7è. missatge

Hola, eixerits i eixerides de la Lacetània!

                  Estic navegant per l’oceà Atlàntic, ja hem deixat les illes Canàries. Entre dinar i dinar tinc temps de mirar a l’horitzó. No puc entendre com pot haver-hi aquesta exageració  d'aigua. Quina passada!!! Mira que fa dies que naveguem i no s'acaba mai l’aigua!!!

                  Ara ja es nota la calor. En Pau el cuiner em diu que d’aquí a pocs dies travessarem l’equador, que segons ell, és la línia que divideix la terra en dues meitats, com si fos una taronja per fer suc.

                  Avui us escric ben entrada la nit. No sé si està molt fosc perquè quasi no hi ha lluna o per la son que tinc. El cel està ple d’estrelles, la lluna sembla un tall de meló molt prim, per això puc veure tan clarament les estrelles.

                  Des de la cuina, mentre pelava patates el Pau m’ha ensenyat un punt molt lluminós. Jo li he preguntat quina estrella era aquella, que es veia tan clara. M’ha explicat que no era una estrella, que era Venus, que és un planeta i que no té llum pròpia, sinó que la llum que es veu rebota del sol, com si fos un mirall. M’ha estat ensenyant  on era l’Ossa major i l’Ossa menor, que també s’anomena carro. M’ha dit que a l’Ossa menor hi ha l’estrella polar, que està orientada cap al nord i que servia per orientar els mariners en unes altres èpoques. Vaig pensar que en la meva època ho fèiem.

                  El Pau és molt bon noi, però es pensa que jo no sé res de res i no pot entendre, que a la meva època no teníem tele i ens distrèiem mirant el cel. Trobo a faltar la lluna plena. M’agrada veure tot el que m’envolta amb aquella claror tan blava. És bonic veure com canvia la Lluna de lluna plena a quart minvant i després la Lluna nova amb aquella foscor de gola de llop, per tornar a quart creixent i després tornar a lluna plena.

                  Al meu poblat contàvem el temps per llunes. Sabeu què és això? Quantes constel·lacions coneixeu? Estan sempre al mateix lloc? Entraré a dormir una mica, que demà haurem de tornar a fer el menjar d’aquests golafres!!!. Mengen com llimes!!!

Apa doncs! Bona nit i tapa’t.

Sàlix