Estela Selma

Estela Selma Soriano (30 años), de La Pobla Tornesa (Castellón).

Estudió en una C.R.A, un colegio rural agrupado donde el número de estudiantes era muy reducido. Después estudió en una sección de un instituto (SES) localizado en el municipio de Cabanes (Castellón) y acabó su Bachillerato en el IES Vall d’Alba (Castellón).

Era muy pequeña y su aspiración era poder salir del pueblo, por lo que pensó que le haría falta tener estudios avanzados para poder irse a vivir a la ciudad. Por esa razón, decidió cursar el bachillerato científico, y además eligió esta rama debido a que quería dedicarse dedicarse a un trabajo relacionado con la medicina. Después, decidió estudiar licenciatura en biología en la Universidad de Valencia, hizo un máster de dos años de biomedicina y biotecnología en la Universidad Politécnica de Valencia y después hizo el doctorado en biomedicina en el departamento de Genética (de la Facultad de CC Biológicas) de la UV e INCLIVA, especializado, entre otras cosas, en enfermedades renales humanas. En este momento es investigadora de la UV y está haciendo un máster para ser profesora de educación secundaria en la Universidad de Valencia.

Decidió estudiar una carrera relacionada con la ciencia ya que le gustaba tanto la investigación que se decantó por la biología. Decidió descartar medicina ya que entendía que era más un diagnóstico, lo que ella quería saber no era lo que pasaba sino el por qué.

No se ha sentido discriminada en los estudios. Siempre se ha sentido integrada, no ha sentido discriminación hacia ella. Además, en su carrera la cantidad de hombres y mujeres es la misma, por lo que ese problema no lo ha sufrido.

Cree que el techo de cristal sí que existe, los datos y estadísticas lo muestran. Cómo directoras hay muy pocas mujeres. Por ejemplo en mi departamento, de directores que llevan a cabo proyectos hay muchísimos más hombres, por el simple hecho de que, cuando una mujer es madre, tiene que parar de trabajar por riesgos laborales (y por la baja de maternidad) y porque son normalmente las que se encargan de estar en casa y las que se encargan de los hijos. Eso provoca que tu producción científica disminuya. Cuando haces una parón por temas familiares, tu número de artículos baja, por lo que un hombre siempre tendrá más probabilidades de tener más artículos que una mujer. Por lo que, los proyectos se les conceden a los hombres.

Ha participado en proyectos tanto españoles como europeos.

Lo que ha utilizado en sus investigaciones como modelo de estudio la drosophila, conocida como la mosca de la fruta o del vinagre. Un organismo que comparte con humanos aprox. el 75% de los genes responsables de enfermedades.

Lo que hacemos es estudiar las enfermedades genéticas renales que afectan a los humanos. Expresamos esta mutación genética o la alteración genética y la expresamos en las moscas, finalmente, estudiamos las consecuencias en el desarrollo o función del riñón. En las moscas que utilizamos, podemos testear fármacos. Compramos gran parte de los fármacos que hay actualmente comercializados, o aprobados por la FDA, en el mundo (3.000 o 4.000) y las testamos en las moscas modelo de la enfermedad, en mi caso el daño renal y observamos si estas moscas se recuperan. En el caso de que se recuperen, estos fármacos pasarán a la siguiente fase, una fase de validación donde finalmente, tras numerosos experimentos, podríamos llegar a humanos.

Otro proyecto que llevó a cabo fue el de la distrofia muscular de tipo 1 (DM1), la cual es una enfermedad rara que padecen 1 de cada 8.000. Lo que hace es expresar el gen que está alterado en los humanos, se expresa en el músculo o cerebro del Drosophila, observa cómo afecta a su músculo o al sistema nervioso central y busca terapias alternativas para intentar desarrollar una terapia que pueda ser efectiva.

Ahora por ejemplo, está estudiando la nefropatía diabética, también ha estudiado la atrofia muscular espinal, y la neurodegeneración en DM1, ya que las moscas también presentan memoria y aprendizaje.

Como premio puede decirse que tiene las publicaciones de cuando investigas alguna cosa de interés mundial y para la salud.

Tiene 5 publicaciones y aparte tiene un premio como emprendedora, hizo un modelo de negocio cuando era estudiante del máster de biomedicina sobre un modelo de negocio como objetivo en la biomedicina y le dieron el premio al mejor modelo de negocio en el año 2015 en el ámbito de la Comunidad Valenciana.

1.Podries fer-nos una petita presentació sobre tu? (Nom, edat, procedència, treball).

• Sóc Estela Soriano, vaig néixer en la Pobla Tornesa, que és un poble molt menut de Castelló i vaig estudiar en un C.R.A, que és un col·legi rural agrupat on el nombre d’estudiants és molt reduït. Després vaig estudiar en una secció d’un institut i també en Castelló interior. La meua aspiració era poder eixir del poble, i per tant vaig pensar que em feia falta tindre estudis avançats per poder anar a viure a una ciutat i per açò mateix vaig decidir fer un Batxillerat científic. M’agradaven els dos batxillers, però vaig decidir fer el científic perquè volia dedicar-me a la medicina i vaig cursar llicenciatura en biologia. També vaig fer un màster de dos anys de biomedicina i biotecnologia, i després vaig fer el doctorat en biomedicina, especialitat en malalties renals humanes. Actualment tinc 30 anys i estic fent ara el màster per a ser professora d’educació secundària.

2. On vas estudiar?

• Vaig estudiar la carrera en la Universitat de València, el màster de biomedicina en la Universitat Politècnica de València, el doctorat en Incliva i ara estic fent el màster d’educació en la Universitat de València.

