Cerverí de Girona

Trobador català adscrit a les Corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar. D'ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca. Dominà la llengua occitana, però en composicions de tipus popular hom li troba un cert matís catalanitzant.

El plant (acció de plànyer, de plorar), era un cant funeral destinat a lamentar la mort d'alts personatges polítics i religiosos. A continuació, trobaràs un fragment del que va escriure Cerverí de Girona en la mort del rei Jaume I, ocorreguda a València el 26 de juliol de 1276. En aquest plant trobem, també, un elogi del nou rei Pere el Gran i una menció a Ramon Folc de Cardona, mort un mes abans que Jaume I. Tots tres personatges foren els seus protectors.

LO PLANT DEL REI EN JACME

Si per tristor, per dòl ne per consir

ne per dolor nuls om de dòl moria,

ieu qui sospir planhent, e planc e plor,

dolents, delir, penant, languent, deuria

per la greu mòrt, dur' e mala d'ausir,

per que tots oms valents tanh que s'asir,

del rei Jacme, qui mai que prètz valia.

Qu'emperador ne rei non pòt dir,

duc ne comtor, ab tan de cortesia,

que de servir èra reis e d'onor,

reis d'enantir, reis de cavalairia,

reis francs qu'a tots se fasia grasir,

reis piadós, reis de prètz obesir,

reis de mercé. Ueimai, ieu com viuria!

Cel qu'ieu asor e vòlc esdevenir

per nòstra amor filh de Santa Maria

e mal sentir, urment, pen'e paor,

e mòrt sofrir, e ressors al tèrç dia,

prèc que·l bon rei non lais de si partir,

e faça·l filh En Pèire drech regir

e far tan que prètz çai e lai li sia.

Non vuèlh aver Paradís ne·l desir

si·ls reis no·i es e·N Raimond, dont sospir,

tan pens lo ben e·l jai qu'aver solia.

EL PLANT DEL REI EN JAUME

Si per tristor, per dol i per consir

i per dolor, algú, marrit, moria,

jo he de sentir l'acorament pitjor.

Cuida'm delir un mal sense metgia,

una greu mort que el valent fa estremir,

la del rei Jaume. Qui la pot resistir?

Rei invençut, més que el mèrit valia.

Ni emperador ni rei no es podrà dir,

duc ni comtor de tanta cortesia;

rei per cedir dons a pler, rei d'honor,

rei d'enaltir, rei de cavalleria,

rei franc, que tots eren a beneir,

rei que el valor davallava a obeir,

rei escaigut. Sense ell, jo, com viuria?

A aquell que ador car volgué esdevenir

pel nostre amor fill de Santa Maria

i dany sofrir, turments, pena i paor,

i ressorgir de mort el tercer dia,

jo prec que el rei no deixi d'Ell partir,

i faci en Pere, son fill de dret regir,

amb la virtut que el mèrit propicia.

El paradís no em sabria abellir

si el rei amb qui joia i bé vaig gaudir

i mon Ramon no m'hi fan companyia.

Traducció d'Alfred Badia.

1. Expliqueu qui fou Jaume I i perquè és important, també, des d'un punt de vista literari. Per fer-ho, utilitzeu la seva entrada a la Viquipèdia.