María Sáez

María Sáez García, 27 años, nació en Almenara, Castellón. Allí estudió bachillerato en una escuela pública y luego se trasladó a Valencia, donde hizo la carrera y el máster. En 2017 se fue a vivir a San Juan de Alicante, donde actualmente desarrolla la tesis doctoral en el instituto de neurociencias.

Desde que era pequeña ya sabía que su vocación eran las ciencias. Las asignaturas de la carrera de la biología sólo estudiaban los fundamentos de la misma. Entonces descubrió la carrera de biotecnología, en la que además podías entender las aplicaciones diarias de la biología, y decidió estudiarla.

María Sáez asegura no haberse sentido discriminada por su género. Sin destacar comentarios de varios profesores que le animaban a dedicarse a otra rama diferente de la científica, porque recalcaban que ésta le resultaría más difícil.

"Creo que se ha avanzado mucho respecto a lo que son las mujeres en la ciencia, hoy en día hay muchísimas. De hecho, en el centro donde yo investigue hay más investigadoras principales que hombres investigadores. Ahora el problema ya no es ser hombre o mujer sino aquellas obligaciones, impuestas culturalmente, que tienes por ser mujer. La primera a destacar es la maternidad, una mujer para ser madre debe sacrificar su carrera mientras que un hombre no debe hacerlo. Y eso en la ciencia sí puede llegar a derivar en una especie de discriminación ".

Durante la tesis recibió un premio al mejor póster, ya que las comunicaciones orales las hacen mediante posters. El año pasado, en el Congreso Nacional de Neurociencia, le otorgaron el premio a la mejor ponencia y el pasado mes de febrero, el premio talento joven, de Bankia y el Levante, que es el más destacable de todos.

A lo largo de su tesis doctoral participó en diferentes proyectos. El proyecto en el que se centra su tesis doctoral está interesado en entender cómo se procesa la información sensorial, como la información táctil o la información visual, en un núcleo que se llama estriado, el cual se encuentra en el cerebro.

¿Y por qué el estriado?

" Bueno, para que en pacientes que tienen enfermedades como por ejemplo Parkinson, lo que ocurre en el estriado es que hay una disminución de un neurotransmisor llamado dopamina, apareciendo varios problemas motores. Utilizando terapias se ha demostrado que los pacientes pueden reanudar la marcha más fácilmente, por lo que pensamos, que esta información sensorial debe ser importante ".

María Sáez se decantó por especializarse en el estudio del cerebro, por la curiosidad que este despertaba en ella:

"La verdad es que siempre me ha llamado la atención porque el cerebro es un núcleo muy importante, porque controla muchísimas cosas , controla todo tu cuerpo. También pasan muchos procesos, como la creación de la conciencia, que aún sigue siendo un misterio para la humanidad ".

1.Podries fer-nos una petita presentació sobre tu? (Nom, edat, procedència, treball).

• Soc Maria Saez García ara mateixa tinc 27 anys i vaig nàixer en un poble molt menudet de la província de Castelló que s’anomena Almenara. Vaig estudiar el batxillerat en una escola pública i després vaig fer la carrera i el máster a València. Des de fa 4 anys ( 2017), vaig vindre a Sant Joan de Alacant que és on esta l’institut de neurociències que es on faig la tesi doctoral.

2.Quin és el teu camp stem?

• Ciència, perquè vaig estudiar biotecnologia i estic estudiant neurociencia.

3. ¿Per què et vas decidir a estudiar una carrera relacionada amb els camps stem?

• Des de que jo era menuda sempre m’imaginava traballant mirant coses per un microscopi i quan vaig començar l’institut, que ja vas cerca un poc més la rama que vols fer, la meua asignatura preferida era la biologia. Quan vaig vore les assignatures de la carrera de la biologia quan, en acabar el batxillerat em donava la sensació de que es quedava un poc curta perquè només estudia els fonaments de la biologia. Vaig vore la carrera de biotecnologia en la que a més d'entendre els fonaments també podies entendre les aplicacions que tenia la biologia en el dia a dia, aleshores vaig decidir estudiar biotecnología.

4. Has sigut discriminada en els estudis per ser dona?

• En els estudis no considere que haja sigut discriminada, pero sí que és veritat que jo quan estava en el batxillerat científic, a mi la biologia se em donava molt bé, treia molt bones notes. Però en la rama científica també hi havia altres assignatures com matemàtiques o física que no se em donaven tant bé, tenia que esforçar-me moltíssim per traure bones notes. Altres asignatures d’humanitats tipus Valencià, Castellà o Anglés se em donaven molt bé també i tenia que dedicar menys temps. Aleshores vaig tindre professors i profesores, que em deien “Per a que vas a fer una carrera científica si te va a costar molta faena? Estudia una carrera d’humanitats que va a ser més fàcil, vas a tindre que esforçar-te menys”, però vaig fer el que de veritat m’agradava. Aleshores considere que aquets tipus de comentaris no haurien de fer-se als alumnes, lo que es deuria de fer es motivar-los. No pense tampoc que m’ho hagueren dit a males.

