Els insectes són els artròpodes més avançats evolutivament. El seu cos consta de tres regions: el cap, el tòrax i l'abdomen.
El cap sosté un parell d'antenes segmentades i les peces bucals, que consisteixen en les mandíbules i dos parells de maxil.les. A més, també presenten un llavi superior o labre i un altre d'inferior o làbium al qual es troba fixada la hipofaringe. Les maxil.les i el làbium poden tenir palps. Les peces bucals poden estar adaptades per a la punció, la succió o el llepat. En el cap també trobarem els ulls; els insectes poden tenir dos ulls compostos i un nombre variable d'ulls simples o ocels.
A continuació trobem el tòrax, que consta de tres segments en cada un dels quals hi ha un parell de potes. Alguns insectes poden presentar un o dos parells d'ales; un d'ells es troba sempre en el segment mitjà, mentre que l'altre, si hi és, el trobarem en el tercer segment. Les ales estan plegades en la part dorsal dels segments i no estan articulades. En les ales podem trobar un nombre variable de venes amb disposicions característiques, les quals s'utilitzen com a tret taxonòmic.
En la part posterior del cos es troba l'abdomen, format per una sèrie de segments, generalment deu. Els segments genitals són el 8è i el 9è en les femelles, mentre que en els mascles és el 9è. En l'últim segment abdominal es troben els cercs, que són òrgans tàctils.
Els segments toràcics i abdominals consten d'una part dorsal o tergita i d'una altra de ventral o esternita, i estan articulats mitjançant membranes quitinoses flexibles.
Les potes presenten cinc parts diferenciades: coxa, trocànter, fèmur, tíbia i tars. Al seu torn, el tars pot estar dividit en diversos (d'un a cinc) segments. A l'extrem del tars hi ha papil.les adhesives, anomenades pulvillus, i dues ungles.
La respiració es realitza mitjançant tràquees que duen l'aire des dels espiracles fins als diferents òrgans i cèl.lules.
La classificació dels insectes es basa fonamentalment en la presència o absència, desenvolupament i morfologia de les ales, així com en el tipus de metamorfosi.
La majoria d'insectes paràsits són ectoparàsits i queden inclosos en els grups següents:
Hi trobem insectes amb un sol parell d'ales membranoses. El segon parell d'ales està modificat, de manera que el trobem formant unes estructures anomenades halters, que actuen com a balancins durant el vol.
La metamorfosi és completa (individus holometàbols). Es tracta d'un dels ordres d'insectes amb major nombre d'espècies. Els dípters els classifiquen en dos grups: Els nematòcers (subordre Nematocera) i els braquícers (subordre Brachicera). Sovint hom equipara els nematòcers amb els mosquits, tot i que només una família dins del subordre (Culicidae) conté els mosquits vertaders. Els braquícers comprendrien les mosques i els tàvecs.
En aquest ordre s'inclouen els polls picadors (subordre Anoplura) i els mastegadors (subordres Amblycera i Ischnocera). Presenten metamorfosis incompletes (hemimetàbols) i una elevada especificitat d'hoste.
Hi trobem insectes de mida petita i de cos aplanat lateralment, àpters i molt esclerotitzats, i de color vermellós o groguenc. Són sempre ectoparàsits en fase adulta. S'alimenten de sang de mamífers i aus. Són holometàbols; passen per les fases d'ou, larva, pupa i adult. Presenten, en general, una baixa especificitat d'hoste. En definitiva, són les puces.
Dintre del subordre Heteroptera és on s'inclouen les xinxes vertaderes. Les dues famílies d'importància mèdica i veterinària són la família Cimicidae i la família Reduviidae.