Josep Vicenç Foix

Estudis inacabats de Dret. Poeta, assagista, periodista, traductor de poesia i pastisser. El seu món poètic té les arrels en els clàssics catalans, occitans i italians. Els seus poemes són d'una gran riquesa idiomàtica i d'una tècnica excepcional. Es proclamà "investigador en poesia"

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros del cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És un ample gira-sol.

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,

Em vesteixo d'home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d'una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

-O la lluna que s'afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina.

26. Aquesta poesia fa referència a unes imatges reals o imaginàries?

27. Quines coses us semblen somiades i per què?

28. De les coses que apareixen en el poema, quines creieu que només poden succeir en un somni?

29. Quines imatges et suggereix cadascuna de les tres estrofes del poema?