Hola, espavilats i espavilades de la Lacetània:
Hola, nois! No sé pas on m'he ficat! Un moment... un moment! Aaaaargg!... Estic ben marejat! El senyor del barret, que sembla un bolet, m'ha dit que això és normal i que ja anirà passant, però jo cada cop em trobo pitjor! Estic pelant patates. Em sento fatal! El capità del vaixell no ha deixat venir al viatge la Laia i el Marc. Diu que han d'anar a escola si volen passar l'ESO, que ja tindran temps! Un moment... un moment! Aaaargg!.... Quin viatge!!
No he parat en tot el dia. Ara porta enciams, que si ara renta'ls, ara talla'ls, ara ..., vaja! que no he parat. I el cuiner del barret de bolet anava dient: que si a la tripulació no li pot faltar de res, que ha d'anar ben alimentats, que ... Un moment... un moment! Aaaargg!...Estic fatal!
Ara que ja és de nit he sortit a prendre l'aire de la nit! Sembla que l'aire fresc em reanima! Que sabeu què és això de la tripulació? Deu ser una bèstia molt grossa, que menja molt! O no?.
El cuiner em deia que anés al lavabo i que no anés a "bescanviar la pela per la borda". Parlant del vaixell! No hi ha forma d'entendre aquesta gent! Ves a babord a buscar no sé què!... Ves a popa a mirar no sé quin altra cosa! Nois no ho entenc! Un moment... un moment! .........
Me'n vaig a dormir. No puc més!, trobo a faltar a tots els meus amics!, que m'enviareu missatges per ajudar-me a entendre tot això? I alguns per animar-me?
Apa! Siau! SÀLIX