Orenga

Es multiplica de llavor a la primavera o a partir d'esqueix bastant fàcilment a l’estiu o a la tardor. La divisió de mates també funciona força bé.

És una planta de ple sol que si la cultivem en una jardinera cal una certa cura amb el reg. En climes molt freds s'asseca amb el fred i sol rebrotar a la primavera. S'adapta bé a diferents tipus de substrat i a nivells d'adobat baixos sempre i quan no hi hagi excés d'humitat.

Es recol•lecten les flors i fulles,quan s’observa el color porpra de la floració, a finals de primavera o també a finals d’estiu. Es poden conservar molt bé si se sequen a l’ombra i es desen en un pot o bossa hermètics.

És recomanable cultivar les plantes aromátiques vivaces en una jardinera aïllada malgrat que l'orenga no és de les més vigoroses ni invasores i, per tant podria conviure a l'hort o als marges, per atraure insectes pol·linitzadors.

Les fulles tenen substàncies amb efectes estimulants, milloren la digestió, afavoreixen la producció d’orina. L’oli essencial de les fulles s’utilitza per afeccions respiratòries. Té propietats antisèptiques útils per a desinfectar cremades, o lesions diverses.

És un dels condiments més usats a la cuina mediterrània, tant en sopes, pasta, pizzes o amanides.

És una planta de la família de les labiades o lammiàcies i el seu nom llatí és Origanum vulgare, que fa referència a la abundància de la planta.

Les fulles són petites, de color verd fosc, amb pèls al revers. Les flors són de color rosat i s’agrupen formant espigues molt vistoses.

De la mateixa manera que totes les plantes de la seva família, té pèls secretors d'essències, de les quals provenen les seves propietats aromàtiques i medicinals.

La subespècie virens (Origanum vulgare sup virens = Origanum virens), és una orenga de flor blanca que és la que es sol fer servir més per aromatitzar pizzes.