Els remugant poden estar paràsitas per les fases adultes de Moniezia benedeini i M. expansa. La primera espècie sol estar més associada a vaques mentre que la segona és freqüent en ovelles i cabres. Els cicles són indirectes i necessiten d'un hoste intermediari invertebrat (àcars oribàtids de vida lliure). L'àcar ha d'ingèrir els ous del cestode que són eliminats al past amb les femtes dels remugants. Quan l'hoste definitu ingereix accidentalment amb l'herba els àcars oribàtids infectats en el seu intestí es tornen a desevulupar els adults. Els adults es localitzen al budell prim i poden arribar als 600 cm de longitud i als 1,6 cm d'amplada. L'escòlex té ventoses però no hi ha ganxos.
Escòlex de Moniezia sp. amb quatre ventoses enfocades en diferents plans. L'escòlex d'aquest gènere és sempre inerme, ja que no presenta ganxos ni rostel.
Escòlex de Moniezia sp. amb quatre ventoses i sense ganxos, i part de l'estròbil format per proglotis immadurs.
Proglotis immadurs de Moniezia expansa
Part de l'estròbil d'una Moniezia expansa. D'esquerra a dreta, proglotis immadurs, proglotis madurs i proglotis gràvids.
Proglotis de Moniezia expansa. Les glàndules interproglotídies distribuïdes pràcticament en tota la línia interporglotídia
Proglotis gràvids de Moniezia benedeni. Les glàndules interproglotídies queden restringides a la part central de la línia interproglotídia.
Proglotis gràvids de Moniezia expansa en què queden encara restes de l'aparell reproductor a ambdós costats. A més, es veuen les glàndules interproglotídies situades entre els proglotis, que s'utilitzen per diferenciar M. expansa de M. benedeni.
Detall d'un costat d'un proglotis madur de Moniezia expansa en què es veuen l'ovari i les vitel.lògenes , disposats en forma circular, i el cirrus, que fa una mica de prominència al porus genital lateral.