Jacint Verdaguer

Sacerdot. Poeta màxim de la Renaixença. Amb Verdaguer es recupera el nivell literari de la llengua catalana. Poeta èpic, els seus dos grans poemes són l'Atlàntida i Canigó. Autor de la lletra de molts cants religiosos, entre ells El Virolai a la Mare de Déu de Montserrat, així com també de la popular cançó patriòtica L'emigrant.

QUÈ DIUEN LOS AUCELLS?

A nàulosho a demanar a ells matexos, si us volen respondre. Lo seu llenguatge no es gayre entès ni conegut pels hòmens que corren avuy dia; mes, los pagesos y pastors, que'ls senten sovint y'ls tracten més d'aprop, y, per lo tant, ne saben més que'ls sabis, han provat, fa centuries, d'interpretar alguns de llurs cants, y ab prou feynes han arribat a traduhirne algun passatge d'ací y d'allà, en dites, adagis y versos extranys, com los que aneu a sentir. Si tot cant sol tenir una lletra, aquesta es la lletra del cant dels aucells tal com la gent bosquerola me l'ha ensenyada a mi, mot per mot, sense guanyar ni perdre.

Comencèm per lo que diu la piedosa y matinera Aureneta als qui dormen fins a alta hora dominats pel vici de la peresa, com si no tinguessin rès que fer:

Llévat, llévat dematí.

A l'Empordà, l'Aureneta dona'l mateix bon consell; mes, per avergonyir al dorment, li conta lo qu'ella ha fet, com glosa de son tema:

M'he llevat,

m'he rentat,

he esmorzar,

he anat a Montserrat

y tu encara ets al llit?

Llévat dematí, dematí.

No és veritat que l'Aureneta, l'aucell que, segons diuen los infants, es pecat mortal matarlo, parla com un àngel?

L'Àngel de la guarda mateix es qui'ns diu y ens repeteix cada dia:

Qui vol a Déu servir,

s'ha de llevar dematí.

Donchs, un altre aucell s'atreveix a contradirlo dihent al dormilech emperesit:

Gírat y tómbat, gírat y jèu.

Sabeu quín es aquest aucell que fa l'ofici de diable? Doncs , és la Merla.

Altres atribuexen al Pardal, que verament es xerrayre de mena, lo susdit mal consell:

Xerrig, xarreig,

gírat y tómbat, gírat y jèu.

D'acord ab la Merla y'l Teuladí, dèu estar una mena de Mussol que nit enllà, ab veu melancòlica y trista, diu:

Xúcat.

Llegiu el text de Verdaguer i responeu:

12. D'on recull Verdaguer aquesta història?

13. Creieu que aquest fet és aïllat o bé en trobaríem d'altres exemples? Busqueu-ne.

14. Escriviu les formes actuals de les expressions següents: anàulosho, gayre, avuy, que'ls, y'ls, y ab, feynes, traduhir-ne, extranys.

15. Reescriviu, normalitzant-lo, aquest text.