Marià Manent
Estudià comerç i idiomes. Director literari d'una empresa editorial. La seva obra s'ha de considerar, unitàriament, com una de les creacions poètiques més homogènies, sensibles i cultivades de la literatura catalana del segle XX, servida amb un llenguatge ple de matisos, d'una extrema puresa i d'una volguda contenció.
PROU SÉ...
Prou sé que he de dir-vos adéu,
núvol lila i de foc, neu de vidalba.
El temps de l'home és breu
i la posta es confon amb la claror de l'alba.
Però espero que un dia veuré,
renovada i més gerda, la Terra:
potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d'or adormida a la gerra.
38. El poema ens fa reflexionar sobre la mort. Quina concepció en tenia el poeta, pel que es desprèn dels seus versos?