Alls

La plantació es fa a partir de les dents d'all. Cal tenir en compte que l'all acabat de collir pot tenir latència, o sigui, que trigarà un cert temps a germinar.

És una planta que s'adapta molt bé a diferents climes i que tolera bé el fred de l'hivern. Per la formació del bulb encessita temperatures suaus i no li agrada les temperatures càlides de l'estiu. Per tant se sol cultivar de manera que la formació del bulb coincideixi amb la primavera.

En els climes molt freds la plantació es fa a finals d'hivern i en climes més temperats es pot fer a partir del novembre fins al gener. La recol·lecció es farà a partir del juny fins al juliol si es vol l'all sec i abans si es volen collir alls tendres.

La separació entre les plantes d'all pot ser molt petita, de l'ordre de 10-20 cm. En el cas de voler collir alls tendres les plantes poden estar més juntes.

Si deixem assecar bé els alls es poden conservar durant molts mesos.

L'all és l'hortalissa amb més propietats medicinals doncs conté gran quantitat de compostos químics amb efectes beneficiosos per la salut. Algunes de les propietats més reconegudes són la reducció del colesterol, l'efecte anihipertensiu, la prevenció del càncer d'estómac, l'augment de la capacitat del sistema immunològic i l'efecte antibiòtic.

L'ús principal de l'all és com a condiment en qualsevol tipus de plat o salsa. Sembla que és convenient xafar-lo i coure'l per aprofitar al màxim les seves propietats. També es consumeix en forma d'all tendre.

És una planta de la família de les liliàcees, el seu nom científic és Allium sativum. És cosina-germana de la ceba i també té produeix un bulb a partir de les reserves acumulades a la base de les fulles. Però el bulb de l'all es diferencia per que es desfà en unes unitats elementals anomenades dents. El nombre de dents per bulb és molt variable, segons la varietat i les condicions ambientals pot ser des de 2-3 fins a 15 o més.

És una planta bianual, això vol dir que el seu cicle té una duració de dos anys, o sigui, que fins el segon any no fa la flor. Fa unes arrels molt nombroses i curtes, la qual cosa fa que sigui una planta molt ben adaptada al cultiu en l'Horturbà. Per formar el bulb necessita temperatures suaus i una duració del dia llarg.

Hi ha dos grups de varietats: els alls blancs i els alls rosats. Els alls blancs es conserven millor i se solen consumir secs mentre que els rosats es consumeixen més tendres.

Dins d'aquests dos grups hi ha moltes varietats amb diferent duració del cicle i adaptació al clima.