Els protozous d'aquest gènere són d'escassa patogenicitat i parasiten aus,rèptils i alguns amfibis.Els vectors coneguts són mosques hipobòscides i dípters del gènere Culicoides.
H. columbae: l'hoste vertebrat d'aquesta espècie és el colom. Es tracta d'un paràsit molt freqüent en aquestes aus. Els micro i macrogàmetes es situen a l'interior dels eritròcits, envoltant parcialment els seus nuclis, però sense deplaçar-los considerablement. La merogònia (fase asexual de reproducció) té lloc a les cèl.lules endotelials dels vasos sanguinis dels pulmons, fetge i melsa. Els merozoïts resultants penetren als eritròcits i esdevenen micro i macrogàmetes. El vector ingereix sang i amb ella aquestes fases del paràsit. La fertilització i la formació del zigot es produeix a l'intestí mitjà de l'insecte. Dintre del zigot o ooquinet es desenvolupen llavors els esporozoïts (esporogònia), que passaran a les glàndules salivals i seran inoculats a un altre hoste vertebrat mitjançant la picada del vector.
Frotis de sang d'un colom infectat amb Haemoproteus columbae. En el citoplasma dels eritròcits es poden observar els gametòcits (fletxes).
Frotis de sang d'un colom infectat amb Haemoproteus columbae. En el citoplasma dels eritròcits es poden observar els gametòcits (fletxes).
Els culicoides intervenen com a vectors de protozous del gènere Leucocytozoon.
Els hippobòscids (en la imatge una Pseudolynchia canariensis de colom) poden actuar com a vectors de protozous del gènere Leucocytozoon.