Ramon Llull
Escriptor, filòsof, místic, missioner... Ramon Llull fou el primer autor que, en plena Edat Mitjana, decidí emprar una llengua vulgar -el català- i no el llatí, en la composició d'obres filosòfiques i científiques. Té, doncs, un excepcional interès no solament per aquest fet, sinó, sobretot, per l'alta qualitat literària que donà als seus escrits, per la novetat del seu pensament i per la gran aventura que tot plegat representa. Si la llengua de la prosa lul·liana és un català net i puríssim, no s'esdevé el mateix amb la seva poesia, que acusa una profunda influència occitana -reminiscència del trobador que probablement fou Llull de jove.
[1] par: apareix.
[2] estela: estrella.
[3] albor: alba.
[4] s'aparèllon: s'aparellen, es preparen.
[5] tuit: totes.
[6] montiplic: multipliqui.
[7] mi: me.
[8] vest: vesteix.
[9] alegrança: alegria.
[10] douçor: dolçor.
[11] hai: tinc.
[12] adoncs: llavors.
[13] deman: demano.
[14] man: mani.
[15] reta: reti.
[16] dan: dany.
[17] hai: he.
[18] cells: aquells.
[19] secors: socors.
[20] null: cap.
[21] pus que: ja que.
2. Transcriviu el poema de Ramon LLull al català modern.