1. Internet. La xarxa de xarxes

Internet

Internet és una xarxa de xarxes, de tot tipus, que es troben distribuïdes per tot el planeta, amb mitjans de transmissió que van des del cable de coure a la transmissió via satèl·lit.

Internet té una topologia en forma de xarxa o teranyina de forma que la comunicació entre dos ordinadors pot vehicular-se a través de diferents camins alternatius. Aquesta característica ve determinada pels seus orígens en l’àmbit militar dels Estats Units que van desenvolupar aquesta tecnologia a l’època de la guerra freda amb el bloc comunista al llarg dels anys seixanta. La tesi amb la que es va dissenyar era que la comunicació entre dos ordinadors pot circular, de forma intèli·ligent, per diferents trams i nodes malgrat pugui haver trams i nodes malmesos per un hipotètic atac enemic. Aquesta primera xarxa va rebre el nom d’ARPANET (Advanced Research Projects Agency).

Progressivament aquesta tecnologia va arribar a la societat civil, primer a través de les xarxes de recerca de les universitats, fins al gran públic a la dècada dels noranta.

Comunicació entre un ordinador domèstic i un servidor. Font: Wikimedia

Per a què la comunicació sigui possible amb diversitat de xarxes, d’ordinadors i de sistemes operatius es van desenvolupar els protocols TCP/IP.

La connexió entre un ordinador o una xarxa a internet es fa a través d’un dispositiu anomenat mòdem que té per funció fer d’intermediari entre la xarxa local i la línia telefònica. Aquesta és la funció de l’encaminador o router d’una instal·lació domèstica.

Accés a Internet

L’accés a internet el proporcionen els proveïdors d’accés (ISP, Internet Service Provider) que solen ser les mateixes companyies de telefonia de veu.

Hi ha diferents tecnologies d’accés, la més popular és l’ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line) que empra la línia telefònica per cable de coure. L’assimetria ve donada per la diferent velocitat de transferència que admet en cada un dels sentits. És molt petita quan la informació va de del client al servidor (pujada d’informació) i, en canvi, és molt més gran en sentit invers (baixada d’informació). La velocitat de transferència no és constant i pot variar per factors diversos. La velocitat nominal que donen els proveïdors d’accés indica la màxima possible.

Per mesurar la velocitat instantània hi ha aplicacions a la xarxa que fan aquesta funció, a més de les que ofereixen els mateixos proveïdors. Proveu amb la que us indiquem a continuació: test ADSL.

Activitat: mesura la velocitat d’accés de la teva connexió a Internet.