Psicologia Infantil
Una concepció alternativa del benestar psicològic
La majoria de les investigacions sobre benestar psicològic no
han tingut un marc teòric clar com respatller. En aquest camp hi
una quantitat de dades empíriques, però molt pocs models teòrics que
guiïn la construcció dels instruments i la interpretació dels
resultats de les investigacions. Els investigadors consideren que el
benestar es operacionaliza fàcilment a través dels índexs d'afecte
positiu o negatiu o les escales unidimensionals de satisfacció,
ignorant l'adjudicació de significat dels actes humans, entès
com el sentit d'ordre o coherència en l'existència personal. Alguns
autors proposen que l'ofici de viure, en un determinat moment,
suposa desenvolupar un sentit d'integritat, una apreciació de per què
i com un ha viscut (Reker, Peacock i Wong, 1987). En aquesta línia es
situen els treballs de Pychyl i Little (1998) que estudien els
constructes relacionats amb les metes personals i proposen que els
projectes tenen dues funcions: una instrumental relacionada amb la
eficàcia i l'abast de la felicitat i una altra més simbòlica, relacionada
amb la consistència i que dóna per resultat el significat assignat al
projecte de vida.
En la mateixa línia, Ryff (1989) critica els estudis clàssics sobre
satisfacció; expressa que en general s'ha considerat el benestar
psicològic com l'absència de malestar o de trastorns psicològics,
ignorant les teories sobre l'autorealització, el cicle vital, el
funcionament mental òptim i el significat vital. L'autora planteja
seriosos dubtes sobre la unidimensionalitat del constructe benestar
psicològic, assenyalant la seva multidimensionalitat (Ryff i Keyes, 1995).
Clàssicament, el benestar psicològic va ser identificat amb la
emocionalitat positiva i l'absència d'emocions negatives. Una persona
se sent feliç o satisfeta amb la vida si experimenta durant més
temps i en major freqüència major quantitat d'afecte positiu.
Implícitament el benestar està identificat amb els afectes o la
personalitat (Schumutte i Ryff, 1997). Els trets de personalitat
bàsics fan al·lusió a la emocionalitat positiva com a característica
estable de la personalitat, d'allí que no resulti estrany que el benestar
estigui correlacionat negativament amb el neuroticisme, segons asseveren
els teòrics dels cinc factors.
L'estudi del benestar ha de tenir en compte l'autoacceptació de
si mateix, un sentit de propòsits o significat vital, el sentit de
creixement personal o compromís i l'establiment de bons
vincles personals. El benestar és un constructe molt més ampli
que la simple estabilitat dels afectes positius al llarg del temps,
denominat per la saviesa popular com felicitat (Schumutte i Ryff,
1997).
El benestar psicològic és una dimensió fonamentalment
avaluativa que té a veure amb la valoració del resultat aconseguit amb
una determinada forma d'haver viscut. Ryff ofereix una interessant
perspectiva unint les teories del desenvolupament humà òptim, el
funcionament mental positiu i les teories del cicle vital. Per l'autora
el benestar té variacions importants segons l'edat, el sexe i la
cultura; poder verificar en diferents estudis que el benestar psicològic
està compost per sis dimensions ben diferenciades: (a) un
apreciació positiva de si mateix; (B) la capacitat per a manejar de forma
efectiva el medi i la pròpia vida; (E) l'alta qualitat dels vincles
personals; (D) la creença que la vida té propòsit i significat;
(E) el sentiment que es va creixent i desenvolupant-se al llarg de
la vida i (f) el sentit d'autodeterminació. Es va poder verificar mitjançant
tècniques d'anàlisi factorial confirmatòria, en població general
nord-americana, l'existència d'aquestes sis dimensions del benestar (Ryff
i Keyes, 1995).
En la mateixa línia d'orientació salugénica de l'estudi del
funcionament mental òptim, es troben els treballs de Antonovsky
sobre el sentit de coherència (SOC, Antonovsky, 1988). El SOC és
definit com una orientació global que expressa que una persona té
recursos suficients disponibles com per afrontar les demandes del
mitjà, pot percebre els desafiaments que el mobilitzen i l'orienten
positivament cap a la vida i pot comprendre la informació del medi
de manera coherent i clara i no es veu envaïda per l'alta càrrega de
estímuls. Una persona amb alt sentit de coherència experimenta menys
emocions negatives com ara depressió i ansietat i pot fer front
als estímuls estressants de forma més acabada. En el mateix sentit
aquesta orientació global de la personalitat és allò que s'intenta
desenvolupar en una psicoteràpia, ja que el benestar producte del
tractament moltes vegades consisteix a atorgar major significat a la vida
en funció del principi de realitat, és a dir, aconseguir que la persona
desenvolupi cert sentit de coherència. Frenz, Carey i Jorgensen (1993)
comenten que tot i que el constructe resulta interessant, ha estat
bastant criticat; diversos autors coincideixen en considerar-la cara oposada
del neuroticisme, d'allí que molts estudis han verificat importants
relacions amb l'emocionalitat negativa i positiva.
Objectius de la investigació
Aquest estudi té com a objectius principals, desenvolupar un
instrument per al mesurament del benestar psicològic sobre la base de
les propostes teòriques de Ryff, tenint en consideració els aspectes
salugénicos que, generalment, no han estat presos en compte en estudis
previs sobre el tema; i determinar la validesa i fiabilitat de l'escala
per realitzar avaluacions psicològiques del benestar en adolescents
argentins que viuen en diferents contextos culturals.
Metodologia
Sobre la base de cinc de les sis dimensions proposades per Ryff
es van redactar 36 ítems intentant operacionalitzar cadascuna d'elles.
Aquesta versió original va ser lliurada a tres psicòlegs ia una mostra pilot
integrada per 20 adolescents, amb la finalitat que determinaran la seva
grau d'acord respecte a la validesa de contingut dels reactius. La
versió final a emprar quedar composta pels ítems en els quals es
va trobar un 75% d'acord entre els jutges consultats (autonomia,
control, vincles, projectes, acceptació de si mateix).
En segon lloc analitzem les característiques psicomètriques de la
escala i després vam presentar un estudi descriptiu-correlacional que
intenta verificar que les dimensions del benestar psicològic
considerades (control, vincles, projecte i acceptació de si) permeten
diferenciar a joves sans respecte d'altres que van desenvolupar trastorns
psicològics.