Estimem l'aigua

SALUTacions a tots els nets i netes de cor: manresa.nets/manresa.netes, escola.nets/escola.netes i lace.nets/lace.netes en general.

         Sóc en Sàlix el cibernauta més pelut i eixerit de la gran teranyina electrònica.

         Si hagués de dir quina cosa m’ha impressionat més de la meva nova Lacetània, i que vosaltres en dieu Bages, aquesta “cosa” seria sens dubte la Sèquia, l’antic i sinuós canal de 26 km. que porta l’aigua del Llobregat, de Balsareny fins a Manresa.

         Amb la mica d’autoritat que em dóna l’edat que tinc (2.200 anys, pel cap baix) em sembla que no diré cap bestiesa si afirmo que no hi ha cap altra obra feta pels habitants d’aquestes terres que, després de més de 600 anys, encara ofereixi el mateix servei per la qual fou creada i que d’aquest servei en surtin beneficiats TOTS I CADASCUN dels habitants dels poblats per on passa sense distinció de sexe, ètnia, religió, nivell cultural o social.

         Per les barbes rinxolades del gran Mandoni! Si portéssim barret ens l’hauríem de treure una pila de vegades en honor de totes aquelles persones que van fer possible una obra semblant. Fins i tot (no siguem rancuniosos) a aquells que la volien fer impossible, ja que gràcies a ells es va produir el miracle de la Misteriosa Llum; i enguany, 657 anys després, els i les alumnes de les escoles manresanes podran gaudir de quatre dies seguits de festa durant el mes de febrer! (Nota pels erudits: D’això se’n diu l’efecte papallona temporal )

         Sigui com sigui, l’aigua ha sigut, és i serà -cada vegada més- un líquid indispensable no només per al progrés del Pla de Bages (el melic de Catalunya ;-) sinó per a qualsevol forma de vida d’aquest planeta, mal anomenat, Terra; perquè el primer astronauta que va poder contemplar el nostre planeta des de l’espai ja s’adonà que tenia un inconfusible color blau a causa dels oceans que ocupen les tres quartes parts de la seva superfície. Aleshores es va preguntar: “Per què l’anomenem Terra si és evident que l’hauríem d’anomenar Aigua?”

I si enlloc de sortir a l’espai ens convertíssim en uns minúsculs micronautes i poguéssim viatjar per l’interior dels éssers vius ens adonaríem que hauríem de saber nedar com un peix, ja que animals i plantes estem formats fonamentalment per aigua. No hi ha ni un ésser viu que no en necessiti. Al cap i a la fi, fa milions d’anys, les primeres formes de vida van aparèixer  dins l’aigua. (Jo encara no hi era, eh!, però m’ho han explicat). Tanmateix, l’aigua i la reproducció van estretament lligades: l’espermatozou que no és un bon nedador no aconsegueix arribar a l’òvul i, a més, abans de néixer estem uns quants mesos dins d’una acollidora i nutritiva bossa d’aigua que ens protegeix de qualsevol mal.

En definitiva, i amb permís del senyor Darwin i de tots els déus de l’Olimp, podríem afirmar, sense equivocar-nos gaire, que tots nosaltres som uns fills de... l’AIGUA.

         I de la mateixa manera que un bon fill estima la seva mare, hem d’estimar l’aigua fent-ne un bon ús, sense embrutar-la ni malgastar-la, ens hi va la vida!

         Així doncs, deixeu-me acabar amb un consell d’iber(tit):

SI NO VOLS BEURE OLI, ESTIMA L’AIGUA!