Salvador Espriu
Estudis de Dret i Lletres a la Universitat de Barcelona. Narrador, autor dramàtic i assagista. Poeta representatiu de la postguerra. En la seva obra, domina la temàtica de la mort. El seu llenguatge és d'una gran pulcritud, i la seva obra recorda sovint l'ensorrament que pateix el poble català.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
43. Quins adjectius fa servir per qualificar la seva terra?
44. I com li sembla que és la gent del nord?
45. Podeu establir un paral·lelisme entre la situació del poeta a la Catalunya de la postguerra i la situació actual d'altres persones, especialment dels immigrants?