Clementina Arderiu

Filla d'una família d'argenters, aprengué l'ofici patern que alternà amb estudis de llengües i de música. Exiliada des del 1939 al 1943. Els seus poemes ofereixen un equilibri perfecte de passió i serenitat, tendeixen a una lleu idealització de la vida quotidiana i posen tot l'èmfasi en la musicalitat, l'esquematisme i la insinuació.

MORTS LLUNY

Callada estimo la vida.

Deixeu-me sola, callada;

i aniré amb el pensament

on no em torbin les rialles.

D'aquestes estibes mudes

seré la dolça companya,

que demà no tindran sol

ni l'aigua que els alegrava.

Mai més en la galta humida

l'amor sobtarà una flama;

per llurs somnis de colors

la nit s'ha fet massa llarga.

Joventut, barca afonada

amb totes les veles altes!

25. A quin moment de la vida fa referència aquest poema?