https://www.youtube.com/watch?v=T8hhqAHwW9k
https://www.youtube.com/watch?v=7rCihxQV3N0
https://www.youtube.com/watch?v=od-n-JCqMow
https://www.youtube.com/watch?v=hmeBf7g64tY
https://www.youtube.com/watch?v=mhcjXbCGUas
https://www.youtube.com/watch?v=mpVSAJ_jr2U
Aspectes de la Psicologia
Psicologia del treball i de les organitzacions
La psicologia del treball i de les organitzacions, de vegades simplement anomenada «psicologia laboral» o «organitzacional», deriva del que inicialment es va anomenar «psicologia industrial». No obstant això la posterior incorporació de nous elements, provinents de l'àrea d'estudi de la psicologia social i aplicats a les organitzacions, marca una diferència que no només és terminològica, sinó també conceptual. Mentre la psicologia organitzacional emfatitza en un enfocament sistèmic o estructural, posant l'accent en les relacions i processos de la dinàmica de l'organització, alhora que opera amb una idea d'organització més àmplia, que inclou a les institucions no laborals o empresarials ( escoles, hospitals, etc.), l'aproximació al tema de la psicologia del treball o laboral s'ocupa de tots els aspectes psicològics del treball humà (com ara l'ergonomia, l'anàlisi de llocs de treball, o la selecció de personal), però posant èmfasi en el comportament individual, en la manera en què l'individu actua en el seu context laboral, en el caràcter de la seva relació individual amb l'organització empresarial en què treballa.
La denominació «psicologia del treball i de les organitzacions» aspira a englobar tots dos enfocaments, i té per objecte l'estudi i l'optimització del comportament de l'ésser humà en les organitzacions, fonamentalment en contextos laborals, professionals i empresarials (industrials o no), però també en altres àmbits institucionals. Aquesta àrea de la psicologia constitueix, al costat de la psicologia clínica i la psicologia de l'educació, un dels tres grans àmbits d'aplicació d'aquesta ciència del comportament humà.
Psicologia comunitària
Treballen amb els pobladors d'una comunitat urbana o rural per a l'estudi dels seus recursos humans i materials, facilitant que satisfacin necessitats vitals com salut, educació, habitatge, salubritat, alimentació, treball, esport, recreació i altres.
Psicologia de la Salut
El conjunt de contribucions científiques, educatives i professionals que les diferents disciplines psicològiques fan a la promoció i manteniment de la salut, a la prevenció i tractament en l'especialitat, a la identificació dels correlats etiològics i diagnòstics de la salut, la malaltia i les disfuncions relacionades.
Psicologia de l'emergència
Últims esdeveniments han generat la necessitat d'aplicar els estudis i investigacions propis de la psicologia a l'àmbit de les emergències, els desastres i les catàstrofes. En aquest sentit són molts els autors que assenyalen ja a la Psicologia d'Emergències com una nova especialitat dins del quefer del professional del psicòleg, encara que molts altres l'emmarquen dins l'àmbit de la salut o social. Indiscutiblement es fa cada vegada més necessària la investigació, el desenvolupament i aplicació d'aquests elements a aquest tipus d'esdeveniments, cada vegada més freqüents en els nostres voltants.
Psicologia Forense
Comprèn un ampli rang de pràctiques que involucren principalment avaluacions de capacitat dels acusats, informes a jutges, advocats i testimoniatge en jutjats sobre temes determinats.
Psicologia clínica
S'ocupa de la investigació de les funcions mentals de les persones que pateixen sofriment, no només derivat per un trastorn mental sinó també trastorns d'orientació del desenvolupament de les potencialitats humanes i donant importància al coneixement dels principis fonamentals, que tenen valor per a l'ésser humà i l'objectiu és estudiar la conducta humana que ha de representar una contribució valuosa en l'home en la seva vida quotidiana.
Psicologia educativa
La psicologia educativa és l'àrea de la psicologia que es dedica a l'estudi de l'ensenyament humana dins dels centres educatius; comprèn l'anàlisi de les formes d'aprendre i d'ensenyar.
Mitjançant l'estudi de la psicologia educativa s'esbrinen els ressorts que impulsen el desenvolupament i la conducta humana, així s'aconsegueix conèixer els factors que han intervingut en el desenvolupament de les potencialitats.
Psicologia infantil o infanto-juvenil
És l'estudi del comportament dels nens des del naixement fins a l'adolescència, que inclou les seves característiques físiques, cognitives, motores, lingüístiques, perceptives, socials i emocionals.
Els psicòlegs infantils intenten explicar les semblances i les diferències entre els nens, així com el seu comportament i desenvolupament. També desenvolupen mètodes per tractar problemes socials, emocionals i d'aprenentatge, aplicant teràpies en consultes privades i en escoles, hospitals i altres institucions.
Les dues qüestions crítiques per als psicòlegs infantils són: primer, determinar com les variables ambientals (el comportament dels pares, per exemple) i les característiques biològiques (com les predisposicions genètiques) interactuen i influeixen en el comportament; i segon, entendre com els diferents canvis en el comportament s'interrelacionen
Xavier Conesa Lapena psicólogo sexólogo terapia de pareja Mollet del Vallès