Donen collita tot l'hivern fins a la promavera(maig) que s'epiguen... Se sembren a finals d'agost... Bleda. La fulla més nutritiva
Com cultivar
Les bledes de llavor es fan bé a testos i després es poden trasplantar...
Les bledes de la Font de les Canyes es fan molt bé i s'espiguen cap al maig...si es deixen fan llavor i més arrels...
-Es poden tallar a ran de terra i creixen(retoñan) l'any proper...
:Es poden reservar per tenir llavors...
-Quan comença la calor se sembren les noves per l'any proper...
-Per fer que les fulles espigades es facin grans es talla la punta de les flors...
La bleda
Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes
Una mica d'història
Es pot cultivar a partir de la llavor o de planter. En el cas de la sembra posarem 3-4 llavors que germinaran amb facilitat en pocs dies. Es pot començar a collir a partir d'uns 50-70 dies, segons la varietat.
La bleda creix força i requereix uns 40-50 cm al seu voltant per desenvolupar les seves grans fulles. També desenvolupa una arrel molt grossa. No convé tenir més d'una o dues bledes en una taula de cultiu si volem plantar altres hortalisses.
Tot i que no és habitual, també es poden fer sembres més denses amb l'objectiu de collir les plantetes tendres. Aquest pot ser una bona pràctica per a l'Horturbà.
Es cullen les fulles exteriors, més grans, i es deixen les interiors. D'aquesta manera s'aconsegueix una collita contínua durant varis mesos.
La bleda és una hortalissa d'origen mediterrani. Se sap del cert que els grecs la utilitzaven des del segle V a.C.
A l'edat mitjana i durant molts segles va ser un aliment bàsic de les societats europees.
La bleda era un aliment bàsic a l'Europa medieval
Propietats nutricionals
Associacions de cultiu
Conté vitamines A, C i K. És rica en minerals, especialment el potasi, el calci i el magnesi, la qual cosa fa que sigui útil per la prevenció de la osteoporosis.
Aporta àcid fòlic i flavonoids útils per a la prevenció del càncer.
La bleda te propietats laxants, digestives degut al seu elevat contingut en fibra.
Se sol consumir bullida i es recomanable que no passi molt de temps des de la collita al plat doncs les vitamines i els flavonoids es perden i la fulla adquireix un gust lleugerament amarg.
És compatible amb l'enciam, les cols, la ceba i l'all. Cal evitar les altres Quenopodiàcies com la remolatxa i l'espinac.
Les arrels de la bleda s'extenen força a l'Horturbà. La planta acaba ocpuant molt d'espai però a l'inici del cultiu podem associar-la amb plantes de cicle més curt com el rave o l'enciam.
La fulla és rica en minerals, vitamines i fibra
Els enciams i les cebes són compatibles amb la bleda
Malalties i problemes
La bleda és una hortalissa que no sol presentar gaires problemes. El pugó pot afectar-la, sobretot a la primavera. En èpoques humides i de temperatures fresques, l'oïdi pot infectar les fulles.
Una mica de botànica
Forma part de la família de les quenopodiàcies, igual que l'espinac o la remolatxa.
El seu nom científic és Beta vulgaris. És una planta bianual que durant el primer any desenvolupa les fulles i el segon emet una tija que donarà lloc a la flor.
L'espinac i la belda són de la mateixa família botànica
Varietats
Hi ha varietats de sembra primaveral i altres de sembra a la tardor. Aquestes darreres toleren millor les baixes temperatures.
També es poden diferenciar les varietats pel color dels peciols de les fulles que poden ser blancs o vermells.
Les varietats vermelles són molt decoratives.