Julivert

Tipus de terra: si la cultiveu en test, heu de tenir present que és una planta que necessita una mica de fondària, ja que les arrels tiren bastant avall. S’adapta bastant bé a diferents tipus de sòl, encara que prefereix les terres lleugerament humides, profundes, amb matèria orgànica bastant descomposta i sense gaire males herbes (amb les que no acaba de competir gaire bé).

PH neutre. No tolera un pH inferior a 6.5 ni superior a 8.

Creixement: un cop ja ha germinat, el creixement és molt ràpid.

Propagació: per llavor. El temps de germinació de les llavors és bastant lent, al voltant dels 20-30 dies. Igualment, té una mica de caràcter de mala herba, en el sentit que, i especialment durant la tardor, començarà a aparèixer per totes bandes si us descuideu.

Llum/clima: al ser una planta mediterrània està molt aclimatada a les diferents estacions. Aguanta molt bé el relatiu fred hivernal d’aquestes contrades.

Part útil: principalment les fulles, encara que també s’empra l’arrel, especialment en tractaments que volen afavorir els seus efectes diürètics.

Sembra. Al mediterrani la podem plantar gairebé durant tot l’any, excepte els mesos més freds (del novembre al febrer). Com que les llavors triguen bastant en germinar, podeu posar-les en remull 24 hores abans de plantar-la, per accelerar una mica aquest procés.

Recol·lecció. A partir dels dos-tres mesos de vida de la planta, quan les tiges presenten més de 6 fulles completament desenvolupades i una alçada d’entre 20 i 30 centímetres.

Llavors. Temps de viabilitat relativament curt. A partir de l’any baixa significativament el percentatge de germinació així com la potència de les plantes resultants.

Associació de cultius.El Julivert a l’hort

L’olor que desprèn el julivert és desagradable per bastants insectes amb el que, intercalada amb l’alfàbrega, ajuda a evitar la proliferació d’aquests. Igualment, s’ha de tenir en compte un parell de coses: a les abelles no els hi agrada gaire la olor del julivert però aquests insectes tenen una funció primordial a l’hort (en la pol·linització de les plantes) amb el que si abuseu de julivert podeu tenir problemes en la producció dels fruits. Per altra banda, el julivert, especialment quan comença a florir, és una llaminadura més que apetitosa pels pugons, principalment pel pugó verd; això no té perquè ser negatiu necessàriament si s’està pendent, ja que la planta aguanta bastant bé l’atac d’aquesta plaga, l’atracció que els hi genera ajuda a mantenir les altres plantes ‘tranquil·les’ i sobre tot, tenir-los localitzats ajuda alhora de treure’ls.

Malalties i plagues.Propietats i usos

Expulsa els gasos de l’estómac i els intestins, desbloqueja les obstruccions en el fetge i la melsa. Diuen que és bo per conservar la memòria i també s’empra per el tractament de l’halitosi (mastegant les fulles crues). És diürètic, carminatiu, antiespasmòdic, digestiu, colagog i estomacal. Antioxidant (a causa dels bioflavonoides i les vitamines A i C)

Utilització i receptes

Culinàries principalment ja que és un ingredient habitual de la cuina mediterrània, molt present en les picades i guisats. Uns exemples fàcils i resultons són la salsa de julivert amb all i llimona o la de julivert, parmesà i pinyons fantàstica per acompanyar un plat de pasta.

En ús intern La medicina Índia considera el julivert com una planta de primer ordre alhora de tractar la icterícia i els trastorns del fetge. Picat i barrejat amb suc de llimona s’empra com antidiarreic i per tallar els vòmits. La decocció de julivert o consumint la planta fresca, gràcies a l’alt contingut de potassi, li confereixen propietats diürètiques el que el fa adequat per els trastorns benignes de la pròstata i en les infeccions en les vies urinàries com la nefritis, albuminúria, cistitis i oligúria, i per extensió, gràcies a aquesta ajuda en l’eliminació de líquids, és positiu en tractaments per obesitat i com a coadjuvant en casos de cel·lulitis. Per elaborar una decocció de julivert, s’agafa una branca fresca de la planta i un cop ben neta es posa en una cassola amb dues tasses d’aigua i es posa a baix. Un cop arrenqui el bull mantenir-lo 15 segons i apagueu el foc i tapeu-la, deixant-la reposar fins que refredi. Prendre 5 tasses al dia.

Hi ha controvèrsies amb el julivert i la producció de llet materna: hi ha qui el recomana per millorar la producció de llet però també hi ha qui assegura que té els efectes contraris: en aquest sentit, a casa, una gosa va tenir una mena d’embaràs (o post-embaràs) psicològic, gràcies a un patito de goma i va començar a produir llet. Només ho varem aconseguir frenar desterrant el patito a altres terres i donant-li a la gosa truites de julivert; què fou realment efectiu, encara ho desconeixem…

En ús extern es pot emprar com a cicatritzant i per minvar els blaus. Es trinxa el julivert fresc i es posa en oli d’oliva durant una hora aproximadament. Passat aquest temps, aplicar la planta sobre la zona afectada i cobrir amb una gasa. Mastegar fulles de julivert crues ajuden a apaivagar el mal de boca produït per les càries.

La seva olor és força molesta per molts insectes amb el que, fregar-se al cos amb julivert fresc (millor trinxar-lo per a que tregui el màxim de líquid) actua com a repel·lent d’abelles i vespes.

Consumir-lo en excés pot comportar problemes per els ronyons. No s’ha de consumir durant l’embaràs perquè pot provocar contraccions uterines; la miristicina pot produir convulsions. El fruit del julivert silvestre està catalogat com a tòxic i, per tant, d’ús restringit.

Principals principis actius

Olis essencials: apiol, pinè, miristicina.

flavoglucòsids: cumarina

bioflavonoides (antioxidants)

Fenols

Hetoròsids.

Àcids grassos.

Minerals: potassi, ferro, coure, calci, fòsfor, magnesi i zinc

Vitamines A, B i sobre tot C

Oligoelements: níquel, crom, coure i seleni

Folats (depuratiu)

Flavonoides: luteïna.