L'Edat Moderna (s. XVI, XVII i XVIII)

Diverses causes polítiques, socials i econòmiques van provocar una forta davallada de la creació literària i de la consciència lingüística i política dels catalans que durà tres segles. Hi ha qui anomena aquest període "La Decadència", però, malgrat tot, el poble no deixà mai de parlar en català ni de mantenir les nostres característiques culturals i nacionals, i encara que la producció literària fos escassa, no arribà mai a extingir-se del tot.

Entre les causes, caldria destacar:

· L'entrada el 1412, després del Compromís de Casp, de la dinastia castellana dels Trastàmara a la corona catalano-aragonesa.

· La unió el 1474 de les cases reials de Castella i Catalunya-Aragó amb el matrimoni d'Isabel i Ferran.

· La victòria per la força de les armes de Felip V sobre els Països Catalans (el País Valencià caigué al 1707, el Principat el 1714 i les Illes, excepte Menorca que fou cedida als anglesos, el 1715), i la promulgació del Decret de Nova Planta (16 de gener del 1716), que abolia les nostres institucions pròpies i prohibia pràcticament tot el que fos català, començant per la llengua.