5. Què opines del sostre de vidre?

• Crec que existeix encara, per supost, crec que s’ha avançat molt en quant a lo que son es dones en la ciència, hui en día hi han moltíssimes, de fet en el centre on jo investigue n’hi ha més investigadores principals que homes investigadors. S’ha avançat molt, però inevitablement al ser dona científica es algo que toca encara que siga de passat. Basicament perquè ara el problema ja no és ser home o dona sinó les “obligacions” biològiques que per ser dona tens i el exemple que em ve a la ment és la maternitat. Una dona per ser mare ha de sacrificar la seua carrera mentre que un home no ha de fer-ho. En la ciència si que pot arribar a discriminar perquè en ciència es mira molt que has estat fent i s’hi ha períodes de temps que no has estat fent res, per a la gent que t’avalua es com si no hagueres fet res. Encara que hagués tingut un fill no compta com que hagués fet res, mentre que un home pot ser pare i perfectament pot combinar-lo amb la seva vida profesional. Aleshores jo crec que eixe lastre encara no s’ha llevat del tot i n’hi ha que seguir intentant-ho.

6. Has participat en algun projecte?

• Al llarg de la meua tesi doctoral he participat en diferents projectes, el projecte en el que es centra la meua tesi doctoral esta interessat en entendre com es processa la informació sensorial, per exemple la informació tàctil o la informació visual en un nucli que s’anomena estriat, que està en el cervell. Per què l’estriat? Bé, perquè en pacients que tenen malalties com per exemple la malaltia de parkinson, a el estriat lo que passa es que hi ha una disminució d’un neurotransmissor anomenat dopamina i quan ocurreix la falta de dopamina, apareixen els problemes motors, però en aquestos pacients s’ha vist que quan s’utilitzen teràpies amb so rítmic o amb línies al piso poden reanudar la marxa més fàcil, aleshores pensem que esta informació sensorial ha de ser important. Doncs, el que he vist en la meua tesi doctoral és que la dopamina sincronitza la informació sensorial que aplega al cervell, aquest és al que l’hi he dedicat més temps. Després, per exemple, també desenvoluparem un dispositiu molt xicotet perquè la técnica que jo faig al laboratori, que se fa en molt pocs laboratoris del món, consisteix en registrar l’activitat de una sola neurona mentre l’animal esta viu, esta anestesiat, aquestos registres son molt sensibles perquè a no ser que l’animal es menege una miqueta o qualsevol cossa la cèl·lula se te'n va i ja no la pots registrar, aleshores se’ns feia difícil manipular l’activitat perquè també vols veure el que passa a la cèl·lula quan alliberes dopamina, no es podia fer perquè al haver de lliberar una substància és molt fàcil que se te’n vaja també el registre. Aleshores dissenyarem un dispositiu molt xicotet que ajuda a poder alliberar diferents substàncies de manera local sense afectar al registre.

7.Pel que veig en l'àrea de la biotecnologia, desidires anar cap al area del cervell. Per què decidires aquest àrea?

• La veritat és que sempre m’ha cridat l’atenció perquè és com que el cervell és un nucli molt important perquè controla moltíssimes coses, controla tot el teu cos i també passen molts processos, per exemple en el cervell es crea la consciència. Pense que hi ha molt terreny per descobrir i a banda , sempre m’ha agradat. Des de que 2015, quan vaig estar fent el màster vaig estar en un laboratori que estudiava sobretot un seny. Estava implicat en trastorns psiquiàtrics i desde d’aleshores me va agradar encara més i vaig desidir fer la tesi doctoral en neurociència.

8.Trobes alguna cosa a faltar per dir?

• No he tingut cap problema per ser dona, també crec que té que vore molt els treballs als que jo he intentat optar o que he intentat aconseguir han sigut sempre públics. Aleshores el procés és molt transparent i no m’ha passat res aixina estrany. Però no, no he tingut cap problema i després a les preguntes possava alguna cosa de premis. Tampoc he guanyat tants com per a enumerar-los. Durant la tesi em donaren un premi al millor poster, perquè nosaltres les comunicacions orals les fem per pòsters i després l’any passat en el congrés nacional de neurociència em donaren el premi a la millor ponència i fa un mes em donaren el de talent jove que es com el més important que puc dir de Bankia i el Levante i ja no tinc més.

9.Ens podries dir una frase que et difineix?

• Que si t’agrada una cosa, per molt difícil que siga o molt esforç que coste ves a per ella perquè la vas a aconseguir, al menys desde el meu punt de vista i desde la meua experiència és així.

Linkedin

Orcid

Twitter: @saezgam