Us voldria fer una breu introducció al perquè d’aquest projecte “#donART (visibilitzar les dones artistes)” i segurament la millor manera de fer-ho és començar explicant dues cosetes, una vinculada a l’experiència professional educativa i l’altra a una anècdota de principi de curs.

En primer lloc, soc professor d’història de l’art a batxillerat des de fa molts anys. Com a educador tinc clar que un dels principals objectius és motivar i engrescar els alumnes vers la matèria, que els interessi, els interpel·li i que els faci venir ganes de sortir del seu entorn més proper per gaudir de l’art, en general. Però d’altra banda, com que es tracta d’alumnes que són a batxillerat estudiant, en la seva majoria, per accedir a la Universitat, el meu propòsit és preparar-los el millor possible per les proves de Selectivitat. En el cas de la matèria d’Història de l’Art i des de fa molts anys es va fer un llistat d’obres, al voltant d’unes 100, les quals eren les úniques susceptibles de “sortir” a les proves. Us podeu creure (i jo en el seu moment ni m’ho havia plantejat) que NO sortia cap dona artista? Amb el pas dels anys, i gràcies a la pressió del professorat, això va anar canviant i van aparèixer a la llista 3 dones (ho heu sentit bé: quin gran “canvi”! A les dones artistes es va dedicar un 3%). Aquestes eren Artemisia Gentileschi, Frida Kahlo i Louise Bourgeois i més tard en vindrà una altra, Elisabeth Vigée Lebrun. En resum, ara mateix pel curs 2021/22, i per aquells alumnes que preparen la matèria per la Sele, només tenim a la llista, encara, 3 dones, de manera que no hem augmentat el maleït 3%. Ja és hora de canviar-ho, no? Estudiem i reformulem la història de l’art, potser com va fer l’artista María Gimeno a la seva “performance” intitulada “Queridas Viejas”, on esquarterava el manual per excel·lència d’Història de l’art que va escriure Ernst  Gombrich, per tal d’anar-hi introduint les dones artistes oblidades. Perquè la història de l’art no és sagrada ni quelcom estàtic i ens cal repensar-la contínuament. 

El segon aspecte que volia comentar és una anècdota que va succeir, a principis d’aquest curs, amb els alumnes del primer de batxillerat artístic (de 35 alumnes: hi ha 4 nois i 31 noies). Com a professor sempre m’agrada fer “quelcom diferent” durant les primeres sessions amb els alumnes nous i en aquest cas fou, entre altres coses, que cada dia portava una samarreta diferent, amb l’objectiu de reflexionar, ambientar, comentar sobre quelcom. Vet aquí que un dia vaig portar una samarreta (que m’estimo molt i comprada al MOMA de Nova York) que porta escrit “Història de l’Art” i surten 9 cares, en format caricatura i seguint estils propis, amb els noms d’artistes famosos, i aleshores, parlant al principi de la classe al voltant de la peça de roba, em van preguntar: “On són les dones artistes? No en tenim a la història de l’art? No han fet res les dones? En tenim documentades?…” I això em va fer reflexionar, i molt, sobre la necessitat que tenim de visibilitzar i visualitzar les dones artistes, de manera que ens cal reformular, i seriosament, des d’una perspectiva de gènere la història de l’art.

En resum, si puc contribuir, des del meu espai a l’escola, en particular, però també des d’aquest Site i xarxes, al públic en general, a aportar el meu granet de sorra per fer una història de l'art des de la perspectiva de gènere que superi l'androcentrisme, en sortiré ben content. He de reconèixer que és un projecte en construcció, que està obert a propostes i que sobretot, com més material vaig creant i compartint, més em vaig motivant. I per descomptat, el retorn que tinc de la gent (i dels alumnes) al voltant de tot plegat m’engresca a seguir i seguir. Aconseguirem tenir, en aquest Site, una dona artista per dia de l’any? Us podré dir d’aquí a un temps que el % de les obres, fetes per dones artistes, a Selectivitat ha canviat? Bé, segurament les respostes a aquestes preguntes, i ben segur altres possibles, les podrem tenir en un temps, i esperem que no sigui molt llunyà.

Records, cuideu-vos i a seguir gaudint en l’art de la vida,

Manel Trenchs Mola