Andreu Vidal
Autodidacte. La seva poesia destil·la l’aroma de la vida i de la mort, que el va venir a buscar ben jove.
Ara que dorm
el sol dins l’oceà, mira les flors
cobertes de rosada, són
d’un negre viu, brillant, fèrtil,
com si la nit
tingués a ambdós extrems un mateix rostre.
Dins de cada gota d’aigua
hi ha una lluna petita. Veus?
Són com ulls
que tremolen. Totes les coses
del món tremolen, algunes
de tant fremir a penes existeixen.
53. Doneu la vostra particular visió sobre la vida i la mort. Escriviu un poema que parli de totes dues.