Josep Carner
Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. El 1939 s'exilià i exercí de professor a les universitats de Mèxic i de Brusel·les. Fou membre del govern de la Generalitat a l'exili (1945-47). Prosista, autor dramàtic, periodista i traductor. Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, Carner representa la tercera fita literària catalana, després de Verdaguer i Maragall.
RETORN A CATALUNYA
Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi
¿Oh gent que per les feixes daurades feu camí!
em sobta com un vi
la força tota vella i humil que ens agermana.
(És viu com la ginesta i com el blau marí
el teu escarafall, oh noia catalana.)
Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.
Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades
dir tes llaors, oh terra de salut!
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camí perdut.
18. Expliqueu per què Carner és conegut com el príncep dels poetes catalans. Utilitzeu la seva entrada a la Viquipèdia.