Miquel Martí i Pol
Autodidacte. Treballà en una fàbrica fins que, el 1970, contragué una malaltia que l'impedí de moure's. Puntal indiscutible de la poesia catalana contemporània. Ha identificat els seus mals i les seves esperances amb els mals i les esperances del seu poble -els Països Catalans-, i la seva classe social -la classe obrera.
A voltes
una tarda qualsevol,
la tendresa s'instal·la a les paraules
i una pluja finíssima
fa esclatar flors als aiguamolls
i créixer gespa als rostos.
Llavors,
fa de bon rossolar
per un pendent de mots
degudament asseptitzats
i assabentar-se,
entre glop i glop de cafè,
que en algun país llunyà
la guerra encara persisteix
i la gent mort de fam.
Un, aleshores, fàcilment exclama:
quins malparits, els homes!
A voltes, ja dic,
la tendresa s'instal·la a les paraules.
50. Imiteu aquest poema i escriviu-ne un de semblant que parli d'alguna cosa com ara l'explotació infantil o la violència de gènere.