Miquel Martí i Pol

Autodidacte. Treballà en una fàbrica fins que, el 1970, contragué una malaltia que l'impedí de moure's. Puntal indiscutible de la poesia catalana contemporània. Ha identificat els seus mals i les seves esperances amb els mals i les esperances del seu poble -els Països Catalans-, i la seva classe social -la classe obrera.

A voltes

una tarda qualsevol,

la tendresa s'instal·la a les paraules

i una pluja finíssima

fa esclatar flors als aiguamolls

i créixer gespa als rostos.

Llavors,

fa de bon rossolar

per un pendent de mots

degudament asseptitzats

i assabentar-se,

entre glop i glop de cafè,

que en algun país llunyà

la guerra encara persisteix

i la gent mort de fam.

Un, aleshores, fàcilment exclama:

quins malparits, els homes!

A voltes, ja dic,

la tendresa s'instal·la a les paraules.

50. Imiteu aquest poema i escriviu-ne un de semblant que parli d'alguna cosa com ara l'explotació infantil o la violència de gènere.