Clementina Arderiu
Filla d'una família d'argenters, aprengué l'ofici patern que alternà amb estudis de llengües i de música. Exiliada des del 1939 al 1943. Els seus poemes ofereixen un equilibri perfecte de passió i serenitat, tendeixen a una lleu idealització de la vida quotidiana i posen tot l'èmfasi en la musicalitat, l'esquematisme i la insinuació.
MORTS LLUNY
Callada estimo la vida.
Deixeu-me sola, callada;
i aniré amb el pensament
on no em torbin les rialles.
D'aquestes estibes mudes
seré la dolça companya,
que demà no tindran sol
ni l'aigua que els alegrava.
Mai més en la galta humida
l'amor sobtarà una flama;
per llurs somnis de colors
la nit s'ha fet massa llarga.
Joventut, barca afonada
amb totes les veles altes!
25. A quin moment de la vida fa referència aquest poema?