3. Per què vas decidir estudiar una carrera relacionada amb els camps STEM?

• Al principi no tenia molt clar si volia dedicar-me a la rama d'humanitats, ja que m’encanta llegir i m’encanta escriure, de fet escric llibres també. Finalment com m'agradava tant la investigació, vaig decidir fer biologia.

4. Has trobat alguna dificultat a l ́hora de trobar treball per ser dona?

• En el meu cas no, perquè el que han mirat en el meu cas ha sigut la nota d’expedient. Aleshores en la nota saps si entres, si et donen una beca o no te la donen i ja està.

5. Relacionat amb els estudis o l’àmbit laboral, has sentit algun tipus de discriminació ?

• Crec que no, però tampoc ho tinc segur. Sempre m'he sentit integrada, no he sentit discriminació, en la meua carrera de fet la quantitat d'homes com de dones és la mateixa, aleshores eixe problema jo no l'he patit.

6. I què opines del concepte del sostre de vidre?

• Crec que existeix. Les dades Hi són per a tots per a tots i les estadístiques ho diuen. Com a directores hi ha molt poques dones. De fet en el meu departament, de directors que porten projectes hi ha moltíssima més quantitat d'homes que de dones i pel que fa a les publicacions científiques, tenen més publicacions els homes, pel fet de que les dones quan són mares han de parar de treballar al laboratori per riscos laborals i per què són normalment, les que s’encarreguen d'estar a casa i les que s’encarreguen de la cura dels fills. Això fa que la teua producció científica disminuisca i en la meua àrea un projecte es concedeix quan més publicacions científiques hi tens. Aleshores quan tu fas un paró perquè has tingut una família, el teu nombre d'articles és baix pero la qual cosa un home sempre tindrà o té més probabilitat de tindre més articles que la dona. Aleshores, els projectes es concedeixen més a homes.

7. Has participat en algún projecte que destacaries o que ha sigut important?

• Si, he participat en varios projectes tant espanyols com europeus. Jo he estudiat malalties rares, de baixa freqüència, però també he estudiat malalties molt comunes, com per exemple el dany renal. El que he utilitzat en totes les meues investigacions és com a model biomèdic la drosophila, què és coneguda com la mosca de la fruita o la mosca del vinagre. El 75% dels gens de drosophila són comuns als humans, per tant tenim una alta similitud dels gens, això ens permet estudiar malalties genètiques en aquest organisme. Entre altres coses, unes cèl·lules que són molt paregudes als ronyons. El que fem és estudiar malalties genètiques renals, que afecten els humans, agafem aquesta mutació genètica o aquesta alteració genètica, l'expressem en les mosques i estudiem les conseqüències en el desenvolupament del ronyó. Les mosques que utilitzem podem testar fàrmacs, el que fem és comprar tots els fàrmacs i els principis actius que hi ha actualment comercialitzats en el món, Podem comprar 3.000 o 4.000 fàrmacs i els provem en les mosques que estan malaltes d’una condició determinada, en el meu cas la fallada renal, i mirem si aquestes mosques es recuperen. Si és així, aquests medicaments passen a una altra fase, una fase de validació on podriem finalment arribar a humans.
• També he treballat en altres projectes com el de la distròfia muscular, que és una malaltia rara, normalment la pateix 1 de cada 8.000. La distròfia miotònica és una alteració muscular. Les mosques també presenten músculs, aleshores el que fem és expressar eixe gen que està alterat en els humans en el múscul de la drosophila i vegem com afecta el seu múscul per buscar teràpies alternatives, ja que aquestes malalties encara no tenen cura i hem de desenvolupar una teràpia que puga ser efectiva.
• Estem estudiant ara per exemple diabetis,hem estudiat atròfia muscular espinal, hem estudiat neurodegeneració, ja que les mosques també presenten memòria i aprenentatge, tenen alzheimer, tenen Parkinson i són biomodel per a múltiples malalties humanes. Aquestes mosques són com un home molt primitiu que podem manipular molt fàcilment, a més, cultivar drosophila és molt econòmic, és fàcil manipular-la i com comparteix gran quantitat de gens en humans podem estudiar gran quantitat de malalties a més que les ferramentes que tenim disponibles en el mercat.
• Ara un dels projectes que ens han plantejat, és fer mosques avatars, significa agafar una malaltia o unes mutacions específiques d'una persona i expressar-les totes en una mosca, de manera que desenvolupi totes aquelles malalties d’eixa persona en concret per a elaborar un fàrmac específic només per a eixa persona.

8. ¿I quant temps de vida tenen aquestes mosques?

• Una mosca sana, en condicions normals, dura uns 60 dies i el seu cicle de vida són 10, des de que és embrió fins que naix passen 10 dies. Aleshores la generació és molt ràpida perquè en 10 dies tens una nova.

9. ¿I què feu, les cultiveu?

• Sí, tenim càmeres enormes amb molta quantitat de botelles i cada botella té una malaltia. Cada botella és com si diguérem una cepa que expressa una determinada malaltia, és un model biomèdic.

10. ¿Alguna vegada t'han donat algun premi?

• Com a premi puc dir que tinc les publicacions de quan investigues alguna cosa d'interès mundial i per a la salut . Tinc 4 publicacions i a banda tinc un premi com a emprenedora, perquè vaig fer un model de negoci quan era estudiant del màster de biomedicina sobre un model de negoci com a objectiu en la biomedicina i em van donar el premi com a finalista al millor model de negoci de l’any 2015, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

11. Una frase que et definisca?

• «La investigació és necessària, la ciència és necessària». No obstant en Espanya, en el meu camp, lamentablement no inverteixen en investigació i per això probablement deixe d'investigar i em dedique a ser professora de secundària que és el que estic fent ara.

Twiter: @SelmaSoriano

Web