agrupació de dades i ens pot dificultar l'anàlisi d'aquestes. Altres categories per desagregar serien: cursos, departaments, àmbits, àrees, matèries, mòduls,....

• Finalitzar cordialment agraint la col·laboració

Tipus de preguntes

Les preguntes en una enquesta han de ser formulades amb un llenguatge clar, comprensible i precís i assequible a la població objectiu de la consulta que volem realitzar.

Preguntes obertes

Són aquelles que les persones responen amb les seves pròpies paraules .

Les seves característiques són:

• Difícils de codificar

• Útils per a conèixer el marc de referència de la persona enquestada

• Ofereixen alternatives a les preguntes categoritzades.

Podem plantejar preguntes obertes limitant en nombre de respostes, així la persona enquestada haurà de prioritzar en cas de tenir-ne més de les que deixem respondre.

Preguntes tancades

Són aquelles que han d’escollir-ne entre un número limitat de categories.

Existeixen dos tipus:

1. De resposta alternativa dicotòmica (una possibilitat correcta entre dues).

2. Resposta múltiple (veurem més exemples a les següents pàgines):

• • De resposta múltiple: es marquen vàries opcions. En el següent exemple podem triar diferents categories per a la mateixa pregunta:

• • De resposta única: Solament es marca una opció. En el següent exemple només podem marcar una opció per a cada categoria:

DifereAlguns tipus de respostes tancades i la informació que ens poden aportar.

Escales d'estimació

Es sol·licita a la persona enquestada que realitzi una ordenació en relació amb una característica

1. Escala de punts: xex del 0 al 10. Opcional afegir espai per comentari.

2. Classificacions directes: Ordenar per prioritats o triar les X més importants d'un conjunt.

3. Classificacions Binaries: Triar entre parelles d'adjectius

Escales d'apreciació

Permeten l'estructuració de l'opinió de forma graduada

1. Diferencial semàntic: mesura la significació que tenen certs fets, situacions i objectes per a les persones enquestades. S'ofereixen parells d'adjectius i a partir d'una escala es fa triar un dels dos de forma graduada.

2. Escala Likert: és una escala de qualificació que s'utilitza per qüestionar una persona sobre el seu nivell d'acord o desacord amb una declaració.

• Formularis de google

• Formularis de Moodle

• Kahoot!

• Socrative teacher

• Plickers