L'anàlisi coproparasitològic té com a objectiu valorar l'estat sanitari d'un animal, o d'un col·lectiu, mitjançant la detecció de paràsits (habitualment les seves formes de propagació) en mostres fecals. Per altra banda, també pot ser d'utilitat si es vol contrastar l'eficàcia d'un tractament antiparasitari i detectar possibles resistències.
Les mostres fecals es poden analitzar emprant diferent tipus de mètodes o tècniques coprològiques. Entre les més habituals podem considerar:
L'observació macroscòpica permet valorar característiques com la consistència de les femtes, presència de mucositat, estries de sang,.. i també detectar paràsits macroscòpics, com ara:
Proglotis de cestodes.
Nematodes adults que són expulsats de l'intestí.
Larves ciatostomins en cavalls.
Larves de mosques (Gasterophilus en cavall o larves de mosques de vida lliure que són ingerides accidentalment).
L'observació microscòpica. Permet l'observació de les formes de trofozït i de resistència (quists i ooquists) en els protozous i d'ous i larves en el grup dels helmints. Podem agrupar els diferents mètodes i tècniques més habituals en les següents categories:
Mètodes d'observació microscòpica directa.
Mètodes qualitatius de concentració per flotació.
Mètodes qualitatius de concentració per sedimentació.
Mètodes quantitatius (McMaster, Wisconsin, ...)
Com a tècniques complementaries de les anteriors cal assenyalar el coprocultiu i l'aparell de Baermann.
Aquest apartat també inclou un atles fotogràfic sobre formes de propagació agrupades per espècie d'hoste