Els ancilòstoms o verms ganxuts són nematodes de mida petita que es localitzen a l'intestí prim dels hostes. Presenten un extrem anterior corbat i unes càpsules bucals força grans. Dintre de la càpsula bucal, algunes espècies tenen dents ben desenvolupades que poden lesionar la mucosa de l'hoste. La morfologia dels ous es similar a la de la resta dels estrongílids. El cicles són de tipus directe. En gosos i gats les espècies descrites són: l'Ancylostoma caninum en gossos , l'Ancylostoma tubaeforme en gats i la Uncinaria stenocephala que parasita sobretot els gossos. En porcs, remugants i humans també hi trobem representants d'aquest grup de nematodes.
L'Ancylostoma caninum és un paràsit del budell prim de gossos i d'altres carnívors silvestres d'unes dimensions aproximades de: 10-12 mm en els mascles i de 14-20 mm en les femelles. Són paràsits hematòfags, i poden presentar un color vermellós si el seu digestiu conté sang de l'hoste. L'extrem anterior del cos està lleugerament corbat dorsalment. Presenten una càpsula bucal profunda, a l'entrada de la qual trobarem tres dents triangulars molt evidents a cada costat. Al fons d'aquesta càpsula, i en posició contrària a les anteriors, trobarem un parell de dents més petites. L'esòfag, com en tots els estrongílids, és rectilini i no presenta cap dilatació. En els mascles, la bossa copuladora està ben desenvolupada. Les espícules són primes, lleugerament ondulades, d'uns 0,8 a 0,95 mm de longitud, i no sobresurten del cos en condicions normals. En les femelles, la vulva és poc evident i està situada a prop de la unió del segon terç del cos amb el tercer. L'úter i l'ovari formen nombroses nanses transversals al llarg del cos. Els ous són el.líptics i foscos. L'extrem posterior de les femelles, a més, és ample i acaba amb una petita espina.
Mascle i femella del nematode del gos Ancylostoma caninum. Els anquilòstoms solen tenir l'extrem anterior (on hi ha la càpsula bucal) corbat, la qual cosa fa que sovint hom els anomeni verms ganxuts (hookworms, en anglès)
Imatge frontal de la càpsula bucal d'A. caninum en la qual es poden apreciar els tres parells de dents que hi ha a l'entrada i un parell de dents més petites en el fons de la càpsula bucal.
Extrem posterior d'un mascle d'A. caninum amb la corresponent bossa copuladora, formada per dos lòbuls laterals i un de dorsal més petit situat enmig dels altres dos. Es poden apreciar dues espícules internes (fletxes).
Extrem posterior d'una femella d'A. caninum.