Cibulet

Es cultiva molt bé en recipients. Es pot començar el cultiu a partir de llavor, quan les temperatures són càlides, a finals de primavera o bé a finals d'estiu. També és molt fàcil de reproduir a la primavera per divisió de mates.

Requereix un reg constant, prefereix la llum directa tot i que tolera una mica l'ombra. Cal tallar les fulles abans que faci flor. Es poden fer tres o quatre talls, des de la primavera fins a l'hivern.

En climes freds cal protegir la planta de les glaçades hivernals.

És una herba originària d'Europa i ja era cultivada pels antics romans tot i que no es va extendre el seu cultiu fins al s.XVI.

Millor no cultivar-lo al costat d'altres liliàcies com la ceba, el porro o l'all. És bon company de les umbel·líferes com la pastanaga o el julivert.

Conté compostos de sofre que li donen el seu aroma característic, similar al d'altres espècies de la seva família (ceba i all).

És molt ric en vitamina C i també conté carotè, vitamines A i B, calci i ferro. Estimula la gana, afavoreix la digestió i té propietats antisèptiques.

Es consumeixen les fulles com a condiment d'amanides, peixos, truites o salsas. També es poden utilitzar les flors.

No es conserva gaire bé. És preferible consumir-lo fresc o bé congelar-lo.