Teresa Liberia

1. Biografía de Teresa Liberia

Teresa Liberia Vayá, tiene 34 años y es de Xella, un pueblo de la Comunidad Valenciana. Trabaja como investigadora postdoctoral en la Universidad de Yale en Estados Unidos. Su campo STEM son las ciencias.

Estudió en la Universidad de Valencia biología, después estudió un máster de biología molecular, celular y genética y finalmente, se doctoró en neurociencias en la Universidad de Valencia.

Estudió biología porque siempre le gustaron las ciencias, le gustaban las matemáticas, la química y la biología. No tuvo muy claro qué estudiar hasta que, en primero de bachillerato, conoció a la profesora de biología. Ella hizo que le apasionara la asignatura porque en sus clases entendió la biología y, sobre todo, aprendió a pensar sobre biología.

2. Ser mujer en la ciencia

Personalmente no ha encontrado dificultades a la hora de encontrar trabajo por ser mujer. Cuando estaba haciendo la tesis consiguió una beca de formación de profesorado universitario (FPU) que concede el gobierno de España y con esa beca pudo realizar una estancia corta en Estados Unidos, en el mismo laboratorio en el que trabaja ahora.

Pero sí que conoce a muchas mujeres que que han encontrado dificultades, entre ellas algunas de sus amigas, que después de hacer la tesis se quedaron embarazadas y tuvieron que ocultarlo en las entrevistas de trabajo para no perder la oportunidad de conseguir el trabajo.

Sí que ha sido discriminada en los estudios y sigue siéndolo. Un caso muy evidente es por ejemplo, en las reuniones de trabajo, más de una vez cuando da una idea o hace una crítica constructiva sobre algún trabajo o proyecto parece que no se le escucha, al igual que a muchas de sus compañeras de laboratorio o de departamento. A continuación cuando algún otro investigador da exactamente la misma opinión, idea o crítica que ellas han hecho resulta que todo el mundo le aplaude.

En cuanto al techo de cristal, cree que es una realidad, continúa existiendo. En esta sociedad parece que la gente piensa que estamos en igualdad, pero esta falsa igualdad a la que hemos llegado es muy peligrosa porque no deja ver lo que realmente están viviendo. Un ejemplo muy claro, cuando ella estaba haciendo la tesis en el departamento de biología celular de la Universidad de Valencia, habían 7 u 8 investigadores principales, de las cuales solo 3 eran mujeres y solamente una estaba financiada para poder hacer la investigación. Y lo mismo pasa en Estados Unidos, en su pasillo hay 5 laboratorios importantes y de esos 5 solamente uno está liderado por una mujer.

3. Proyectos

Ha participado en diferentes proyectos de investigación, ahora mismo está en un laboratorio donde el principal interés es el estudio del desarrollo del sistema nervioso, concretamente del sistema olfativo. Trabajan en ratones como animal modelo.

El último proyecto en el que trabajó se centraba en el estudio de las neuronas sensoriales olfativas, que están localizadas en el epitelio olfativo que reviste la cavidad nasal. Estas neuronas sensoriales se regeneran durante toda la vida y extienden axones que conectan directamente con una región muy concreta del cerebro, llamado bulbo olfatorio.

Su trabajo fue estudiar las propiedades neuroquímicas de esas neuronas a lo largo su proceso de maduración hasta convertirse en neuronas maduras.

4. Reconocimientos

Recibió el premio extraordinario del doctorado en neurociencia concedido por la Universitat de València.

5. Entrevista

1. Podries fer-nos una petita presentació sobre tu? (Nom, edat, procedència, treball).

  • Em diuen Teresa Liberia, tinc 34 anys, soc de Chella de un poble xicotet a l’interior de la Comunitat Valenciana i treballe com a investigadora doctoral a la Universitat de Yale en els Estats Units. El meu camp STEM son les ciències, vaig estudiar a la Universitat de València biologia, vaig estudiar un màster de biologia molecular, cel·lular i genètica i després em vaig doctorar en neurociències a la Universitat de València.


