Ciliats ruminals

Es troben en grans quantitats en el líquid ruminal; poden arribar a concentracions de milions per mil.lilitre. Sol tractar-se de poblacions amb una enorme varietat d'espècies. Els animals lactants no en tenen encara, ja que els adquireixen quan comencen a alimentar-se amb palla o herba contaminada amb saliva d'adults. No resisteixen el pas per l'estómac, per la qual cosa no apareixen en la femta, a diferència dels ciliats intestinals dels èquids.

Els ciliats dels remugants pertanyen als ordres Prostomatida, Trichostomatida i Entodiniomorphida. Els més nombrosos són aquests darrers. No són indispensables per a la digestió dels nutrients, però se sol reconèixer la seva capacitat per transformar les proteïnes vegetals i bacterianes en proteïnes animals de major valor biològic. Per tant no són en absolut nocius, ans al contrari.

Les morfologies són molt variables. Hom hi distingeix bàsicament dos tipus: els que tenen tot el cos cobert homogèniament de cilis (holòtrics) i els que els presenten localitzats únicament en algunes zones (entodiniomòrfids).

Altres recursos:

• Videos sobre ciliats del rumen (Youtube)