Salvador Espriu

Estudis de Dret i Lletres a la Universitat de Barcelona. Narrador, autor dramàtic i assagista. Poeta representatiu de la postguerra. En la seva obra, domina la temàtica de la mort. El seu llenguatge és d'una gran pulcritud, i la seva obra recorda sovint l'ensorrament que pateix el poble català.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,

així l'home que se'n va del seu indret",

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l'antiga saviesa

d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

43. Quins adjectius fa servir per qualificar la seva terra?

44. I com li sembla que és la gent del nord?

45. Podeu establir un paral·lelisme entre la situació del poeta a la Catalunya de la postguerra i la situació actual d'altres persones, especialment dels immigrants?