Vicent Andrés Estellés

Estudis a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid. Fou aprenent de forner i d'orfebre i mecanògraf. Poeta representatiu del País Valencià. La seva poesia abasta tots els temes: -En poesia es pot dir tot, declarà ell mateix. Tot i així, hem d'assenyalar la preferència pels temes de l'amor, el sexe i els patiments socials del seu poble.

M'ACLAME A TU

M'aclame a tu, mare de terra sola.

Arrape els teus genolls amb ungles brutes.

Invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,

m'agafe a tu, os que més estimava

i cante al jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma

un alfabet fosforescent de pedres,

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum,

sempre, a la nit, il·limitat, enterc,

un bell futur, una augusta contrada.

Seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el solc i seràs la collita,

seràs la fe i la medalla oculta,

seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,

seràs la llum, la llum il·limitada,

seràs confí on l'aurora comença,

seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,

l'himne fecund del retorn a la pàtria,

tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons

i en arribar al terme entonaré

el prec dels vents que em retornaves sempre.

48. Prepareu una webgrafia d'aquest poema mitjançant una recerca a Música de poetes i You tube.