Ausiàs March

A finals del segle XIV i durant tot el segle XV s'escriu, als Països Catalans, una poesia d'una gran riquesa lírica, d'una meravellosa expressivitat i de molta alçada intel·lectual.

Ausiàs March

Ausiàs March és una de les figures culminants de la literatura catalana de tots els temps i un dels poetes europeus més importants del segle XV. La seva poesia tracta principalment el tema amorós i el de la mort.

VELES E VENTS HAN MOS DESIGS COMPLIR

Al moment més fort de la tempesta més violenta, [el poeta] farà prometensa de no estimar sinó la seva dama. No tem la mort sinó perquè seria per ella l'ocasió d'oblidar-lo. Consent a la mort mentre que ella perdi tota capacitat d'estimar. Per què Amor no li dóna l'ocasió de manifestar la intensitat de la seva afecció? Val a dir que sent més que no pas coneix la natura de l'amor.

Veles e vents han mos desigs complir1

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d'ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tremuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color e l'estat natural,

e mostrarà voler tota res mal2

que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran3

e cercaran amagatalls secrets:

fugint al mar on són nudrits e fets

per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran

e prometran molts dons de cera fets:

la gran paor traurà a llum los secrets

que al confés descuberts no seran.

En lo perill no em caureu de l'esment,

ans votaré al déu qui ens ha lligats

de no minvar mes fermes voluntats

e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul·lats,

mas jo no creu4 que mon voler sobrats

pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler

que, jo morint, no meta mi en oblit.

Sol est pensar me tol del món delit,

car, nós vivint, no creu que pusca fer:

aprés ma mort d'amar perdau poder

e sia tots en ira convertit,

e jo, forçat d'aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veer.5

Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,

car prop d'aquell jo em trobara tot sol?

Vostre voler sabera quant me vol,

tement, fiant, del tot l'avenidor.

Jo don aquell pus extrem amador

aprés d'aquell a qui Déu vida tol.

Puix jo son viu, mon cor no mostra dol

tant com la mort, per sa extrema dolor.

A bé o mal d'amor jo só dispost,

mas per mon fat fortuna cas no em porta:6

tot esvetlat,7 ab desbarrada porta,

me trobarà faent humil repost.

Jo desig ço que em porà ser gran cost

i aquest esper de molts mals m'aconhorta.

A mi no plau ma vida ser estorta

d'un cas mol fer,8 qual prec Déu sia tost.

Lladoncs les gents no els calrà donar fe

al que amor fora mi obrarà:

lo seu poder9 en acte es mostrarà

e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,

de què la parta pijor me' romandrà,

e de vós sap lo qui sens vós està:

a joc de daus vos acompararé.

1 han mos desigs complir: compliran els meus desigs.

2 voler tota res mal: voler mal a tota cosa.

3 pocs: petits; a recors correran: correran a refugiar-se.

4 creu: crec.

5 Aquests darrers quatre versos expliquen la idea (est pensar) d'allò que el jo poètic tem que pot passar després de la seva mort. Abans d'aprés hem de sobreentendre la conjunció que.

6 fortuna cas no em porta: la fortuna no li dóna un cas, uns fets que resolguin la incertesa entre el bé i el mal d'amor.

7 esvetlat: desvetllat.

8 un cas molt fer: un cas, una solució cont`raria, negativa. No obstant, si li ha d'arribar, vol que no li sigui estalviada i que no trigui.

9 lo seu poder: el poder de l'amor.

3. Escoltem la versió de Raimon.

Ara escrivim:

La primera estrofa fa esment dels noms populars amb què la gent de pagès i de mar es referia i es segueix referint als vents segons la direcció en què bufen. Hi ha vents cardinals (relatius als quatre punts cardinals: nord, sud, est i oest) i vents intermedis, els que bufen entre aquests punts (per exemple, nord-oest o sud-est). Consulta al Diec els sentits d'aquests noms i relaciona cada vent amb la direcció que li correspongui.

