Andreu Vidal

Autodidacte. La seva poesia destil·la l’aroma de la vida i de la mort, que el va venir a buscar ben jove.

Ara que dorm

el sol dins l’oceà, mira les flors

cobertes de rosada, són

d’un negre viu, brillant, fèrtil,

com si la nit

tingués a ambdós extrems un mateix rostre.

Dins de cada gota d’aigua

hi ha una lluna petita. Veus?

Són com ulls

que tremolen. Totes les coses

del món tremolen, algunes

de tant fremir a penes existeixen.

53. Doneu la vostra particular visió sobre la vida i la mort. Escriviu un poema que parli de totes dues.