Col

Necessita un recipient gran però es fa bé a trstos , la col kale...

És natural de vàries zones de la costa europea. Ja la cultivaven els egipcis cap al 2500a.C. Va ser cultivada a tot Europa durant l’edat mitjana i ja s’utilitzava per eliminar la borratxera en època dels antics romans.

Associacions de cultiu

És molt rica en vitamines, minerals i fibres. Conté molts glucosinolats que prevenen diversos tipus de càncer.

Es consumeix crua, cuita, fermentada, en sucs o amanides. Val la pena aprofitar les fulles exteriors per a fer saltejats de verdures ja que són molt riques en nutrients.

És recomanable associar-la amb altres hortalisses de creixement més ràpid. És compatibles amb la ceba, l’all, el pèsol, l’api, la fava o la remolatxa.

Malalties i problemes

Pertany a la família de les crucíferes, igual que el rave, la col-i-flor, el bròquil o el nap. Forma part de l’espècie Brassica oleracea .

És una planta bianual que durant el primer any de desenvolupament les fulles superiors formen un cabdell al voltant de la gemma terminal que acumula reserves nutritives. El segon any emet una tija que donarà lloc a les flors.

Són habituals les plagues de pulgó i d’algunes larves com la papallona de la col, que es menja les fulles i la mosca de la col, que perfora la tija. També es pot veure afectada per caragols i llimacs.

Varietats

Dins de les cols que formen cabdell, hi ha tres grans grups, les de fulla llisa i cabdell blanc, les de fulla arrissada, també conegudes com a cols de Milà i les de fulla vermellosa o cols lombardes.

Dins d’aquests grups podem trobar diferents varietats segons la seva adaptació al clima. Les varietats de tardor-hivern toleren molt bé les baixes temperatures mentre que les de primavera-estiu estan adaptades a temperatures més elevades.