4. March cita set dels vuit vents que formen l'anomenada rosa dels vents Quin falta?

5. Busca els verbs utilitzats per March i distingeix els presents dels futurs i dels subjuntius. Per fer-ho, contrasta el poema escrit al segle XV per Ausiàs March amb la modernització feta per Joan Fuster al segle XX.

Utilitza l'esquema següent:

Estrofa 1

Present Futur Subjuntiu

Estrofa 2

Present Futur Subjuntiu

VELES I VENTS COMPLIRAN ELS MEUS DESIGS

Veles i vents compliran els meus desigs,

fent camins perillosos per la mar.

Veig armar-se contra ells el Mestral i el Ponent;

el Xaloc i el Llevant, en canvi, els deuen ajudar

amb els seus amics el Gregal i el Migjorn,

pregant humilment al vent de Tramuntana

que els siga parcial en el seu buf

i que tots cinc aconseguesquen el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn,

mudant el color i l'estat natural,

i mostrarà odiar tota cosa

que sobre ell s'ature per un moment;

els peixos grans i els petits correran a salvar-se

i cercaran amagatalls secrets:

fugint del mar, on han nascut i s'han criat,

saltaran a terra com a gran remei.

Els pelegrins tots alhora faran prometences

i oferiran molts ex-vots de cera;

la gran por traurà a llum els secrets

que mai no seran descoberts al confessor.

En el perill no us oblidaré, a vós,

ans faré vots al Déu que ens ha lligat

de no minvar les meues voluntats fermes

i de tenir-vos sempre present.

Jo tem la mort per no abserntar-me de vós,

perquè Amor és anihilat per la mort;

però no crec que el meu voler superat

puga ser per tal separació.

Estic recelós que el vostre poc voler,

quan jo muira, no em deixe en oblit;

només aquest pensament em lleva delit del món

-perquè, vivint nosaltres, no crec que això puga esdevenir-:

que després de la meua mort, perdeu el vostre poder d'amar

i es convertesca tot seguit en ira

i, jo forçat a eixir d'aquest món,

tot el meu mal siga solament no veure-us!

Oh Déu!, ¿per què no hi ha terme en amor,

ja que prop d'ell tot sol jo m'hi hauria trobat?

Hauria sabut quant em vol el vostre voler,

tement, fiant tot a l'esdevenidor.

Jo sóc el més extremat amador,

després d'aquells a qui Déu lleva la vida:

puix que sóc viu, el meu cor no manifesta tant dol

com en la mort, per la seua dolor extrema.

Estic disposat a bé o a mal d'amor,

però és el meu fat que Fortuna no em porte ni l'un ni l'altre;

tot desvetlat, amb la porta franca,

em trobarà fent humil resposta.

Jo desitge allò que em podrà costar car,

i aquesta esperança m'aconhorta de molts mals;

no em plau que la meua vida siga exempta

d'un cas molt greu, el qual pregue a Déu que vinga aviat.

Aleshores no caldra que les gents donen fe

al que Amor obrarà fora de mi:

el seu poder es mostrarà en acte

i provaré amb els meus fets les meues paraules.

Amor: sent de vós més que no en sé,

i d'això me'n romandrà la part pitjor;

de vós sap aquell qui sense vós està.

Us compararé al joc de daus.

6. Expliqueu l'ús dels temps verbals tot relacionant-los amb la lògica del poema.

7. L'estructuració temàtica del poema és força clara i es descabdella en les parts següents:

a) Imatge extraordinària, impossible: el món al revés.

b) contrast de les actituds del jo poètic i la dona estimada, l'un ferm en un amor noble i just, l'altra fallant en la capacitat per estimar de manera semblant a l'home que la canta, fallida que explica la imatge d'obertura.

c) Crítica de la incapacitat femenina, tancament en el jo i imaginació d'una solució futura, a la llum pública, de l'afer amb la dona.

d) Perplexitat i insatisfacció de l'amant, maledicció conjunta de l'amor i la dona.

Localitzeu amb precisió els versos i estrofes que corresponen a cadascuna d'aquestes parts i discuteix amb el grup-classe el contrast que s'estableix entre el poeta, la dona i l'amor personificat.