2.Quin és el teu camp estem? Per què vas decidir estudiar-lo?

  • Vaig estudiar biologia perquè sempre m’han agradat les ciències, m’agradaven les matemàtiques, m’agradava la química, m’agradava la biologia y no tenia molt clar que fer fins que vaig trobar a una professora en primer de batxillerat, la professora de biologia que em va fer estimar molt la biologia, em va fer entendre-la i va ensenyar-me a pensar.


3.Has trobat alguna dificultat a l’hora de trobar treball pel fet de ser dona?

  • Jo personalment no perquè quan estava fent la tesi vaig aconseguir una beca doctoral, una beca de formació de professorat universitari, la FPU, que la concedeix el govern d’España i després amb aquella beca vaig poder fer una estància curta ací als Estats Units al mateix laboratori en el que estic treballant ara. Aquesta va ser la porta per al mercat laboral que jo vaig tindre. Pero sí conec a molta gent, entre elles varies de les meues amigues que després de fer la tesis es van quedar embarassades i van tindre que ocultar l’embaràs en les entrevistes de treball per no perdre l’oportunitat de aconseguir el treball. Això passa continuament en tots els àmbits, en aquest cas eren també científiques, però passa.


4.Has sigut discriminada en els estudis per ser dona?

  • Si que he sigut discriminada i continue sent discriminada. Un cas molt evident es que en les reunions que tenim de treball, en les reunions de laboratori, més de una vegada em passa que quan done alguna idea o faig alguna crítica constructiva sobre algun treball o projecte que esta proposant-se, sembla que no soc escoltada i al igual que a mi, a altres companyes de laboratori o de departament. A continuació quan algun altre investigador o algun altre col·lega de laboratori dona exactament la mateixa opinió, idea, crítica que tú has fet resulta que tot el mon l’aplaudeix o l’escolta o li discuteix. Aleshores jo si que diria que hi ha molts moments en els que no ens sentim escoltades.


5.Que opines del sostre de vidre?

  • Opine que és una realitat, opine que continua existint i que en aquesta societat pareix que la gent pensa que estem en igualtat, crec que aquesta falsa igualtat a la que em arribat es molt perillosa perquè no deixa vore la realitat que estem vivint. Un exemple molt clar es que jo quan estava fent la tesi en el departament de biologia cel·lular en la Universitat de València eren, no ho recorde bé, però com 7 o 8 investigadors principals dels quals només 3 eren dones, però només una estava finançada per a poder fer investigació. I el mateix passa ací, ací estic en el departament de neurobiologia a la Universitat de Yale i no en el departament, perquè el departament es grandíssim, en el meu corredor hi ha 5 laboratoris importants i de estos cinc només 1 està liderat per una dona, jo crec que és un cas molt evident de que el sostre de vidre és una realitat.


6. Has participat en algun projecte?

  • Jo he participat en diferents projectes d’investigació, ara mateix estic a un laboratori on el principal interès es l’estudi del desenvolupament del sistema nerviós, concretament del sistema olfactiu. Treballem en ratolins com a animal model i molt breument. L’últim projecte en el que vaig estar treballant es centrava en l’estudi de les neurones olfactives que estan localitzades en el epiteli olfactiu, aquest epiteli està revestint la cavitat nassal i estes neurones connecten directament amb una regió molt concreta del cervell que es diu el bulb olfactori. Una particularitat d’aquestes neurones es que es regeneren durant tota la vida, això vol dir que inclús durant estats adults aquestes neurones van regenerant-se. Doncs, el meu treball va ser estudiar les propietats o el comportament d’aquestes neurones en estats adults.


7. Has rebut algun premi degut al teu treball?

  • Si, vaig rebre el premi extraordinari de doctorat en neurociència concedit per la Universitat de València.